Els i les euro parlamentaris/es s’han pronunciat de forma aclaparadora contra la Directiva del Consell de Ministres de Treball de la U.E. que proposava, ja en segona lectura ( havia estat rebutjada fa tres anys) l’aprovació de la Directiva europea coneguda com de les 65 hores o de la contractació ”opt out”.
De fet s’han votat diverses esmenes, 41 en total, que en rebre suports de majories absolutes bloquejaven de fet el text proposat a instància de populars, de Regne Unit, països de l’Est i sobretot dels Ministres de treball dels països de la UE. Calien 393 vots del total de 785 parlamentaris/es per assolir majoris suficients de bloqueig, i de fet en diverses esmenes s’han superat els 500 vots, un èxit espectacular que ofereix interpretacions ben sucoses doncs posa en evidència que molts/es eurodiputats/des han votat contra els seus respectius Governs i contra les posicions dels seus Grups europeus. Un triomf decisiu contra aquesta pretensió que com ja hem vingut denunciant suposava un retrocés històric per a la regulació laboral i per a les conquestes guanyades pel moviment obrer i la lluita sindical en els darrers segles. A la fi una demostració incontrovertible de la perversió intrínseca d’ una directiva ultra neoliberal que volia anar en sentit estrictament oposat a les aspiracions dels treballadors/es europeus/es de regulació laboral, salut i seguretat al treball, benestar social, o apropament a la reducció de jornada (cap i fins a les 35 hores com proposem nosaltres al GUE /EVN).



Era el gravíssim perill de la desregulació que permetria treballar més de les 48 hores actuals (40 a Espanya), i fins a les 65, o més. Era la regressió de comptabilitzar còmputs de càlcul a 12 mesos en lloc de setmanals. O era la instauració definitiva i legal de la figura de l’ “opt out”, nom que es dona a la possibilitat d’autosubcontratacció a nivells d’esclavisme , directament patró- treballador/a i al marge de qualsevol regulació o conveni. Era el retorn al segle XIX ….
Cal explicar com en aquesta ocasió s’han sumat interessos, per altra banda contradictoris. La qual cosa ha permès l’èxit assolit. Han esta els poderosos “lobbys” de la medicina i els professionals de la salut o d’emergències varies els qui han pressionat amb tota energia i eficàcia als seus polítics propers inclosos els conservadors del Partit Popular o Liberal Europeu. Les agressions que recollia el text en el sentit del temps de guàrdies mediques de fins a 75 hores, la desaparició d’obligació del temps de descans compensatori post- servei, o la consideració com a temps- no treballat d’ aquells que (tot i presents al lloc de feina) no fossin d’activitat assistencial, eren de tal impacte i repercussions sobre l’actuació dels metges i del personal d’emergència que realment ens abocaven a un escenari d’alt risc en qualitat i seguretat per als pacients receptors de les seves atencions, a més d’insuportables per als treballadors o professionals. Una mica en broma però molt en rigor i en serio podem dir que aquest cop, i sense precedents històrics, la “Classe” mèdica ( essència del corporativisme) i la Classe obrera s’ha aliat i han assolit un gran victòria en comú.
Ara la situació és de respir momentani doncs s’entra en una fase de tramitació que permet durant 90 dies un període de “conciliació” entre Parlament i Consell. Si passat aquest termini no hi ha acord, i fora una brutalitat antidemocràtica que el pogués haver -hi, vista la massiva posició dels euro parlamentaris/es electes a tots els Estats de la UE- 27, el text decau. Ara cal garantir que en efecte a la fi d’aquest primer trimestre de 2009 ( amb presidència de torn Txeca !) la directiva del temps d’explotació es desintegra en la nit de la historia.
Això tampoc vol dir que ningú pugui aturar la lluita, doncs els neoliberals i protocapitalistes tornaran a noves càrregues i nous assalts contra els drets dels treballadors, els drets socials i democràtics de la ciutadania europea. Peró sí serà ben cert que aquesta victòria parlamentaria parcial a escala europea representa un nou referent de la necessitat i utilitat d’articular i coordinar les nostres lluites per l’Altra Europa, la dels pobles, els drets i la ciutadania. La lluita continua, desprès dels NO constitucionals a França o a Holanda, i del NO a Irlanda al neoliberal Tractat de Lisboa tot i que ara volen forçar a tornar a votar per capgirar la voluntat del poble irlandès. La propera campanya a les convocades eleccions europees de juny de 2009 seran una excel•lent ocasió per aprofundir la nostra lluita per la Europa de la pau, la democràcia, els drets humans i democràtics, els drets socials i econòmics, els servis públics, la sostenibilitat i la solidaritat, tal i com volem.
17 de desembre de 2009 Toni Barbarà