Així em parlava la meva avia, dona de poques misses i moltes hores treballant al camp. Una bona dona, humil i arribada des del seu petit poble, allà on renegaven dient: “Viva la Virgen del Pilar, mecagoen Dios!”
Avui, no puc evitar-ho - ni ho vull – toca tractar de rates de sagristia. Parlar de la Santa Mare Església, bàsicament en versió Catòlica, Apostòlica i Romana.
I vagi per davant, des de la meva confessa laïcitat neuronal (sobrevinguda malgrat una educació (?) o ensinistrament en col•legi i morals religioses), que vull manifestar el més gran dels respectes per aquelles persones, -ni hi ha, i en conec- , que professen una pràctica i una creença religiosa autèntica. Els anomenen, per distingir-los, (- o separar-los, que mai no he acabat d’entendre-) cristians de base. Una mena de “puta base” en versió civil –domèstica – malparlada. Son gents a contracorrent que malgrat el poder de la jerarquia es situen com a seguidors del mestre Jesus Crist, del qui en fan exemple i guia per les seves vides i les seves coherències… la qual cosa no és gents fàcil. Fins i tot més de quatre proclamen la seva doble militància, que no veuen com antagònica ans tot el contrari: són cristians i marxistes.


Aclarit queda doncs que la resta de l’article ja no seguiré parlant d’aquest companys/es entranyables, sinó de l ’altra cosa. De les rates campants des de la Institució, la Jerarquia, la Església Oficial, la que té Estat, Ambaixadors, milers de capitosts coronats per birrets de colors, túniques macro- embotonades- també de colors- , palaus episcopals, joies ancestrals, imatges embolicades d’or davant les que s’agenollen fins sagnar pobres de solemnitat, o no i que anomenen ramat. Blasmo dels integristes que confronten el seu Deu amb tots els altres Deus, i amb la ciència…i amb la humanitat i la solidaritat i la justícia. I em malfio dels qui prediquen conformitat als humils per accedir a un paradís celestial de dubtosa realitat... mentre converteixen l'Estat del Vaticà en un paradís fiscal material i bancari a la terra pels poderosos.
I l’avia que se’ls creia: “Escolta, fill, el que diuen i fes-los cas, però no facis el que ells fan”. “ A missa mai aprendràs res de dolent”. I avui en parlo perquè, són encara noticia cada dia:
Les aportacions dels espanyols/es, via casella 0’7 % de l’ IRPF es manté i supera a les ONGs. Els bisbes es confesen uns ” mileuristes” més.
El fundador dels Legionarios de Cristo Rey, Marcial Macien ha estat destituït pel seu ex- amic Ratzinger per pederasta i corruptor. Els seus seguidors manifesten que “El que compta és la seva obra, no les seves debilitats carnals”.
La jove Eluana ha pogut finalment alliberar-se de les màquines que no li permetien completar la seva mort dignament, durant 17 anys. La jerarquia catòlica, el Vaticà i Berlusconi refermen la seva campanya contra la seva família i els titllen d’ assassins.
Més de la meitat dels britànics no accepten la teoria de la evolució de les especies de Darwin i es reconeixen en explicacions “creacionistes” tal com apareixen a textos religiosos.
I podríem seguir amb una crònica de les guerres entre els diferents Deus en litigi, i els seus respectius feligresos. Tot fent notar que aquí, dels “nostrats” integristes en diuen bons practicants.
Jo, inevitablement, al ser metge, ja no soc “practicant”, i la meva dedicació vital a una tal vocació m’ ha permès de gaudir d’algunes anècdotes profundament laiques i/o negacionistes. Com quan una avia, no la pròpia, malalta i pacient addicta, em reconeixia que quan les amigues li senyalaven el risc d’anar a un metge-comunista, ella els responia que ben al contrari doncs “com ell (jo) no creia en l’altra vida faria tot el possible per conserva-la en aquesta”. Quan calien espiritualitats i cerimònies ja anava al Sr. Rector.
Quanta sapiència si escoltéssim una mica més a les nostres persones grans, majors, velles, estimades, sobrevivents… Amén. Salut i rateres !
Toni Barbarà