Ja som al 12è Congrés !! O amb més precisió, al seu tram final que inclourà la cloenda plenària, doncs fa mesos que venim debatent i elaborant col•lectivament per tal de situar el nostre PCC al bell mig de la reflexió política i de l’acció social. Som immersos dins una reflexió en comunista en majúscules que anomenen Congrés i on es tracta de discutir i acordar una anàlisi i avaluació del moment, una proposta per a l’acció i la transformació i finalment un equip humà de direcció per conduir la tasca. Com correspon a la nostra tradició i als nostres estatuts.
Fins aquí, veieu i llegiu, no hi ha cap “rata” que caçar , ni trampa ni cartró que valgui. Perdoneu aquesta seriositat formal, inusual i atípica a la meva Ratera, però que correspon a una certa solemnitat que, excepcionalment, cal aplicar al tema que ens ocupa.
Tanmateix de “rates- mentides amb pell de certeses” pel nostre voltant ni han i n’hi hauran a dojo. Només caldrà llegir, escoltar i veure la gran majoria de missatges, d’informacions “neutrals, imparcials i asèptiques”, que donaran els grans mitjans de comunicació, altrament dits “medias”, per la seva tasca “mediadora” amb la societat civil i mediatitzant l’estat d’opinió.
Textualment “congrés” - congressus, prové etimològicament de l’ arrel llatina “gressus” que significa caminar, donar passos i per tant es suposa que Con- gressus ha de ser el fet de fer-ho junts cap a un objectiu comú. Però hi haurà altres lectures molt diverses previsibles i previstes. No faltarà qui el veurà com Dis- gressus o caminar malament o allunyar-se de. També com un Re- gressus d’anar en el sentit contrari a, o fins i tot com A- gressus no anar en la mateixa direcció ni fer-ho junts ni juntes. Assistirem a confusions interessades presentant com a picabaralla el debat sincer, apassionat i fraternal. I si mai es donen suports molt massius o significadament majoritaris ja ens tenen reservats qualificatius com ara “a la búlgara”, per la Bulgària d’abans i posats a obviar adhesions inquebrantables, massives i patriòtiques de “politicament correctes”.
Evident que cal que nosaltres treballem en la voluntat d’ In- gressus, de com incorporar , entrar plegats , i de Pro- gressus ,o com caminar exitosament i anar endavant.
Tant li fa doncs que ens ignorin o ens caricaturitzin, el que compta finalment és assolir dos grans objectius:
Un. Que els i les comunistes catalans, militants i/o no, dins el Partit o no, i els i les nostres amics, amigues, i companys/es, sortim amb la percepció i el convenciment de la feina feta i ben feta, sincera, radical d’arrel, compromesa, exigent i auto exigent, generosa i solidaria, i si cal “cruelment verdadera i autèntica” com reclamava el poeta. Fraternal com és propi entre camarades..
Dos. Que la societat, la nostra ciutadania, la nostra gent...les dones, joves, pobres, exclosos, febles, oprimits, discapacitats, malalts... i que els i les treballadors/es amb o sense feina, inclosa si és en precari, en definitiva les PERSONES en majúscules, també puguin veure, sentir i percebre que estem parlat d’ells i d’elles, que estem ocupant-nos dels seus problemes i patiments, de com plegats sortim de la crisi que ens assola i penalitza més encara. I com el Partit és instrument de transformació i canvi alternatiu, de com se’ns identifica com a senyera de combat per la justícia, per l’esperança necessària per la vida i el degut benestar de tothom, de compromesos a fons per la cultura, la pau, la sostenibilitat, la salut, els drets socials... i d’exigència ferma i dempeus per la dignitat humana i l’emancipació social. Amb tota la modèstia, però encara amb més ambició revolucionària.
Si ho aconseguim, haurem exterminat d’una flautada ( so de flauta d’ Hamelin) una enorme quantitat de rates i ratots, rosegadors, sangoneres i altres paràsits que en amenacen i sagnen.
Avant i Salut !!