Denuncia el golpe de Estado en Honduras y petición a la comunidad democrática y la legalidad internacional reclamando la inmediata restitución del orden constitucional y del presidente legítimo Sr. Manuel Zelaya.

En la madrugada del domingo 28 de junio un comando militar hondureño ha detenido y secuestrado al legítimo Presidente del país, Sr. José Manuel Zelaya, y al parecer desde una base aérea lo ha obligado a partir hacia el exilio, en Costa Rica. Con esta acción se pretende impedir el proceso de votación popular sobre una consulta acerca de la Carta de la Constitución tal como había sido convocada para esta fecha.
Se trata pues, sin paliativos, de un golpe de estado militar, faccioso y antidemocrático ejecutado por parte del Ejército hondureño al mando del general de las fuerzas armadas Romeo Vásquez, en desacato y rebeldía a las órdenes de su máximo comandante legal que es el Presidente de la nación. El guión sigue el esquema más rancio y derechista de las viejas tradiciones golpistas de América Latina y reproduce de forma gravísima y patética la mecánica de asonada criminal militar aduciendo una falaz defensa del orden. Una situación de despreció y manipulación de la legalidad que desde siempre vienen imponiendo las Instituciones al servicio de la oligarquía, la gran burguesía y los poderes fácticos explícitos de ese país como la Iglesia y el mismo Ejército.
Las acusaciones falsas y las maniobras de todo tipo que han venido utilizando en las últimas horas la Corte, el Congreso, y la vieja y corrupta clase política han supuesto una conspiración en toda regla que quiere impedir que el pueblo de Honduras se manifieste libre y democráticamente con su opinión y decisión. En este caso la consulta versaba sobre la posible reforma de una Constitución que bloquea toda perspectiva de cambio hacia el progreso y la justicia social y que solo podría cambiarse mediante decisión popular soberana de la nación en las urnas.
Hoy el presidente legítimo, Manuel Zelaya, se encuentra fuera de su País y en las próximas horas cualquier escenario es posible, incluyendo la legítima protesta ciudadana y civil frente al golpismo y sus autores y cómplices. Mientras se sigue ejerciendo el voto en partes del país. Los medios de comunicación oficiales y gubernamentales han sido ocupados y silenciados. Vemos imágenes de tanques y soldados del ejército en las calles y nos llega la noticia especialmente grave del secuestro de la canciller de Honduras Sra. Patricia Rodas y de la retención y agresión a los embajadores de Venezuela, Cuba y Nicaragua… La OEA se encuentra reunida de urgencia. Honduras está sin luz eléctrica, el pueblo hondureño y sus organizaciones civiles y sindicales se manifiestan en las calles y se dirigen al centro capital. Un test ineludible y trascendente para la que se anunció como nueva situación geoestratégica mundial en la etapa Obama.
Ante una situación de tal gravedad procede llamar a todo tipo de acciones que supongan la reivindicación del retorno inmediato a la legalidad y reposición del Presidente Zelaya, así como de los embajadores y mandatarios secuestrados. Es absolutamente necesaria la detención y el castigo de los autores del golpe militar y sus instigadores y coautores civiles.
Es el momento de alentar y se sumarese a participar en las convocatorias unitarias que de forma inmediata se planteen en Cataluña y en las representaciones internacionales sitas en Barcelona. También exige de las autoridades catalanas, las del Estado español, y por supuesto de las de la Unión Europea y la comunidad internacional la más rápida y contundente condena ante esta situación.
Es momento de expresar nuestra solidaridad con el pueblo hondureño y de manera muy próxima con los amigos y amigas de ese país que residen entre nosotros.


Hace unos días se daba este comunicado…
Declaración de los estados miembros de la Alianza Bolivariana para los Pueblos de Nuestra América condenando el golpe de estado en curso contra el Presidente de la República de Honduras,
José Manuel Zelaya
Los estados miembros de la Alianza Bolivariana para América representados ante la Organización de las Naciones Unidas, profundamente preocupados respecto a los sucesos en curso en la República de Honduras, expresamos lo siguiente:
• Denunciamos ante la comunidad internacional un golpe de estado en curso contra el compañero José Manuel Zelaya, Presidente constitucional de la República de Honduras.
• Recalcamos que este golpe de estado en curso está dirigido a obstaculizar la realización de la consulta popular democrática convocada para definir si el pueblo está de acuerdo con la convocatoria a una Asamblea Constituyente.
• Condenamos esta acción golpista en contra de la genuina aspiración de la ciudadanía hondureña, que exige ser tomada en cuenta mediante procesos de consultas y formas de expresión democráticas.
• Llamamos a la comunidad internacional a rechazar dicho intento de ruptura del orden constitucional democrático, así como toda acción violenta y desestabilizadora en contra del pueblo y gobierno hondureños.
• Manifestamos nuestra incondicional solidaridad con el compañero Presidente José Manuel Zelaya y el hermano pueblo hondureño.
• Reiteramos nuestro firme apoyo a la Declaración en respaldo al proceso de consulta popular en Honduras, adoptada por la Reunión Cumbre del ALBA, celebrada ayer 24 de junio en la Ciudad de Maracay, República Bolivariana de Venezuela.
Antigua y Barbuda, Estado Plurinacional de Bolivia, Cuba, Dominica, Ecuador, Honduras, Nicaragua, San Vicente y las Granadinas, y la República Bolivariana de Venezuela.
Nueva York, 25 de junio del 2009

En Mario Benedetti ens va deixar un poema per a DEMPEUS...
Salut per sempre company Mario !!

Sigo en pie
por latido
por costumbre
por no abrir la ventana decisiva
y mirar de una vez a la insolente
muerte
esa mansa
dueña de la espera

Sigo en pie
por pereza en los adioses
cierre y demolición
de la memoria
no es un mérito
otros desafían
la claridad
el caos
o la tortura

Seguir en pie
quiere decir coraje
o no tener
donde caerse
muerto.
....
Leer más, traducció al catalán por Àngels Martínez Castells


Segueixo dempeus
per batec
per costum
per no obrir la finestra decisiva
i mirar d'una vegada per totes a la mort insolent,
la mansa mestressa de l'espera
segueixo dempeus
per mandra en els adéus,
tancament i demolició
de la memòria
no és cap mèrit
altres desafien la claredat,
el caos
o la tortura
seguir dempeus
vol dir coratge
o no tenir
on caure mort.

DEMPEUS creix i creix.
REPRODUCCIÓ DEL POST QUE COMPARTIM L'ÀNGELS MARTÍNEZ CASTELLS I L'ARTUR GALVEZ, COMPANYS AMB QUI VAM COMPARTIR LA POSICIÓ INSURRECTA I ERECTA DE DEMPEUS TAMBÉ A CASTELLDEFELS I AMB ELS QUI ARA SEGUIM FENT CAMÍ I "PREDICANT" LA NECESSITAT I OPORTUNITAT DE DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA. MERCÈS A VOSALTRES !!

El passat 17 de juny Castelldefels es posava DEMPEUS fent camí i tot caminant. Gairebé una seixantena de persones vingudes de diferents col.lectius de la població, des de veïnals, ecologistes, socials,c ulturals, institucionals ens vàrem trobar en aquesta bonica ciutat de la Mediterrània per clamar i fins i tot alguns declamar per la SALUT. Per un sistema just on tothom pugui gaudir d´una vida digna... i d´una mort digna. Perquè això és la SALUT en majúscules, el respecte al medi ambient, el respecte a l'ésser humà, i a la sostenibilitat de tot l´ecosistema. I com fer-ho? doncs a DEMPEUS tenim clar que el camí és llarg i feixuc, però també sabem que és un camí públic i universal. Es el camí de l´empoderament del poble, de la ciutadania entesa en el concepte més noble i republicà. És el camí de dir prou a les polítiques neo-liberals que promouen amb els diners de tots els beneficis de butxaques privades, que fan conxorxa amb les multinacionals farmacèutiques, que volen que re-paguem els medicaments... que imposen un model de creixement que passa pel ciment i la totxana, destruint el territori. I ja n´hi ha prou d'aquesta cançó enfadosa i de deixar-los fer! La música que sonava a Castelldefels, pel contrarri, era una tonada saludable, amb una lletra que parlava de llibertat, igualtat, fraternitat i solidaritat. Que és on rau la SALUT.


Obria la xerrada l' amiga Àngels Martínez Castells, que va parlar del col.lectiu, i ens introduïa a la raó de ser de DEMPEUS. Tot seguit va presentar un grup d´amics i amigues que varen donar els seus arguments per ser allí --i que de fet eren els nostres, d'arguments!
En Toni Barbarà, va fer una defensa encesa de la SALUT con un concepte superior que inclou i supera la sanitat Va convidar a la mateixa gent de Castelldefels a portar endavant DEMPEUS, doncs nomès assumint el protagonisme ciutadà i des de l'acció local/global la lluita per la salut pública té sentit i perspectiva...
La Rosalia Manzano Céspedes de la Associació d'afectats d'Stress, Ansietat i Fibromialgia de Castelldefels, va llegir un emocionant comunicat de suport fil per randa al Manifest de DEMPEUS.
En Joan Ramon Lladós va centrar la seva xerrada en la necessitat d´integrar les farmàcies en el sistema públic de salut. Antonio Cardozo, cantautor uruguaià, va començar dient unes paraules de suport del Manifest de DEMPEUS i va explicar la seva visió com immigrant de la sanitat a Catalunya mentre acompanyat de la seva guitarra ens va cantar un parell de cançons, que és una de les formes més agradables de fer SALUT. La darrera de les intervencions va correspondre a Ramon Morera Castell, regidor de Salut de Castelldefels, que va agraïr l´existència de Dempeus, tot reconeixent les dificultats que de vegades tenen els polítics institucionals per conviure amb aquests col.lectius. En Ramon Morera va voler fer palesa la seva convicció que organitzacions ciutadanes com Dempeus són del tot necessàries.
També un grup de poetes locals que pertanyen a l'associació ALGA (la Goya, la Imma, l'Ignàcio i en Moisès) ens varen portar els poemes de Martí i Pol, Machado, Espriu, Benedetti. La Goya, a més, ens fa gaudir d´un poema de collita pròpia, finalitzant en Moisès amb el que gairebé ja és un estandart per la gent de DEMPEUS, “Tot l´enyor del demá” de Joan Salvat-Papasseit.
Varen cloure la trobada en Xavier Carreras i l´Àngels llegint el Manifest a dues veus. En acabar, tota la gent de Castelldefels que havia acudit a l'acte es va posar DEMPEUS !

Finalment, gràcies Zé, perquè has estat fonamental en l'organització d'aquesta trobada de DEMPEUS.
(Des de "La ratera" agraeixo també de manera especial la redacció d'aquesta crònica al company Artur i la companya Àngels)

Quan aquestes notes vegin la llum, o millor puguin ser vistes, impreses sobre el paper de l’Avant 979 serem ja a la Festa 2009 dels i de les comunistes de Catalunya. Serà prop del 19 de juny i haurem superat una nova cursa d'obstacles electoral, amb algunes esbatussades, ensurts i esgotaments. Més o menys com sempre, encara, a ca els i les comunistes. Tampoc faig d’oracle agosarat pel fet d’ escriure això a finals de maig.
I el PCC crida a la Festa. La festa d’Avant. Doncs què celebreu ? Masoquisme ?, us preguntaran . Doncs NO.
M’explicaré tot aprofitant unes reflexions que havia anat lligant per a la meva Ratera del mes en curs i que no trobareu a la contraportada doncs aquest noble espai és dedicat al Programa de la Festa. Un desnonament excepcional plenament justificat i honorable que celebro i comparteixo. Tanmateix no podré evitar de deixar alguna rateta camuflada, mig amagada, dins el present escrit que dedico solidàriament a La Festa, La nostra.
Vagi doncs pel davant un convit sincer i descarat a venir amb els i les comunistes, a compartir, a sentir, a debatre, a moure’s, a lluitar, a gaudir, a ballar i a ballar-la amb els i les comunistes,… catalans si sou a Catalunya, de tot arreu si sou d’arreu, que la nostra militància és i serà nacional, internacional i internacionalista.
I perquè ? “Què en trauré jo a canvi * ?” us seguiran preguntant ara ja una mica més escèptics. * Noteu estimats i estimades la rata amagada darrera la pregunta plantejada com quelcom de lògic, d’innocent i de normal quan ja ve prenyada de verí mercantil i de contravalors de canvi…
La resposta des de les nostres posicions ideològiques és tan diversa com ferma, plural i ben sustentada.
En primer lloc perquè una Festa és una Festa i una estona d’esbarjo i faràndula ja tocaria… Passar-ho bé vol dir gresca i xerinola, i per a nosaltres feina i suors per organitzar-ho tot, renunciar a la platja I la costellada i en canvi incorporar la família més propera i més dòcil a la nostra activitat. Però també és seure a menjar, beure, i xerrar…sobretot xerrar. Entre amics, amigues, companys i camarades que ens veiem de campanya en campanya, poc en la dita vida regular* partidària (* regular aquí vol dir regular: ni bona, ni dolenta), als actes de la Fundació Pere Ardiaca i algun cop- malauradament masses- als tanatoris. I és que, vagi per dAvant: ens veiem poc, ens escoltem poc, ens contactem menys… i en els temps que corren l’única defensa és fer pinya… i captar i difondre nous pinyons. Com ens ensenya la mare biologia en medis difícils i hostils : fer closques en defensa de l’ ADN nuclear i expandir contaminacions i tota mena d’efluvis, miasmes i de convits a la sana promiscuïtat- intel•lectual i política al menys -. I fer-ho a la plegada. Que si un virus maleït ho pot fer; com no haurem de poder fer-ho nosaltres que tenim més resistència que les pedres i més determinació i continuïtat que els motors diesel ?. Nosaltres que hem sobreviscut a mil i una garrotada, que com més va més raó tenim i més falta fem, junt amb molts i moltes, per alliberar l’espècie humana dels nous i vells explotadors. Nosaltres que hem estat capaços d’aplegar les lluites vitals de joves i vells, de dones i d’homes, de blancs de pell i de mestissos, d’obrers i estudiants, de maltractats/des i patidors, d’ explotats/des i precaritzats/des, de mileuristes i d’aturats, de sense papers i empaperats, de malalts i de sans que no es troben bé, de gents i persones a la fi sotmeses, totes i amb més o menys consciència de percepció, a la barbàrie capitalista.


En segon lloc: perquè en ajuntem I aixì practiquem el molt necessari i intel•ligent i nostrat exercici de compartir, socialitzar, posar en plural, debatre en obert, dir i escoltar i també pensar, entre persones que han decidit d’una o altra manera vincular-se al nostre pensament a la nostra proposta de vida i d’acció. Nosaltres que sabem que no hi ha resposta individual, que pots resistir i oposar-te a l’allau neoliberal i depredador però que les alternatives hauran de ser col•lectives. Que sabem, o volem saber, respondre en coral als malestars i les denuncies i entregar-nos a les reivindicacions justes i legítimes. Que sabem com et pots enrabiar per haver emmalaltit o haver caigut en la batalla quotidiana però que no hi ha mascareta individual que et salvi i que l’única lluita sàvia és la d’ enrolar-te per a prevenir i canviar les bases, des de i dins el col•lectiu. En definitiva per gaudir de persones i companys/es excepcionals, comunistes, rojos, roges...
I en tercer lloc: per gaudir del fet d’estar per casa. Per propiciar un espai i un temps, ni que siguin petits, on treure’ns les cuirasses, les sabates ortopèdiques, les auto- defenses, la desconfiança ambiental que ens han fet aprendre, i on aparcar la por que ens volen a tot allò desconegut que ens envolta i a totes les mil i una agressions en cadena que cada dia i moment anem superant. Un estar a casa de tots i de totes “si és que hi ha casa d’ algú”, un respir, un parèntesi, una ocasió on poder, a la fi !, ser amable i dedicar una paraula afectiva al teu entorn sense avergonyir-nos de tenir sentiments “humans” envers els altres, encara, i ni que siguin en positiu… i estalviar-nos aquet to massa instal•lat d’eixuts,d’ aspres, de durs, d’ inflexibles, i enfadats massa lluny dels cors que bateguen. El sistema capitalista promou el JO tancat, en tot cas i com a màxim amb el MEU Deu, el JO posat d’esquenes, hermètic, blindat, cuirassat, desconfiat, rancorós…individualista, egoista.
Nosaltres, just a l’inrevés, promovem el tacte i el contacte, els sentits, els sensoris, els sentiments, el benestar i el goig, l’alegria, l’amistat, la solidaritat, l’optimisme, la diversitat, la paraula, la música, l’art, la bona cuina, l’esperança i algun toc de melangia, el bon riure i alguna llàgrima, la família inclusiva, el treball gratificant, l’orgull de classe, la senyera quadribarrada i la tricolor, i tots els colors – el roig molt inclòs, mirar-nos als ulls, el donar-nos la ma,...
A la fi una trobada excepcional : d’humor i de l’amor. Comunistes, sí. I què ??
Això és Avant i això és la Festa. Què vens ??

Toni Barbarà

Solidariament, és un plaer sumar-me a la difusió, des d'aquesta meva i vostra Ratera, de la nota que ha fet pública ACAF sobre les darreres notícies pel que fa al desenvolupament de la resolució que ha de permetre millorar de forma substancial les persones afectades de Fibromiàlgia, de Síndrome de Fatiga Crònica i també aviat de Sensibilitat Química múltiple. Des de ACAF,carregats de raó i d'autoritat moral dieun el següent:

Gràcies a tu!

POC A POC, ANEM AVANÇANT!

Avui hem sabut d'una campanya informativa i de l'edició d'un opuscle informatiu per part del Departament de Salut pel que fa a l'atenció de la FM i la SFC a la Regió Sanitària de Barcelona (per començar, suposem).

Considerem que aquest fet ja suposa un avenç respecte al que havíem tingut fins ara, i en destaquem el recull que es fa dels continguts de la Resolució Parlamentària 203/VIII que va aconseguir-se gràcies al treball de totes i tots vosaltres.

És clar que la sensibilització dels professionals de la salut no pot aconseguir-se d'un dia per l'altre, però aquesta campanya està en la línia que feia falta (si bé sempre pot demanar-se més concreció, alguns matisos, alguna correcció i necessàries millores).

A partir d'ara serà molt important anar fent el seguiment de tot plegat. Del que passa als CAPs quan un pacient es visita pel metge de família; quan demana la derivació a una unitat hospitalària; i, finalment, quan sigui derivat als especialistes. I, si en aquest procés, alguna cosa no presenta un funcionament prou correcte, llavors els pacients haurem de fer les queixes pertinents (per escrit, a atenció a l'usuari, fent arribar còpies de les queixes a les associacions).

Tot seguit, els enllaços a la pàgina informativa de CatSalut i a la guia o opuscle informatiu:

http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/fibromialgia/

http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/fibromialgia/atencio_fibromialgia_SFC.pdf

Totes i tots, cal que seguim vetllant per a un veritable compliment de la Resolució.

Salutacions cordials.



Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia (ACAF)
Entitat membre de la Federació Catalana per a la FM i la SFC
E-mail: acaf-oficina@fibromialgia-cat.org
Tel.: 639.007.013
Web: www.fibromialgia.cat / www.fibromialgia-cat.org

Considerado como uno de los proyectos más ambiciosos de la Sanidad catalana actual, la consejera de Salud de Cataluña, Marina Geli, explicó el funcionamiento y la estructura del nuevo modelo de Salud Pública en esta comunidad en la Real Academia Nacional de Medicina, ante numerosos académicos y representantes del sector médico, entre los que se encontraba el presidente de la OMC, el doctor Rodríguez Sendín:
http://www.medicosypacientes.com/noticias/2009/06/09_06_01_marina_geli

Publicat a la Revista "Médicos y Pacientes" de la OMC a Madrid,a 1 de junio 2009 (medicosypacientes.com)...per qui vulgui llegir com s'explica davant els foros acadèmics de l'Estat i el mateix presidente de l' "Organización Médica Colegial"


La Consellera Marina Geli anuncia a bombo i plateret que pensa tenir aprovada per aquest estiu la Llei de Salut Pública. No sabem quin és el text que en aquest moment s'apropa més a la versió definitiva (desprès de sentir totes les persones expertes i les entitats socials cridades a donar la seva opinió, però com a Dempeus per la salut pública sí voldríem remarcar tres punts que semblen essencials:

1.- Que cada vegada que es menciona com a “proveïdor” una empresa externa o “tercera” entenem que s'està parlant d' externalització i nosaltres demanem que digui: empresa proveidora que ha de ser preferentment pública, o si més no, del "tercer sector". En qualsevol cas, entenem que ha de ser una empresa no mercantil, és a dir: SENSE AFANY DE LUCRE.

2.- Que cada cop que parla de “Participació”, nosaltres demanem que digui: PARTICIPACIÓ SOCIAL, sense la qual no es pot parlar de SALUT PÚBLICA, i que ha de permetre i garantir la màxima transparència i la possibilitat de CONTROL per part de la ciutadania organitzada, mitjançant associacions i entitats socials. Les posteriors disposicions normativas i de reglamentació territorial han de preveure la incorporació de suficients i acreditats representants de la societat civil organitzada i dotats de capacitats consultives i dispositives, i no ser tan sols receptors d'informació...

3.- A més, perquè la Llei no es quedi en les seves disposicions positives en una mera declaració d'intencions, en paper mullat sense recursos que les facin efectives, caldrà que els Pressupostos de la Generalitat continguin les partides necessàries, en la seguretat que les inversions en promoció i prevenció de la salut són demostradament rendibles, tant des d'una perspectiva econòmica i social com (de manera especial) en termes d'equitat i disminucio de les desigualtats.

Per tant, volem fer ben explícita la nostra concepció fonamental de que els RECURSOS PÚBLICS han de ser emprats en SERVEIS PÚBLICS, i no "distreure's" en circuits de mercat, privats o externalitzats.

No ens agradaria gens que d'aquesta Llei --en lloc d'eliminar-- donès peu a una més gran privatització del sector de la salut, i en canvi, aquelles disposicions que poden significar una millora quedessin en paper mullat, en un nou intent de burlar la sobirania del Parlament.... perquè, ja que hi som, Consellera: què hi ha del compliment de la Resolució 203/VIII del Parlament de Catalunya per a un millor tractament de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica????