Avui 1er. de MAIG de 2010 és un BON DIA per parlar dels treballadors i les treballadores i de tot el que té a veure amb el món del treball. També de la salut i seguretat laboral. Estimats i estimades, us vull aportar aquest breu (però intens) document que és el resultat final d’una Jornada de treball al voltant del binomi Crisi i Salut laboral. Tal com podeu llegir el Consell Assessor de Salut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona fa una reflexió que cal difondre i proposar... D’aquella Jornada en vam parlar a aquest mateix bloc de La ratera. Com tampoc us perdeu el post de l'Àngels Martínez Castells i la seva particular aportació al Primer de Maig. I finalment el que publica la sempre necessària i suggerent pàgina de Dempeus al voltant del mateix tema.

Ara el text final:
El passat 18 de desembre de 2009 es va celebrar una jornada de debat convocada pel Consell Assessor de Salut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona, sota el títol de “Crisi i Salut Laboral”. Al llarg d’ un matí vam debatre sobre l’impacte que suposa l’actual crisi econòmica i financera sobre la salut de les persones i en particular pel que fa a la salut laboral dels treballadors i treballadores. Volem compartir amb la ciutadania de i des de Barcelona alguns dels aspectes més rellevants.
L’espectre de les INTERVENCIONS va recollir un ample ventall, des de professionals del món de la prevenció i la medicina del treball fins a entitats de participació de la ciutadania, incloent-hi els agents socials i representants de les Administracions competents, tant dels governs locals com dels Departaments de Salut i Treball de la Generalitat. Aquestes van ser algunes de les opinions esmerçades:
Si bé el temps transcorregut des de l’esclat de la crisi encara no permet disposar de dades epidemiològiques suficients ni d’unes estadístiques prou contrastades, sí podem, tanmateix, assenyalar tendències que tenen i tindran una incidència negativa en la salut de les persones, tant de forma quantitativa com qualitativa. I, tractant-se d’ una crisi de caràcter global, cal considerar les seves implicacions també de forma global, entenent la salut com un concepte totalment transversal.
Tot i que es detecten menys accidents (i mortalitat) laborals, com a conseqüència directa i lògica d’una menor activitat productiva, preocupa l’increment de malalties relacionades amb el treball, especialment pel que fa a salut mental i les derivades de condicions d’estrès.
L’augment de les taxes d’atur, però també l’augment de la precarietat laboral en les seves diferents formes, provoca l’increment també de les patologies relacionades, tal com s’ha demostrat en estudis científics àmpliament contrastats. Però també ens preocupa el deteriorament objectiu de les condicions de treball i la seva qualitat, que es relaciona amb un increment de la mortalitat, dels suïcidis, dels trastorns ansioso-depressius, del consum d’alcohol i altres addiccions, etc.
La nova situació creada per l’actual crisi provoca també un increment de la durada de les jornades laborals, quan està demostrat que treballar més de 40 hores setmanals de forma obligada és un risc en termes de salut mental, hipertensió arterial, insatisfacció laboral, tabaquisme i altres addiccions, sedentarisme, trastorns de la son. Això va acompanyat del que s’anomena presentisme, definida com l’exagerada presència en el lloc de treball fins i tot pel damunt del que fora regulat o exigible, amb la intenció d’aparèixer com a complidor/a per evitar un possible un acomiadament.

Tot això lligat a una insuficient declaració, seguiment i recerca entorn a les malalties d’origen laboral, obtenim una situació en la que fàcilment pot portar al deteriorament de la salut dels treballadors i treballadores. El paper de les Mútues de Treball, ha estat motiu de debat, i molt qüestionat tant pel seu rol històric i patrimonial com avui dins el nou marc legislatiu i en relació a les seves diverses funcions.
Altre tema tractat va ser l’apartat dels professionals de la medicina del treball, tant pel que fa a la escassetat de professionals, que repercuteix negativament en els objectius de salut laboral i la prevenció, com pel que fa a la formació de nous professionals, amb l’objectiu d’aconseguir professionals qualificats, ben preparats i independents.
Fruit del debat sobre aquests i altres elements plantejats, volem aportar algunes RECOMANACIONS, sostingudes de forma consensuada i col•lectiva:
1. La relació del binomi “crisi – salut” és evident i cal seguir estudiant i observant la seva evolució. Cal anar cap a un altre model i cap a un nou ordre econòmic global, que segona la OMS (Marmot 2009) s’orienta a finalitzar amb la desregulació dels mercats i cap a l’avaluació del l’impacte salut en totes les polítiques.
2. No s’ha de renunciar, ara menys que mai, a les mesures de protecció i prevenció de seguretat i salut laboral, i és per això que rebutgem que les dificultats econòmiques serveixin a cops per pretendre retalls en les referides condicions de treball. Cal posar la salut laboral en les totes polítiques relacionades amb el treball, més enllà dels objectius de lluitar contra els accidents i les malalties laborals.
3. Les prestacions econòmiques per atur i les atencions a treballadors/es menys qualificats poden ser de gran ajut a les persones principal sustentadores de la llar.
4. Sostenim que cal ajudar a tots els nivells en l’ increment de formació de nous professionals de la salut laboral esmerçant recursos en la seva especialització.
5. Les negociacions entre els agents socials han de seguir preservant els avenços aconseguits en aquestes matèries. I encara més, cal anar cap a un major paper dels serveis de prevenció de riscos laborals i la promoció de la salut laboral integrats dins les estratègies i la gestió de les empreses i les organitzacions.
Barcelona, març 2010