Reprenent els clàssics: un nou espectre (més que no pas fantasma) recorre Catalunya, Espanya, Europa… es diu DEMPEUS. Com ja sabeu els meus lectors i lectores es tracta d’un grapat creixent de PERSONES al voltant d’una idea i d’un objectiu: la defensa de la salut pública sense paranys ni mentides. Una munió de gents que ens vam posar DEMPEUS fa poc més d’un any i que no solament no ens hem cansat, sinó que ens estem difonent, escampant, esperançant mitjançant el nostre Manifest i la nostra activitat. I no hi res més saludable que la lluita per una causa noble, justa, democràtica i cada cop més necessària front les esgarrapades del neoliberalisme i el mercantilisme que vol liquidar la salut pública, com ha de ser i com nosaltres la entenem i defensem. Ens multipliquem en presències, en activitats, en idees, en propostes, en objectius, en pensament, en esperances…
Una bona prova de que som més dels que diuen i pensen el tenim aquest cap de setmana. Divendres 19 de març ( a part de celebracions onomàstiques que de Peps i Pepetes en gaudim arreu) diverses persones de l’exèrcit pacífic i saludable de DEMPEUS ens multiplicàvem per ser físicament a tres llocs a l’hora. Tres presentacions, tres, a càrrec de gents de la insurgència ciutadana que és ja avui Dempeus. Veiem:
L’Àngels Martínez Castells era la conferenciant d’un acte celebrat a Menorca, a la sala d’actes “Jeroni Marqués” del Cercle Artístic de Ciutadella. La xerrada convocada pel Col•lectiu de Dones Progressistes tractava el tema “Dona i Salut” . Presentada per la primera regidora de l’Ajuntament na Maria Bagur, la nostra Presidenta va tenir ocasió de meravellar un auditori expectant tot parlant sobre Dempeus i salut pública, com de Fibromiàlgia, SFC, SQM, com de feminisme i participació ciutadana …que tot és el mateix i cada cosa porta a l’altra. Així ho va recollir la premsa illenca i de bon segur que quan torni ens en farà cinc o sis cèntims. Esperem crònica Àngels… i vagi per davant Felicitats !
La Vanessa Puig també intervenia el mateix dia i hora. Ella és , (per qui no la coneix i gaudeix) una jove integrant de Dempeus, jove d’edat que no pas una promesa, sinó una realitat esplèndida. Ben acompanyada pel Lluis Camprubí , ambdós estudiosos investigadors sobre salut pública, desigualtats, privatitzacions… a la Pompeu Fabra dins l’equip del professor Joan Benach. Com veieu una pila de persones Dempeus…i caminant. El seu acte va ser a Badia del Vallès. Presentada pel company Nogués (més Dempeus) va explicar això de la salut pública tal com és (i no com diuen que només poden entendre els/les tècnics/ques). Estrenava la vocalia de Salut i Sanitat de l’AA.VV. de Badia… i quin millor estreno ! Preneu nota del detall gens superflu ni casual d’això de “Salut I Sanitat”… perquè vol dir que els conceptes de Dempeus prosperen i ja sabem que és cada cosa i cada concepte. Esperem també notícies de la Vanessa que segur que va donar una xerrada que marcarà fita.
Finalment, el qui això escriu, ficat darrerament a Secretari (també de Dempeus), vaig tenir el goig de participar a Blanes, a un acte organitzat per la coalició ICV/EUiA, mateix dia, mateixa hora, al magnífic equipament que és la Biblioteca comarcal. D’aquest darrer acte sí puc donar alguna noticia en primera persona. La convocatòria es deia “La sanitat pública a Blanes i a Catalunya”. Ens va presentar el company Joan Salmerón, portaveu municipal de la coalició, i vam intervenir, en Pepe García,de CC.OO. i president del Comitè d’empresa del l’Hospital Comarcal de Blanes , en Lluis Postico, diputat al Parlament pel Grup ICV/EUIA, i el qui això escriu ( Toni Barberà, als cartells) com a representant d DEMPEUS. Us estalvio, amics i amigues, la crònica de les intervenció doncs cadascú va parlar sobre allò que li escau dins aquest món de la salut..i tan sols confirmar-vos, ja em coneixeu prou, que a la meva xerrada vaig insistir en explicar que és i què no és Dempeus, en que és Salut i què Sanitat, i finalment alguns comentaris d’actualitat punyent sobre retalls econòmics en despesa farmacèutica , (si voleu podeu llegir un comentari meu a la web de Dempeus), el co-re- pagament ajornat …de moment (!?), i la crida necessària a l’autoorganització emergent i Dempeus. Com a una nova forma de participar, amb nou llenguatge, amb noves formes, amb empoderament… Més de cinquanta persones van escoltar amb atenció i manifest suport les intervencions des de,i sobre, aspectes complementaris del menú. També la TV local de Blanes ens va registrar uns breus comentaris (que no veureu a la CNN ni a 3/24). Seguiu llegint una mica més...


Per acabar una anècdota que penso té categoria i entitat pròpies: Dins el torn de preguntes del públic, el company Maxi Rica (en Maxi pels amics) em va interpel•lar sobre com “organitzar” Dempeus en el territori, a Blanes en aquest cas concret. La qüestió és assenyada i tant interessant que us en faig dues línies per a major extensió.
Dempeus no és una « organització” a l’estil clàssic, ni té (de moment, però ens ho estem plantejant) carnets d’afiliació o pertinença. És una actitud, un Manifest, un compromís, uns objectius i uns mètodes, tot obert, participatiu , plural, multidisciplinari i escrupolosament democràtic . Som suma de persones. La gent de Dempeus « militem », o no, en d’altres entitats, associacions, sindicats, o partits polítics i per tant Dempeus no vol ni entrar en cap mena de competència amb aquestes formes fonamentals de militància social i/o política. Dempeus no “inventa” estructures a territoris, i ja podem confirmar que arrela allà on hi ha PERSONES disposades a la tasca que ens caracteritza, allà on hi ha lluites veïnals, propostes, d’associacions de pacients, malalts, malaltes, grups d’ajuda mútua, reivindicacions locals i globals pendents, moviment associatiu, vida, insubmissió, empoderament, ciutadania, insurgència democràtica, gent “Dempeus”. Nosaltres des de la presencia puntual, o en el ciberespai, mitjançant la nostra pàgina Web de Dempeus, el que fem és donar raonament, proposta i recolzament a les accions i lluites justes de cadascun i cadascuna. Vull dir que el que preguntava en Maxi era contestat per la mateixa actitud del Maxi: “Poesía eres tu” que deia el poeta, Dempeus ets tu, Maxi, i els companys Salmerón, Francisco Martínez, Armenteros, Maria, Joan, etc… amb els i les qui vam coincidir i gaudir d’una vetllada engrescadora. Dempeus arrela i creix allà on hem generat les condicions prèvies de conreu (com ens explicaria l’amic_dempeus Josep Pàmies). Nosaltres només anem a donar i rebre suport, parlar i escoltar, animar, aportar-hi raons, discurs, pensament i objectius. En Maxi sense gairebé voler-ho es va convertir en referència tangible de Dempeus a Blanes i a la comarca… amb l’ajuda de tothom.
Salut I Dempeus !!