La gran comèdia de la ratificació

Àngels Martínez Castells
Fins que no s'obligui al poble d'Irlanda a votar de nou sobre el Tractat de Lisboa i el resultat sigui diferent, el Tractat és mort. Però tanmateix, el Parlament espanyol segueix la farsa: ratificacions entusiastes, amb majories aclaparadores, i excepcions dignes de tota honra. Per exemple, la de Gaspar Llamazares que explicava el NO al Tractat de Lisboa perque era un SI a l'Europa dels valors, i reclamava que s'havia de votar en referendum si la ciutadania vol viure en una “Europa amurallada” que ven la seva ànima al mercat, o en una UE més democràtica i social.

Joan Tardà, d'ERC, es pregunta com es pot votar sí a "l’Europa que prostitueix les llibertats democràtiques. L’Europa rica, culta i espoliadora del món empobrit que renuncia a la lluita pel respecte dels Drets Humans, tot aprovant la Directiva del Retorn, manifestació clara de la impotència per fer compatible la riquesa amb la justícia" I no puc estar més d'acord quan qualifica el Tractat de Lisboa de "fill bord del procés de construcció d’una Europa cada vegada menys forta, menys democràtica i incapaç de superar un model intergovernamental, basat en l’opacitat de treball dels alts funcionaris, allunyat d’una veritable voluntat d'aspiració supraestatal".

I crec que també s'ha de recordar que el BNG ha donat un vot negatiu perque creu en una Europa més social, més democràtica, i que respecti molt més les identitats nacionals.

Per altra banda, entenc dissortadament les majories entusiastes del sí: de nou demostren la llunyania dels escons... El que no entenc són les abstencions. Segurament el fred que ve d'Europa --com titulava Joan Herrera el darrer escrit del seu blog-- també congela la sang. Em sap greu. No era bon moment per encongir-se d'espatlles davant aquesta Europa de les 65 hores i dels camps de la vergonya.

[+] Llegir més

DE FORA VINDRAN I DE CASA ENS TRAURAN!

Heus aquí la ratota que avui us proposo denunciar. La frase titular s’acostuma a tancar amb un farisaic sospir de resignació. Estem envaits de moros i de negres...no sé on anirem a parar els qui som d’aquí !!

La dreta ho té molt clar. El “fenomen” els suposa una pedrera de vots, populistes i de la por, i a més uns guanys econòmics brutals via mercat negre i explotació quasi esclavista. Parlen del que anomenen “problema migratori”, en to pseudo- para- social, i suposadament en defensa de l’ordre, de la seguretat, la tradició i les bones costums. I ho fan intoxicant l’entorn d’opinió cap a una creuada ultra i xenòfoba.

I les esquerres ? Doncs hem de reconèixer que ens manca molt per a fer, assumir i fins i tot comprendre. Perquè el tema genera incomoditats, contradiccions, polèmica... "

Tenim pendent, i ja urgeix, no tan sols un debat sinó una presa de posició i de compromís en aquest tema tan complex i sensible com capital. La competició entre pobres i encara més pobres, és un pervers instrument estimulat pels governs dels rics que tanquen progressivament o aturen l’aixeta de la inversió social, i així acaben generant una batalla degradant i cruel per les engrunes de la misèria. No es tracta de culpabilitzar als nouvinguts per tenir més necessitats. No s’hi valen tampoc solucions simplistes de sobretaula, ni es poden excloure de l’anàlisi cap dels paràmetres en joc ni cap dels “interessats interessos”. És també premissa nostra pensar des dels valors de classe, de justícia i d’equitat.

Ens espera doncs una feinada per tal d’abordar alternatives cap a la futura societat mestisa i multicultural, on es tractin acuradament els drets i les obligacions. Tots els deures però també tots els drets: Drets humans, democràtics, universals i amb garanties, i també Drets socials amb prestacions bàsiques i/o Drets laborals com treball digne o pensions, Drets polítics com el vot. En cada situació concreta, però sempre des del compromís d’ accés obert, igualitari, regulat i no excloent.

Caldrà recordar algunes dades i algunes regles : els immigrats són avui el 8’8 % de la població. A Catalunya el creixement ha estat de 7 punts fins al 15 % en pocs anys. El immigrants aporten el 7’4 % de les cotitzacions de la seguretat social i gasten el 0’56 % de les pensions. Aporten un benefici net de 5.000 milions i fan una despesa pública del 5’4 % del total.

El mètode és com sempre fonamental: Ha de permetre considerar les “dosis” del fet migratori, el que anomenen “fluxos” que sempre són determinants de les polítiques concretes. Ha de conèixer la tipologia dels immigrants, majoritàriament gent jove, sana, agosarada, i a l’hora víctima de màfies i malfactors. Econòmicament són majoritàriament molt pobres, i cercadors/es del darrer tren per a la supervivència o l’esperança – quan són rics ja no se’n diuen immigrants sinó turistes, visitants o emprenedors - . I com a pobres competiran sense pretendre-ho amb els pobres autòctons candidats a ajuts socials.

D’altra banda les nostres polítiques hauran d’exigir accions i inversions al tercer món, emissor d’immigrants i amb pobles històricament espoliats de recursos en benefici dels països colonials. I avui com abans damnificats pel neoliberalisme, la fam, la desertització, la guerra, les malalties...

Mentre nosaltres traiem forces des de les neurones més solidàries, combatives i rebels, la dreta vota sense vergonyes- com reconeix en un exercici de cinisme impune l’eurodiputat de CIU, Sr. Guardans- la directiva europea del “retorn” que vol dir la expulsió forçada, la deportació per sistema, la detenció preventiva.
Quan escolteu la frase inicial, responeu, sense vergonya “de fora vindran i les nostres carències ens resoldran”...Gràcies companys/es immigrants !!!

[+] Llegir més

NUEVA AGRESIÓN A LOS DERECHOS SOCIALES Y LABORALES EN EUROPA

Willy Meyer, Izquierda Unida. Diputado al Parlamento Europeo GUE/NGL

Los impulsores de la Europa neoliberal han dado un paso más al aprobar el pasado 10 de junio una revisión de la Directiva de ordenación del tiempo de trabajo que pretende ampliar la jornada laboral hasta 60, 65, o 78 horas. Esta medida es la última de una serie de decisiones e iniciativas que atacan el Estado Social y de Derecho desarrollado en Europa.

En esta primera década del siglo XXI Europa sufre ya la aplicación de una política comunitaria de privatización de servicios y desmantelamiento del sector público:transportes, servicios postales, portuarios, ferroviarios, etc.

Esta es la Europa que se está construyendo, una Europa que impulsa la flexiseguridad, y desregulariza los derechos laborales conseguidos gracias a la lucha del movimiento
obrero, armonizándolos a la baja. Es en base a estos principios neoliberales, -que hacen prevalecer el interés del libre mercado por encima del interés del trabajador- que el Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas ha dictado sentencia en los casos Viking, Vaxholm y Rüffert, legitimando el dumping social, basándose en la Directiva de desplazamiento de trabajadores, y los artículos 49 y 43 del Tratado de la UE.

En virtud de los principios de libertad de establecimiento y de libertad de movimiento, recogidos en los artículos mencionados, las empresas podrán contratar a trabajadores de terceros países con salarios y condiciones laborales del país de origen, y aún cuando sean inferiores a las del país del destino. Así, un trabajador podrá cobrar en Suecia un salario inferior al mínimo interprofesional legalmente establecido en el país, cuando en su país de origen éste sea menor.

Otro ejemplo de esta involución de los derechos lo constituye la Directiva de retorno de las personas inmigrantes. La llamada directiva de la vergüenza conllevará la deportación de 8 millones de personas, no documentadas, que se encuentran en territorio europeo, y cuyo único "delito" es haber abandonado su país de origen en busca de una vida mejor.

Es una directiva que recupera el principio de detención administrativa, que instaura
periodos de internamiento de hasta 18 meses en unos centros que presentan condiciones
infrahumanas, que posibilita la deportación de menores, incluso no acompañados, y que
prohíbe la entra de estas personas expulsadas por un periodo de 5 años en cualquier país de la Unión Europeo. A todas luces una directiva represiva, que criminaliza a la persona inmigrantes y que crea una Europa fortaleza.

El colofón de esta orientación represiva y neoliberal, que antepone los intereses del
mercado a los intereses del ciudadano será el Tratado de Lisboa, que consagra el
principio de libre mercado (libertad de bienes, capitales, servicios y trabajo) sobre
cualquier principio. Según esto, cualquier Estado miembro lo tiene bien difícil para
mantener leyes que puedan ser consideradas como un obstáculo para el libre movimiento
de bienes. Un ejemplo de la importancia del mercado interior de la UE se encuentra en el art. 297, según el cual el principio de libre mercado debe prevalecer incluso cuando algún país miembro se encuentre en estado de guerra.

Preámbulo de la Constitución de la OIT: " existen condiciones de trabajo que entrañan tal grado de injusticia, miseria y privaciones para un gran número de seres humanos, que el descontento causado constituye una seria amenaza para la paz".

[+] Llegir més

Partido Comunista de Francia: “CONTRA LA ESPECULACION CAMBIEMOS LA ACTUACIÓN DE LOS BANCOS PARA OTRO TIPO DE CRÉDITO"

Autor: CARLES ACÓZAR
Tras el encuentro de numerosos militantes políticos, sindicalistas, asociaciones y electos, el 15 de Mayo de 2008, que hacen una llamada común a todos los ciudadanos trabajadores a intervenir:

- En las relaciones entre bancos y empresas, asegurando un carácter de servicio público al crédito, favoreciendo un crecimiento real y rico en empleos cualificados con buenos salarios.

- Contra los especuladores y sus garitos financieros.

- Por el progreso en las condiciones de vida y trabajo, seguridad en el empleo y en la formación, paralelamente a la promoción de todos los servicios públicos.

- Nuevos controles sobre los bancos y los fondos de inversión, con obligaciones de límites en los productos especulativos, y con reservas obligatorias en títulos de deuda pública.

- Creación, en todas las regiones y comunidades, de Fondos Públicos regionales para financiar, total o parcialmente, los intereses de los créditos para las inversiones materiales, de investigación y logística, con tasas de interés más bajas o a tipo cero, que sean para la promoción de buenos empleos y de buenas formaciones.

- Llamamos a los trabajadores a solicitar estos Fondos para propuestas alternativas de desarrollo de las capacidades reales y humanas, y de las producciones de sus empresas, y a exigir un aumento de poder sobre la gestión de las empresas.

- Exigimos la creación de un polo financiero público nacional, para favorecer un crecimiento equitativo y rico en empleos de calidad. Asimismo, la recuperación de los fondos públicos de exoneraciones de cotizaciones sociales patronales en un Fondo nacional para el empleo y la formación, lo que implicaría a las cajas de ahorro, depósitos, bancos mutualistas, la banca postal, etc., incluyendo acuerdos de cooperación con todos los demás bancos.

- Exigimos otra misión para la banca central europea (BCE), controlada por los parlamentos nacionales y europeos, para el apoyo de las propuestas alternativas de los trabajadores en las empresas y servicios públicos. Para favorecer el crecimiento y el empleo y luchar contra la especulación, el BCE, en unión con los demás bancos centrales estatales participantes, como el Banco de Francia, debería refinanciar a los bancos con tipos de interés más bajos para los créditos a las inversiones reales que supongan más empleo y formación.

- Exigimos la refundación del FMI, con derecho de voto democrático y emancipado del control de EEUU, con una moneda común mundial, a partir de los derechos de Tirage especiales (DTS). Sobre estas bases, el FMI podría refinanciar a los Bancos Centrales para el codesarrollo de los pueblos. Aquí también, los tipos de interés deberían ser más bajos para los créditos a las inversiones reales que suponen más empleo y formación en las empresas y servicios públicos.

- Llamamos al desarrollo de los poderes de intervención y de cooperación de los usuarios con el personal de todos los servicios públicos, desde los niveles locales y nacionales a los niveles europeo y mundial.

- Exigimos la instauración de bienes y servicios comunes para toda la humanidad en cooperación para el crédito, la alimentación, el agua, la ecología, la energía, los transportes, redes de comunicación, sanidad, educación y cultura.

- Pedimos a todos los partidos de izquierda, sindicatos de trabajadores y asociaciones de defensa de las necesidades populares, sobre los puntos citados, intervenir para conseguir unos créditos y un sistema financiero opuestos a la especulación, para el progreso de la vida de cada uno y de todos.

[+] Llegir més

EL POBLE IRLANDÉS DIU NO AL TRACTAT DE LISBOA !!

A l’únic país europeu dels 27 on era preceptiva la consulta popular –referèndum- per aprovar i subscriure el Tractat de Lisboa s’acaben de pronunciar clarament amb un NO.

Desprès de la recent història de França i Holanda que també van respondre negativament a la proposta de la llavors Constitució Europea, ara ha estat el poble d’Irlanda qui mitjançant l’ exercici del seu dret democràtic a la consulta i a decidir ha rebutjat aquest Tractat.

A EUiA hem coincidit amb aquesta resposta negativa en constatar els continguts d’un text que volia ser fonamental i amb una forta definició neoliberal, armamentista, mercantilista, insolidari i mancat de sensibilitat, quan no contrari, als drets dels pobles, nacionals, però també als drets democràtics, socials i laborals. Ja vam dir que no acceptàvem ni les formes ni els continguts.

Els actuals líders conservadors i dretans de països europeus tant determinants com França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, etc. han rebut un cop de porta a les seves manipulacions. Van fer trampes, van dir que canviaven, resumien i rectificaven continguts de l’antic Tractat i NO ho van fer. Van voler saltar-se als seus respectius pobles però hauran de començar a ensenyar els seus nous plans o nous enganys doncs, avui, 13 de juny, UNA ALTRA EUROPA , social, democràtica, pacífica, sostenibles i solidaria , ES POSSIBLE.

Gràcies Irlanda !! Visca el poble Irlandès !!

[+] Llegir més

REUNIÓ DE LA DIRECCIÓ DEL PARTIT DE L’ESQUERRA EUROPEA A PARÍS

Els passats dies 20 a 22 de juny s’ha celebrat una trobada del Comitè Executiu i de Presidents del PEE a la seu del PCF a París.

A l’emblemàtic local dels comunistes francesos, obra del genial Oscar Niemeyer, hem estat debatent al llarg de tres dies tota una sèrie de punts candents de l’agenda europea i internacional. El temari, per extens i per important, supera de llarg la possibilitat de quedar reflectit en aquesta nota informativa i tan sols en fem una breu relació:

El Tractat de Lisboa i el NO d’Irlanda (Aprovada una Declaració: “Desprès del no irlandès cal un nou començament per Europa”); document en confecció com a Plataforma Electoral a nivell europeu per les futures Eleccions Europees de juny de 2009, tema Balcans, crisis econòmica, actualitats polítiques a cada país membre, semestre de presidència francesa, immigració, educació, salut, fòrums socials, també molt sobre precarietat i treball ( eix del Congrés de Praga), però fonamentalment les anàlisis i respostes a les darreres Directives europees, especialment greus i agressives com són la Directiva sobre expulsió d’immigrants anomenada tristament de la vergonya, i la Directiva sobre prolongació de temps de treball, altrament de les 60 o 65 hores!! Disposeu, ja en fase de publicació, de tots aquests documents a la pàgina Web del PEE.

EUiA hem estat actius partícips de tots aquests debats, veritablement actuals i transcendents. La companya Àngels Tomás informava de la convocatòria sindical de la Jornada pel Treball decent ( o digne com diem nosaltres), a escala mundial i europea, pel 7 d’octubre. El company Antoni Barbarà va fer aportacions diverses de continguts i al Secretariat del PEE.

El que ara mateix ens interessa destacar de manera més propera a EUiA és la confirmació i determinació com activitat central de l’acte sobre Precarietat i Condicions de treball que celebrarem a Barcelona el 4 d ‘octubre, dins el context de la nostra Festa l’Alternativa, i que disposarà de la presència de membres de la xarxa de sindicalistes dels Partits i del PEE, així com de representants de la direcció europea. Cal fer d’aquest encontre un gran míting que a escala europea i nacional visualitzi social i mediàticament el nostre rebuig a les agressions neoliberals i antidemocràtiques que rebem des de una direcció de la U.E. que volem capgirar i transformar radicalment, al servei de la Europa dels pobles, de la pau i del les persones.

[+] Llegir més

EUiA ha participat activament a l’acte del PEE sobre Salut a Viena

Aquest passat diumenge, 25 de maig, organitzat pel Parit de l’Esquerra Europea (PEE) i el KPÖ, Partit Comunista d’ Àustria, s’ha celebrat a Viena un seminari sobre Salut i Política. “Fòrum Gesundheits politik “ era el nom d’aquest Grup de Treball del PEE.
L’encontre va comptar d’una banda amb una important participació austríaca representada fonamentalment per quadres partidaris, així com líders sindicals, socials, associatius i professionals diversos del sector salut.
Entre els ponents, experts del moviment obrer, de col·lectius professionals, de moviments reivindicatius i de l’ universitat. A nivell internacional hi vam participar ponents de països com ara Grècia, Eslovènia, República Txeca, Alemanya, Espanya, i Catalunya.

En concret EUiA vam aportar un treball sobre” Precarietat i salut i Carta de Barcelona “ mitjançant la companya Núria Lozano, i un altra sobre “ Determinants socials, laborals, mediambientals en salut “ a càrrec de l’Antoni Barbarà. ( Si es vol es pot llegir a al bloc http://angelsmcastells.nireblog.com/ )
La jornada va suposar un gran èxit tant per la resposta de convocatòria i assistència com per aportar un marc obert de debat de molt nivell sanitari i polític. Amb aquest fòrum ha quedat constituït el Grup de Treball sobre Salut del Partit de l’Esquerra Europea del que EUiA n’és partícip, fundador i promotor. Una de les seves futures tasques serà l’aportació programàtica sobre salut i sanitat per a les Jornades de la plataforma electoral del PEE que es celebrarà a Berlín els 29 i 30 de novembre d' aquest 2008. Cal recordar que al juny 2009 es celebraran les properes Eleccions al Parlament Europeu.

Desprès de la Carta de Barcelona, EUiA segueix promovent i elaborant aportacions polítiques dins el marc de les esquerres europees.

[+] Llegir més

Classe obrera jo ? Ni parlar-ne ! Classe mitjana, si us plau.

Proveu de fer l’assaig sociològic i pregunteu al vostre entorn més pencaire si la persona enquestada es considera a sí mateixa com pertanyent a la “classe obrera” . Us sorprendrà de forma inquietant la escassetat de respostes afirmatives. Una gran majoria s’autodesignaran com a classe “mitjana”, i sovint acabaran afegint tímidament “mitja- alta” si sou a primers de mes. Rara vegada, i només davant evidents signes d’insolvència acceptaran la “mitja- baixa”, a final de mes. Els pobres no estan ben vistos, s’hi recreen, no tenen conversa i fan olor a pobre.

Obrer és d’entrada un terme en caiguda d’ús, per tal d’evitar connotacions històriques socialitzants (ni parlar de proletariat !!) i també per tal de no caure en evocacions obsoletes de guerres perdudes, o deixades perdre, que poguessin sonar a consciència o a provocacions socials.

Com a molt utilitzaran el substantiu “treballador”, i com a màxim “treballadora” en una imprudent exhibició de visió de gènere. A fi de comptes treballador sempre pot admetre l’accepció políticament correcta del adjectiu que qualifica una virtut molt conservada pels conservadors: l’amor i la dedicació al treball. Aquella maledicció bíblica per un suposat pecat original i que amb la suor del treball pot redimir-nos davant Deu, i la Patronal. Quin adoctrinament més pervers aquest que ens fa responsables, ja abans de nàixer, del pecat d’un pretès ancestre universal, un tal Adam que ho tenia tot i tot, i la va cagar amb efecte prospectiu.

Tornant al terreny terrenal, queda patent que la majoria hem evolucionat segons el paradigma marxià ( Groucho Marx- 1890-1977) i “ Sortint del no res hem arribat a les més altes cotes de la misèria”. Qualsevol personeta que s' apreciï sabrà explicar com amb grans dosis de tenacitat, d’esforç, sacrifici i sobretot d’intel·ligència natural ha sabut ascendir en la escala social. I encara segueix ascendit i pujant, i ascendint més i més fins al cel, via crematori.

Tenen guanyat i suat el NIF, l’hipoteca del pis a trenta anys, les domiciliacions bancàries implacables- impossibles del cotxe, del viatge de l’estiu, de la tele de plasma, de les colònies de la canalla, i del regal de les mares, i del de la cosina rica que els convidarà també aquest estiu al suquet a la seva torre de la costa, amb piscina, no-me-olvides-d’or i marques glamouroses fins al paper higiènic.
Tenen les targes de crèdit cremades, el mòbil en sols recepció de trucades, la nevera que fa plorar, els nanos autistes darrera la “Nintendo”. Les celles, la llengua i les butxaques perforades, la pell i el cervell tatuats, el Trankimazin a recepta de crònics, la consciencia embrutida- matxucada, la pena i la tristesa encrostades, ...la classe ??: “mitjana”.

Com deia un amic que li havia dit un amic, d’un amic italià (massa passis d’amistat), explicant els brutals resultats electorals del seu país: “milito al sindicat per les qüestions contractuals i salarials, ajudo al moviment veïnal en la reivindicació de millores d’estat de benestar, i voto a la dreta per tal que m’elimini la competència d’ immigrants i dels rivals d’ajudes socials i familiars”.

Haurem de recordar que les situacions de crisi econòmica, d’incertesa personal i col·lectiva, de precarietat a la fi, generen, com l’historia ha demostrat sobradament, por, inseguretat i conservadorisme en el sentit més regressiu de conservar el que encara tenim amb condició de no empitjorar més...”virgencita, virgencita, que me quede como estaba”. Això vol dir immobilisme, acceptació, fatalisme, submissió, incultura, desesperança i capitalisme triomfant.
Al vell Groucho que deia que “ La política es l’ art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnostico fals i aplicar-hi després els remeis equivocats”, contraposem l’altra Marx. El més nostrat, més lúcid i excepcional, en Karl Marx que va donar al gènere humà les eines i el sistema per al seu propi alliberament. I el seu protagonista: la classe obrera

[+] Llegir més

PRESTIDIGITACIÓ EUROPEA, Trampa saducea.

És tot un joc de mans jurídic i normatiu com està actuant “Europa- U.E.” quan es tracta de legislar i d’actuar davant conflictes d’interessos econòmics i d’interpretacions de les seves pròpies directives respecte dels capitals, les empreses, la competència i/o els drets dels treballadors/es.
Per exemple, fa uns dies al seu blog l'Àngels Martínez Castells començava a reflexionar sobre el tema dient:
El diari econòmic CINCO DIAS s’ha fet ressò de les serioses limitacions legals que el Tribunal de Justícia de Luxemburg ha posat a una directiva europea de la que alguns sindicalistes n’estaven força contents.

Aquesta directiva diu, en resum, que si una empresa trasllada por motius laborals als seus treballadors a un altre país de la Unió Europea, l’Estat d’acollida els hi ha de garantir les seves mateixes lleis, convenis i salari mínim.

I el Tribunal ha parlat alt i clar: l’Estat de la Baixa Saxònia adjudica a l’empresa privada Objekt und Bauregie un contracte públic d’obres per a la construcció d’una presó, amb el compromís escrit de pagar als treballadors el salari del seu conveni nacional/ Land. Naturalment Objekt und Bauregie subcontracta una empresa polonesa que paga als seus treballadors el 46% del salari de conveni vigent al territori alemany.

L’Estat de la Baixa Saxònia protesta perquè no es compleixen els requisits de la licitació pública i acudeix als tribunals. El litigi arriba finalment al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha dictat el següent: “Cap llei estatal pot exigir per escrit la igualtat salarial per adjudicar un concurs públic.” O sia, els estats han de fer ulls clucs i no tenen res a dir a la sobreexplotació privada de les treballadores i els treballadors contractats per iniciatives públiques. Aquí, els treballadors polonesos traslladats a Baixa Saxònia han de seguir cobrant els sous baixos de Polònia encara que es trobin a Alemanya, on el nivell de vida –i per tant les necessitats de subsistir dignament—requereixen ingressos més elevats.

Queda clar:
1) La norma suprema al territori de la U.E. és la maximització del benefici (empresarial, naturalment) i l’engany rendible de les empreses privades a l’administració pública.
2) Les subcontractacions són un medi legítim de maximitzar beneficis per part d’una empresa que assumeix la “feinada” d’acudir a la licitació pública.
3) Els estats de la U.E. no poden interferir en l’apropiació de la plusvàlua, ni malacostumar a les persones immigrades a salaris de països més rics.
4) Per escarment general, es desautoritza fins el ridícul els governs de nivell sub-estatal (com el Lander de la Baixa Saxònia) a fi de que no interfereixin, via principi de subsidiarietat, en qüestions serioses com és la recomposició de la taxa de guany de les grans empreses europees
5) L’origen i acumulació de les riqueses (i naturalment del capital) continua sent –encara que s’hagi canviat el concepte d’imperialisme pel de globalització-- l’explotació dels ésser humans que els clàssics varen explicar com l’apropiació privada de la plusvàlua.

Avui podem afegir que no es tracta de res massa nou sinó fos tan escandalós: la sacrosanta prioritat del mercat i de la competència “no falsejada”, és pel damunt de qualsevol flaquesa jurídica- normativa que suposi protecció de drets del treballadors/es.
Una altra manera d’explicar el mateix principi recollit a la famosa Directiva Bolkestein que teòricament va ser superada, encara que “sublimada” dins la nova articulació del Tractat de Lisboa, el Llibre Verd, la “flexicuritat”,... la mateixa cosa amb una altra presentació. Quan es confrontin drets de treballadors desplaçats amb drets del capital empresarial, la elecció sempre serà la prevalença del lucre i el negoci. Punt i final.
Tanmateix i fent una certa autocrítica, nosaltres mateixos com hem pogut veure, no hem disposat de temps ni d’ oportunitat per entrar aferrissadament al debat, ni per l’anàlisi ni la denúncia –frontal- del Nou “miniTractat = maxiAgressió” de Lisboa... doncs han estat temps obligats de campanyes electorals, d’impactes de missatge, d’imatges de seducció de candidats, i en definitiva de política- ficció o d’entreteniment i fantasia per al personal, imposades per un sistema electoral, sempre “oportú”.

I les coses d’Europa, ja ho va dir l’expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, amb ocasió del Referèndum del Tractat constitucional són massa complicades per a la ciutadania “normal”. Millor deixar-ho als “experts” com ell, i veurem la manera de convertir en Sí- Europa dels capitals, el que França i Holanda van clamar No !!

Signat:
Àngels Martinez Castells i Antoni Barbarà Molina

[+] Llegir més

ÉS AIXÒ, COMPANYS, ÉS AIXÒ ! (CRIDA A LA MILITÀNCIA)

Som conscients d’estar vivint uns moments transcendents pel que fa al cicle polític que s’ha iniciat en aquests mesos. A l’horitzó, Congressos i assemblees determinants, pròpies i a tot el nostre entorn: IU, CC.OO., PCE, ICV, EUiA,… I per suposat PCC.

Les coses han canviat molt, I no sempre a millor, en els darrers temps. Les eleccions generals han suposat una severa derrota amb repercussions preocupants. Potser que tingui raó el meu amic cubà quan diu, “lo bueno que tiene la cosa, es lo mala que está la cosa”.

Necessariament hauríem de començar a recuperar terreny, ni que fos per lleis físiques del pèndol. Però ens cal ser més lùcids que mai, i fer l’anàlisi encertada perquè no ens podem permetre ni un sol pam enrere. Ja sabem des de Lenin els lligams que hi ha entre una teoria i una pràctica revolucionàries. I ara, companyes i companys, és urgent veure-hi clar!

Trobarem el temps imprescindible per debatre els materials i les propostes polítiques que es van anunciant. M’agradaria molt, però, abans d’entrar en el fons, tractar seriosament les formes, perquè en política, també, les maneres son molt importants per als resultats. El mètode, l’estil, la personalitat esdevenen sovint substància i determinant. Succintament i pensant ja en el nou model d’organització que ens disposem a construir: Qui? Què? Com? Quan?

El “qui” és elemental: tots i totes, els companys que estem en la lluita socio- política dins, i amb, el Partit. I millor si recuperem tants camarades que hi ha estat molt significativament; i òptim si som capaços d’incorporar-ne de nous. No va d’una o altra generació. Va de totes i de tots.

Què? Materials i propostes, en cascada o gota a gota, que ja han començat a veure la llum. Documents diversos, d’autors diversos, amb propostes diverses i que ens ocuparan abastament el futur i que ara us proposo, per un moment, ajornar.

Com? Aquí m’aturo. Cal recuperar una de les clàssiques consignes revolucionàries, la fraternitat. Avui, dies difícils, és imprescindible reforçar la solidaritat, els lligams, el ànims, les il·lusions col·lectives, les esperances de tots i totes, i l’estima personal. Importa més que mai, la correcció i el respecte per a tots i cadascun dels/de les camarades. Cal identificar-nos com a companys/es de periple vital lluitant plegats per un món on pagui la pena viure i gaudir.

Les nostres consignes passen per la constància,perseverança, tossudesa, intel.ligència?, amb el nostre llenguatge entenedor, amb una toc d’insolència benevolent i una gran dosi d’humor.

I per fer-ho, ens cal la proposta ambiciosa i en veu alta d’allò que ens és més preuat, el canvi i la transformació social, la revolució en el major rigor semàntic i històric. No ens hem entregat, generosos, a una lluita de demostrada duresa, amb l’objectiu de fer maquillatge social, ni per exculpar males consciències. Estem en la militància per decisió i convicció de la necessitat d’un nou ordre, d’una nova societat, justa, més humana, més feliç, i on una persona no pugui ser explotada per una altra. Reivindiquem doncs, el somni, l’esperança, el futur, la utopia. I ho fem convençuts que la batalla comença en la lluita més immediata, propera, allò més local, allò més tòpic, la topia.

Quan? M’estic referint al nostre futur Congrés partidari, tant endarrerit com imprescindible. Tot apunta a que serà convocat cap al final del rosari de macroencontres previstos. Vull manifestar que jo era dels qui tot i assumint més riscos plantejava la trobada a curt termini per tal, justament, d’influir activament i col·lectiva en el seu desenvolupament. Les anàlisis posteriors guanyen seguretat però ja no permeten corregir errors ni horrors.

Així doncs, i amb tal densitat de calendaris cal posar-nos les piles. Molta prudència, màxima obertura de boques i d’oïdes, extrema sensibilitat personal i afectiva, i sostingut ritme de treball en el temps.

Fuenteovejuna i Avant !!

[+] Llegir més