Aquest matí, a 18 de desembre de 2009, a l’espai Jove de Gràcia s’ha celebrat una Jornada monogràfica convocada pel Consell Assessor de Salut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona sota el títol de “Crisi i Salut laboral”.

Dins aquest Consell municipal hi trobem algunes persones ben conegudes com a components de Dempeus. Així la presidenta del dit consell és Isabel Ribas, delegada de Salut Pública de l’ajuntament de Barcelona. O la també companya Lucía Artazcoz que n’és una destacada integrant al Consell en representació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). També el secretari és conegut doncs és el mateix secretari que a Dempeus ( i el qui signa aquesta breu nota).
Desprès de l’ obertura a càrrec de la Presidenta Isabel Ribas, ha intervingut el Director General de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat que ha presentat el document anomenat: Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2009 – 2012 ( II Pla de Govern).
Immediatament una taula d’experts on han participat la Lucía Artazcoz com a tècnica responsable de la Unitat de Salut laboral de l’ ASPB, en Javier Martínez com representant de CC.OO., Dionis Oña com UGT i César Sánchez com Foment del Treball.
Desprès d’una pausa s’ha abordat una segona taula on representants de diverses entitats de professionals de la prevenció de riscos, la medicina del treball i la salut laboral han fet una interessant aportació de la seva visió del suggerent i actualíssim binomi Crisi- Salut laboral.
Ha seguit un col•loqui per part dels i de les assistents. I és aquí on i quan Dempeus, com a tal, ha estat present per veu de la seva Presidenta, la nostra amiga i presidenta Àngels Martínez Castells, que ha estat acompanyada d’altres persones de la nostra associació com la Eugènia Sánchez, en Josep Solà, la Laura Rafart, en José Fernández, a part dels ja citats membres del propi Consell de Salut Laboral convocant.
Finalment han tancat la delegada Isabel Ribas agraint la participació, i el Director General de Salut Pública, Antoni Plasencia que ha insistit en la nova incorporació de la salut laboral dins la llei de Salut Pública de Catalunya aprovada el darrer mes d’octubre al Parlament.
Tot un matí on hem escoltat i compartit una pila de consideracions i reflexions al voltant d’una situació tan punyent i determinant com la present crisi que venim patint des de fa ja molts mesos.
De les intervencions avui expressades el Consell Assessor de Salut Laboral en farà un breu document a modus de resumen i on es recullin les principals consideracions diagnòstiques, així com recomanacions i propostes.
Pel seu interès reprodueixo aquí un extracte de les notes que he pres sobre la :

IINTERVENCIÓ DE L'ÀNGELS MARTÍNEZ CASTELLS en nom de DEMPEUS per la Salut Pública

L’Àngels ha començat per caracteritzar la crisi i les seves expressions, formes, dimensions i gravetat. “La conseqüència que més es pateix a l'Estat espanyol, l'atur, és una catàstrofe humanitària que segueix, en gravetat, els estralls que les guerres provoquen”. En estar la Jornada centrada en la salut vinculada directament al treball, la salut laboral, ha volgut assenyalar les greus repercussions sobre allò no estrictament laboral però amb relació causa –efecte directa, dins altres àmbits de la vida quotidiana, la llar, la família, el biaix de gènere, la societat… la salut. Ha suggerit que segurament parlar de "treballs" i l’impacta en la qualitat de vida en tots aquests tipus de treballs: el no regulat, o treball submergit, els treballs imprescindibles per a la vida (o treballs reproductius) en reben, pal•lien o incrementen les repercussions de la persona aturada en el mercat regular de treball. Recomanà, doncs, obrir l'espectre de la salut laboral a totes les formes de treball existents, obviant el biaix de gènere, edat, etc...
De forma clara i taxativa ha explicat com Dempeus és una organització que confronta sense ambigüitat amb to tipus de fórmules d’esternalització, privatització, mercantilització de la salut, copagaments i repagaments… . Molt sinòpticament, doncs, ha esmentat els eixos que caracteritzen el Manifest de Dempeus: el caràcter públic, la participació social empoderada. i el tractament digne de les patologies emergents o mal tractades.
Un aspecte que ha destacat és com en període de crisi el produeix una caiguda molt dura dels salaris i com es prodiguen situacions d’endeutament personal i familiar insuportables, treball en precari i en condicions inacceptables o seriosos agreujaments de les desigualtats preexistents de forma que totes les formes d'inequitat s’ aguditzen en aquestes circumstàncies.
En aquest sentit ha dit l’Àngels “ Aquesta crisi ha estat produïda també, a més de la disbauxa financera i el creixement insuficient de salaris que ha abocat a les persones a l'endeutament, un increment important de la productivitat que es deriva de les noves tecnologies, nous productes i innovacions en tots els camps. Algunes d'aquestes novetats tecnològiques del sector químic, no suficientment testades, han acabat per generar noves malalties que es troben tan a l'àmbit laboral com a l'àmbit familiar. Malalties relacionades amb determinants i causes encara no ben investigades i amb patologies “no reconegudes” com cal, o negades fins i tot, o insuficientment considerades, o mal abordades i tractades… en referència explícita a la Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple”. Per manca de temps no ha pogut estendre's en les desigualtats en salut i la crisi econòmica , també des de la vesant de gènere, i relacionada amb les restriccions que s'imposen en els pressupostos i les polítiques amigues de les dones i de la seva salut.
Per acabar ha exposat un cas particular e il•lustratiu per la seva contundència i que corroborava la denúncia feta abans per la Dra. Lucía Artazcoz sobre el "presencialisme" obligat per la crisi (o per la manca de sensibilitat de l’administració i alguns metges en relació a les noves malalties: Una persona amiga, malalta de fibromiàlgia que en rebre una alta punitiva i imposada per part del seu metge de primària (que seguia indicacions o directrius), va decidir ingerir una gran dosi de psicòtrops amb voluntat auto lítica … Afortunadament, en aquest cas, es va advertir a temps la voluntat de suïcidi, però la denuncia és inqüestionable. Ha acabat demanant la posada al dia de les recomanacions dels metges higienistes del segle XIX de fer exercici ( fer volar estels) i passar el temps amb les persones que s'estimen "fora muralles"... Si els higienistes d'aquell temps podien entendre la importància del que no és essencialment sanitari per a la salut, semblaria més fàcil poder-ho fer ara.
-----------------


Finalment comentar que la presentació de la Lucía Artazcoz, brillant i molt actual, ha estat presentada amb suport de power point i que aquest material, pot ser dins un temps, podrà ser objecte d’un article seu que estaríem encantats de reproduir.

Antoni Barbarà