Som en ple orgasme de St. Jordi !! Certament una festa original i nostrada.
De no haver estat pel núvol de cendra del Eyjafjallajökull ,- Ey ja fjalla jö kull - altrament dit “volcà islandès impronunciable” quan és ben pronunciable sil•labejant i amb nemotècnia: “Ell ja falla !! Jo de cul" !! -, havia d’explicar a un bon nombre de visitants europeus que haurien arribat a Barcelona en què consistia, què era, aquesta festivitat del St. Jordi. I realment cal explicar-la. Una festa que no és festa laboral i on del que es tracta és de sortir al carrer, passejar, badar, triar, decidir si es vol, i acabar amb una rosa i un llibre a les mans...ja sigui rebut d’altres mans, o bé ofert a altres mans. O millor, i a ser possible, totes dues coses.
Una FESTA realment en majúscules !! una expressió genuïna i realment notòria. A preservar, doncs, pel damunt de tantes modernitats insulses i absurdes que en envaeixen. Com explicaré és una Diada de Sentits, de sentiments, de cultura, d’identitat, i ....de negoci, també.
Però vagi d’entrada que no he errat en el títol: Us proposo “llegir” a, i dins, la rosa el missatge del qui us la ofereix o amb que la oferiu... una declaració autèntica, que no solemne ni protocol•lària d’estimació, i d’una estimació que pot tenir tantes lectures com a pètals.
Us demano “olorar” un llibre, doncs com sabeu els llibres són uns objectes animats, són expressió vital i tenen moltes característiques, fins i tots organolèptiques...gust, tacte,imatge, color ...i olor !! Una olor especial i capaç d’aportar una pila de sensacions, de records, d’evocacions, d’activacions neuromotores... d’afectes i d’efectes.
Però a més cal fer aquest ritual del dia al carrer, al bell mig de la gent, caminant “a la catalana”, sense masses presses però sense aturar-se. Xino- xano, mirant aquí, allà i al voltant no sigui el cas... De forma processional en filera espontània (mai obligada ni manada), dins una mena de tumult ordenat, dins un ordre desordenat... al carrer de tots i totes, en públic.
Tota aquesta proposta perquè ?? Doncs per portar la contrària als qui volen que comprem “llibres electrònics” alies “eBook” , que ens enviem roses virtuals via cibernètica, e.mail o per SMS multimèdia, ... I és que cada dia sortim menys al carrer, esdevingut espai de transit i de risc inevitable, que caldria i convindria obviar. Perquè cal recuperar i reivindicar l’espai comú, el de relació personal i interpersonal, l’ àgora, la plaça i el carrer en públic. Per no perdre aquesta tradició, costum cultura, aprenentatge, contacte, frec a frec.
Deixeu-me però per acabar amb aquest etèria reflexió del Sant- mata- Dracs que sens dubte si heu sortit a ciutat, a vila, haureu confirmat que es respira, “Sentiment”, i que és bo i saludable dir a algú i escoltar que tu importes o ella importa, que ets tingut en compta, o en definitiva que t’estimen i que estimes. Que es veu color de “Sentits” en una explosió sensorial i sensual. I Finalment per malbaratar tota aquesta poesia inusual una mica de prosa pragmàtica: també és la diada del calaix, llegiu negoci, de la botiga, del tenderol, de la parada de roses i de llibres...i de les editorials i dels majoristes del ram ...de flors. Per una òptica plenament catalana, gairebé identitaria, la conjunció gairebé perfecta !!
Visca St. Jordi.... i botiflers aneu amb compte que som un poble molt guarnit i molt llegit !!
Salut !!
Toni Barbarà