Com ha anat l’Assemblea d’I.U. ? Com és possible que no us uniu ? Així ens interroguen els amics propers, i també malintencionats ratolins.
La botella mig plena: hem sobreviscut i restem prou sencers!. Mig buida: no tenim encara direcció consolidada, ni coordinador/a general, ni imatge ni marca d’unitat… la refundació queda ajornada un cert temps. Estem en empat tècnic i ens hem donat un breu temps de pròrroga, on, seguint amb llenguatge futbolero- no podem perdre – ningú – ni ens val un punt. La nova IU necessita guanyar tots tres punts !! Anem a pams:
Els antecedents.- Us sé persones informades i assabentades de tota la moguda intestina - intestinal que ha precedit els darrers dies, mesos i anys a I.U. Així doncs no puc sinó començar caracteritzant la situació com de bronca prolongada i batalla caïnita. I en l’ahir més immediat, una assemblea, la d’EUiA, fa tan sols una setmana que va deixar un regust de cohesió interna i una projecció de pau externa. Una mena de calma que precedeix la turmenta.



En aquestes precàries condicions arribem a una assemblea on es declara per part de les tres famílies/sensibilitats/hipersensibilitats/urticàries majoritàries, ser conscients de la fragilitat de la pacient IU. Més enllà del pur recompte de forces i de la confrontació, tothom prometia fer un exercici de responsabilitat i anar cap a la necessària unitat, el consens i la suma de militàncies i de propostes. Una veritable urgència amb tot el que està caient !
L’escenari.- Un gran auditori amb el nom suggerent de Pilar Bardem a una ciutat, Rivas Vaciamadrid, de contrastada tradició i consistori d’esquerres. Tanmateix, i tot i agraint l’esforç dels companys/es locals, un marc poc amable per a la refundació de les formes i continguts d’I.U. Veieu a les fotos, una sala enorme amb una llum justeta, un frontispici fosc i opac únicament trencat pel roig dels logos d’IU, i amb notòries absències formals de funcionament, al meu entendre: falta de música, de toc poètic, d’intervencions foranies i solidàries, d’humor, de puntualitat, de transports públics… Aquí jo em permeto un suggeriment innovador: la propera assemblea nacional/estatal o similar podria celebrar-se a qualsevol ciutat que no fos Madrid i/o metròpoli. El vell argument del centre central ha perdut tota força i, front la tradició centrípeta, cal oferir l’ alternativa centrífuga, doncs avui un bitllet de tren o avió és sensiblement similar en direcció a les perifèries… i ja posats, una mica de mar a l’horitzó podria ajudar a moderar acrituds i a calmar els ànims. A més, ja va sent l’ hora que els i les camarades de Madrid viatgin una mica i facin turisme militant incloses estimulants pernoctacions, esperes i ajustos d’agendes i horaris.
Els polítics.- Massa “polítics” en la seva deformada accepció politiquera, i massa poca política en la seva bondat substancial. Caldrà incorporar més competència i + rigor, i menys mala bava, + concisió i + brevetat i – parrafada i – reiteració, + llenguatge entenedor i – fraseologia críptica i pseudoerudita, + accessibilitat i – cupulisme, + reconeixement militant i – tacticisme militar, + ventall de persones i – endogàmia , + generositat i – “que.hay.de.lo.mío” .
La política.- Més claredat, menys crispació, més raonament menys decibels, + diàleg, + debat i + lectura prèvia dels documents, - arenga tavernària, + escoltar i – escridassar, + reflexions i – reunions, + humor i + fraternitat i – males cares i reprimendes.
I ara què ? Doncs ara ja és un fet que no hi ha sortides tàctiques, ni més temps, i que no podrem construir un ciber-robot amb una composició percentual ajustada a totes i cadascuna de les tres + dos famílies. I per tant que ja és l’hora de deixar de parlar de nosaltres i dedicar les nostres energies a la batalla social i política… que és quan lluitem que hi veiem clar.
Des de Catalunya, i venint de la nostra V Assemblea d’EUiA, un dragon khan no per previst menys abrupte. Tot i així hem estat raonablement actius on hem pogut participar: direcció unitària, futur i rellançament d’I.U... Potser encara podem ajudar de forma prou determinant si la pluralitat i la responsabilitat de les esquerres i de la nostra pròpia història s'acaben imposant. Salut !! i República !!