Avui no és un dia qualsevol…. Un dia dens, plujós i d’aparença gris. Ni tan sols la vida política i quotidiana, amb una agenda farcida d’activitats, pot esborrar l’impacta creixent i esplendorós del 14 d’abril. Dia de la República espanyola, aniversari d’un esclat d’esperança, justícia i democràcia que tan sols la violència i els crims feixistes van poder assassinar… però no liquidar. Avui, un dia en que el Tribunal Constitucional, ens amenaça amb la seva tisora centralista i anticatalana, amb les seva qüestionable i qüestionada legitimitat, … anys de debat i “intensos treballs”, diuen, per validar (ells i elles de molt dubtosa validesa democràtica) si la decisió del poble de Catalunya sobre el seu propi Estatut d’autonomia, és o no és “acceptable” ? I tanta demora inspira totes les recances i fa témer el pitjor. Un dia on el Ple del Parlament de Catalunya debat sobre política agrícola ..i ja tocava, doncs aquesta qüestió, vital i definitòria, malviu sota les trompades de les macro- industries agroalimentàries i la preocupació que genera tanta permissivitat – complicitat per a un camí sense retorn al precipici de la ma dels transgènics . Hi ha moltes més activitats, a escala Europea, als EE.UU. , fins i tot al Camp Nou…
Però, tanmateix, el 14 d’abril, ÉS EL DIA DE LA REPÚBLICA ! Una República , la segona, que mereix tota la nostra estima, adhesió i emoció, i per la que van caure les millor persones i es van sacrificar milions de companys/es d’ una generació màrtir. Una República, la tercera, que vindrà,… inqüestionablement i com a senyal d’esperança i de futur civilitzatori….perquè és del tot insostenible i arcaic un règim, el monàrquic, que pretén la superioritat per sang i bressol d’uns determinats individus, individues, dites de la reialesa. Que avui ja hem identificat el genoma humà i sabem que són genèticament de la vulgaritat estimada de la espècie humana sense més (o potser menys), que la sang real no es blava, i que ni que aparentin com a gran mèrit ser “normals”, són un anacronisme que no es sosté. I tanmateix ha sostingut molts altres anacronismes, alguns francament antidemocràtics, que cal superar definitivament. Per tant, doncs, vull una Presidenta o president de la República que pugui escollir, o desescollir… com vull expressar el que ha de ser de major el meu país Catalunya, dins un Estat espanyol, dins un marc Europeu, dins un planeta just i solidari….


Per tot això, aquí van questes línies, i la meva suma al que diu la companya i mestra Àngels Martínez Castells al seu bloc Punts de vista, veritable guia actualitzada del que passa, no passa i hauria de passar. Diu…


Arribada la transició franquista al punt de no retorn pels escàndols de la justícia (els darrers, Egunkaria i la querella de fatxes contra el jutge Baltasar Garzón) i del Pocero contra Manuel Fuentes i Cayo Lara, la corrupció econòmica, moral i política dels hereus del franquisme, la burla que pretenen fer de la memòria històrica, l'absoluta manca d'equitat d'una llei electoral que afavoreix el bipartidisme en alternança sense alternativa econòmica i social possible, el no reconeixement de l'Estatut de Catalunya votat pel poble i aprovat pels Parlaments català i espanyol... i, de manera especial, la crisi econòmica que amenaça amb nous sotracs, atur, por i malviure a treballadors i treballadores i no ens permet luxes sumptuosos, patriarcals i innecessaris com el manteniment de tota una caterva de Borbons, familiars de Borbons i mantinguts dels Borbons a càrrec dels ciutadans i ciutadanes de l'Estat, es proclama solemnement des de blocs d'IloveIU, propers, amics i republicans, un nou model d'estat, Republicà i Federal, que recupera, ja d'entrada, els valors recollits en l'inici del primer article de la Constitució de 1931 i converteix "España es una República democrática de trabajadores y trabajadoras de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia (i podríem afegir-hi, a més, de Solidaridad.)

Fóra de la República tot tipus de mangantes, "poceros", especuladors, xenòfobs, fatxes, vividors, corruptes i corruptors... I en un dia especial en el que el Parlament es reuneix en Plenari per debatre el futur de la pagesia a Catalunya se m'acut que el millor és recordar el crit dels segadors (i segadores): Visca la terra i mori el mal govern!... i afegir-hi, avui de manera especial: Visca la República!

----
Podeu celebrar aquesta gran festa de la democràcia el proper diumenge, a l'emblemàtica vila de Montblanc, i ha començat ja la sèrie de proclamacions
blocaires viul i ceronegativo
----
Amb ella i am la Manola que avui serà protagonista pòstuma d’un homenatge del tot merescut, amb tants i tantes persones que van patir, gaudir, i que estem disposats a patir i gaudir per la República, SALUT COMPANYS i COMPANYES, VISCA LA REPÚBLICA !!