Dissabte 30 de gener de 2010. La Universitat central de Barcelona és una festa, un munt de gent de tota edat, indumentària i color es mou pels passadissos i patis de l'antic recinte d'Universitat. molta història als murs i moltes històries en ebullició. Es celebra el Fòrum Social Català d'aquest any i multitud d'entitats, també de molts colors però traspassades totes pel compromís social i la contestació al sistema imperant, són omnipresents a colles, a taules, i a aules.
La sala 1.2,a les 12 del migdia acull un seminari sobre salut...o sanitat com en diuen alguns. L'aula no és molt gran però és plena i l'expectació es patent. Intervenen sota la direcció i moderació del director i auto- moderat (quan vol) Albert Ferris del CAPS (centre d'anàlisi i programes). Tres ponències de 20 minuts ben contats seguint el guió previst:
Ponents:

Roger Bernat Landoni (metge) de l’Associació Catalana per la Defensa
de la Salut Pública (FADSP)
Ponència : Ineficiència en la gestió privada de l’Assistència Privada

Ramon Serna (Infermer) de l’Observatori del procés de privatització de la sanitat de Catalunya i del CATAC/CTS/IAC
Ponència: Un diagnòstic i eines contra la privatització de la sanitat

Àngels Martínez Castells (economista) de DEMPEUS per la Salut Pública
Ponència: Crisi, participació i salut

Cadascú/na argumenta des de la seva visió el temari proposat amb suport de sengles power points. I ho fan amb claredat i contundència. Segur que no tothom comparteix al complert íntegrament les exposicions però també va ser palesa la voluntat de suma i de respecte a la pluralitat. No podem ara aquí reflectir tot el que es va dir al seminari, però vagin alguns botons de mostra, seguiu si us plau...:

Exposicions sobre els models sanitaris anglès, nord americà, francès i català... del qui en Roger assenyalava especificitats com les llistes d'espera, el Re-pagament, o les re-assegurances, dins el marc general de privatitzacions i medicalització amb menció destacada al recent atac neoliberal que es dona a França amb elements de gens desitjable hospitalocentrisme, pèrdua d'eficàcia, excés medicalitzador, falses complexitats i burocratisme per opacificar els controls, territorialitzacions i canvis de models de gestió al servei de criteris de mercat i benefici privats.

També en Ramón va insistir, des d'una visió més sindicalista en tres eixos habituals del seu diagnòstics de la situació actual a casa nostra: opacitat,
neoliberalisme i poca resposta ciutadana. I va situar en el debat aspectes de llenguatge excloent, sofisticats mecanismes de mixtificació públic-privada, i la necessitat de crear-recuperar una xarxa social que permeti actuar com a observatori i denunciar les accions del Departament de salut inclosa la fórmula emprada en la posta en marxa del futur Hospital de Sant Joan Despí que ja neix hipotecat (i que com desprès es va fer notar en el col·loqui portarà el nom de il·lustre i entranyable Dr. Moisès Broggi un metge centenari defensor històric de la República, la salut pública i la democràcia...per a major sarcasme).

Finalment la nostra companya i presidenta Àngels Martínez Castells va tancar les ponències amb una detallada dissertació sobre el tema "Crisi, participació i salut " que ja ha estat editat al nostre bloc i també a la darrer número de gener de Viejo Topo. Com qui això escriu no és l'Àngels es pot i s'ha de dir que va estar senzillament magistral. Des d'una visió global i panoràmica que arrenca de història de les crisis del capitalisme, les seves sortides, i les atencions públiques a la salut, com a marc necessari per ubicar i ubicar-nos en l'actual coiuntura, fins a una descripció ampla del que suposa tractar de "salut" versus "sanitat" i de com l'abordatge en transversal permet una visió molt més dinamitzadora i integradora de les lluites i de les reivindicacions socials..tot passant per una descripció de l'actual fase privatitzadora i especialment agressiva contra els drets de ciutadania, i explicant amb entusiasme la lluita de les persones que sustenten la ILP pel tractament digne i necessari de la Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica o la Sensibilitat Química Múltiple amb el darrer episodi de tancament al Departament de Salut...i per acabar amb una lúcida argumentació de l'existència de DEMPEUS i de les seves característiques d'integració suma, radicalitat i respecte. Tot plegat demanant més coordinació, més xarxa, més alternativa...tal com tothom va subscriure en les posteriors intervencions i preguntes. El silenci era quasi cerimoniós, i les cares del públics oïdor reflectien un veritable interés i adhesió al que estaven escoltant.

Alguna persona va celebrar poder ampliar la seva comprensió del fenomen de la salut més enllà del temaris propis de professionals de la sanitat i en aquest sentit es va reivindicar la necessitat imperiosa de fer de la lluita per la salut quelcom intrínsec dins la lluita pels serveis públics, junt amb educació, serveis socials, i empreses públiques de serveis essencials...Quelcom que supera el sector de la bata blanca i ens entronca en la batalla per recuperar l'empoderament, com proposa i defensa Dempeus. Una cloenda magnífica cridant a perseverar, eixamplar i coordinar les accions i amb l'horitzó més immediat amb una proposta a concretar de mobilització contra el co-pagament -re-apagament.

Una matí esplèndid i saludable. Mercès a totes i a tots i en especial als organitzadors.

Una petita NOTA molt familiar si ens ho permeteu, però no menor... Ahir mentre participàvem al Fòrum Social es complia gairebé UN ANY de vida oficial de DEMPEUS !!! eL 31 de gener de 2009 es formalitzava la inscripció reglamentaria de Dempeus a l'oficina de registre d'entitats. Deu n'hi do quina criatura entremaliada i engrescadora que ens ha sortit amb només una anyet de vida !!
Seguim en contacte que seguim en la tasca... D'aquí a uns dies us direm com, quan, i a on farem la Presentació del Llibre de Dempeus que ja tenim editat i a les mans. I és per a vosaltres.
Salut !!
Toni Barbarà