“ENS MEREIXEM EL QUE ENS PASSA… SOM CULPABLES, MA DURA, I A PAGAR” - !?-
Mentida pútrida i podrida !
Us presento avui un dels ratots més ferotges i destructors difosos pel pensament neoliberal, versió alienadora corrosiva capitalista. La seva estratègia central passa per fer-nos sentir culpables… dels mals que patim i de la crisi que ens baqueteja. Culpables, nosaltres, parlo de les gents treballadores, la ciutadania senzilla, les classes populars, la majoria democràtica, dòcil i assenyada, les persones del nostre entorn cultural i social i que conformen i son conformats com a representants d’un ”estat d’opinió social”. Els mitjans de comunicació habituals i els/les líders d’opinió, personatges histriònics i pseudoculturals de les pantalles, les ones i els articles, prediquen com a corcons el missatge dels seus amos a qui tant deuen i dels qui depenen.
Hem comentat algun dia del caràcter insaciable i compulsiu per a l’acumulació de poder del sistema capitalista. Qualsevol moment i situació son bons per incrementar, més i més, els seus guanys. Un dels seus redescobriments clàssics i cíclics és l’assalt a la vella aspiració de mercantilitzar-ho tot, privatitzar-ho tot, fer negoci, de, i amb tot… i molt especialment amb els serveis i les necessitats més universals i imprescindibles: els serveis públics.

Sistemes públics d’ ensenyament, salut i sanitat, pensions, serveis socials, energies, aigua, habitatge, transports i comunicacions, alimentació, i tota la llista de bens estratègics. La seva voracitat depredadora somia en apoderar-se, encara més, de tot aquest “mercat” que constitueix la vida mateixa de les persones i les seves condicions primàries. El neoliberalisme pretén aquesta implantació parasitaria, i a ser possible irreversible, a partir de la penetració de fórmules inicialment toves o “mixtes”, mitjançant la implantació d’una premissa letal: “gastem massa en serveis públics universals i les arques de l’estat no donen, o no donaran aviat, per a tant”.
Diuen: “l’actual estat de coses no es sostenible i farà fallida. No hi haurà diners per tanta sanitat, ni tanta escola, ni tantes pensions… Som culpables, de gastar massa, perquè abusem del que és “gratuït” i els governs benefactors s’esforcen en facilitar-nos… a tothom. I és clar,això inclou a estrangers pobres, nouvinguts afamats d’altres races i cultures, dones que si no tenen una cosa en tenen una altra, discapacitats, gents mandroses i diferents, que son doblement culpables perquè ens xuclen els nostres recursos..., i ara encara més quan pinten bastos”. El verí neoliberal que així s’expressa, alimenta la serp feixista i xenòfoba, les enyorances dictatorials, les justificacions antidemocràtiques, la insolidaritat i la violència, la perpetuació de la desesperança, la inequitat i la injustícia. I el seu missatge “cola” fàcil entre pobres gents ignorants que pensen que sí podran pagar una mica/molt més i així ser tractats com a classe superior. Es comença acceptant un nou REpagament de servei, un “copagament” sanitari, educatiu, o unes quotes que poden fer fallida per a una pensió privada, i s’acaba perdent tot dret a mans dels mercaders .
És per això que la única defensa lúcida i possible és negar la major: NO a tot el seu discurs! Ens volen acrítics i rendits com a ramats, ens voldrien incapaços de pensar, ni d’escriure, ni de comunicar-nos. Però, cal més que mai, respondre, que totes les persones hem de tenir els mateixos drets: humans, democràtics, individuals, nacionals i col•lectius, polítics, socials i econòmics i legals. Cal respondre’ls que tothom qui treballa paga (si el deixen regular la situació laboral) els seus impostos. I que paguem impostos dels que es diuen “indirectes” gairebé per respirar... I que proporcionalment, quan més pobres som, més en paguem d’aquests impostos. Que els diners dels pressupostos públics i governamentals, aquells que els qui manen consideren « seus » són realment « nostres » , pagadors/es. I per això han de ser destinats a sostenir els nostres serveis públics i no a cap negoci-benefici.
Cal finalment contestar-lis que ELLS son els culpables de la crisi i de tota la desgracia,la mort i la misèria del planeta. Que nosaltres NO SOM CULPABLES SINÓ les seves VÍCTIMES… i que ja en tenim prou !! Que sí, que amagaven milers de milions, que ens negaven, ara disposats a abocar-los a bancs i asseguradores malfactors. Que s’ha acabat ! Que som disposats aixecar-nos i a posar-nos DEMPEUS. Que no ens enganyen i no els reconeixem cap autoritat ni ascendent, ni els permetrem cap impunitat. No han aconseguit fer-nos desistir de la nostra decisió emancipadora, i així serà més aviat que tard. Els culpables tenen noms i cognoms. Salut !!
Toni Barbarà