Us proposem aquí una lectura al voltant dels resultats de dues enquestes sobre el CO-RE-pagament sanitari que es van fer en dos moments diferents, gener 2009 i maig 2010, i que ens aporten conclusions pretesament molt diverses... Podem treure’n alguns aprenentatges, o no.
Veiem-ho:
1.- ENQUESTA DE LA C.U.S. - Coordinadora Usuaris de la Sanitat. Presentada a la Jornada sobre “la sostenibilitat del nostre sistema públic de salut
ELS CIUTADANS DAVANT DEL COPAGAMENT - GENER - FEBRER 2009

http://dempeus.nireblog.com/post/2009/04/05/no-al-copagament

• Tècnica d’ investigació: Òmnibus mitjançant entrevista telefònica assistida per ordinador. Àmbit geogràfic: Catalunya.
• Univers: Població de 16 i més anys resident a llars amb telèfon i que porti almenys un any vivint a Catalunya. Dimensió de la mostra: 1.600 entrevistes.
• Error de la mostra: L’error mostral és de ± 2,54% per al total d’entrevistes, calculat amb un nivell de confiança del 95,5% si p=q=0,5.
• Treball de camp: S’ha realitzat entre el 29 de gener i el 5 de febrer de 2009. Empresa: GESOP (Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, S.L.).

RESULTATS.-
Com veiem fa una mica més d’un any, la proporció de ciutadania que es manifestava era clarament contrària al COpagament sanitari: 67’1 % versus 28’7 %, amb un testimonial 1’3 d’indiferents.
Això era el que deia una enquesta de Gesop sobre 1.600 entrevistats i amb un marge d’error de tan sols un +, -, 2’5 %.
Entrant als anàlisis de respostes el gènere no resultava significatiu , amb unes dècimes (67- 67’2) a favor dels homes en el seu rebuig.
Amb un important increment de rebuig a l’Àrea Metropolitana (72’8) i encara més a la Regió Metropolitana de Barcelona(76’3), front la Ciutat i la resta del país (61) . Els més contraris al copagament eren els joves fins a 19 anys per anar disminuint l’oposició amb l’edat fins als de més de 60 anys que amb un 65’8 eren els qui més l’acceptaven relativament.
Clara la diferència entre nacionalitats: Radicalment en contra els Espanyols/es amb un 68’3 % front un 59’1 % dels estrangers/es. I de sols un 62’4 dels catalanoparlants front un 70’9 de NO dels qui ho feien en castellà.
Les negatives eren molt més relevants entre els sectors socioeconòmics baixos (75’1), no tant entre els mitjos (69’29) i força menys clares entre les classes altes (51’5). Els qui més s’oposaven al copagament eren els aturats (74’9) seguits dels etudiants (71’4),i seguien desprès les mestresses de casa (69’5), jubilats i pensionistes (65’9) i finalment els més tolerants eren els treballadors en actiu (64’7).
Finalment entre les diverses figures possibles de COpagament la més acceptable era el de medicaments a pensionistes actualment exents però amb rendes altes (31), la segona el REpagament per visita mèdica al CAP (17’2 %), menys el REcobrament dels àpats als hospitals, i finalment el copagament per assistència a Urgències hospitalàries.


2.- BANDA AMPLA- TV3.- Dons bé, el passat dimecres 19 de maig a un programa de màxima pretensió d’audiència a horari prime time, i amb ínfules de termòmetre social i de l’estat dopinió ciutadana, Banda Ampla de TV3, el tema Copagament va aparèixer mig amagat darrera el titular del dia, que eren les mesures de la retallada social del govern davant la crisi, amb un Qui paga la factura ?. El programa es sustenta en una ampla participació mitjançant la presència de forces persones convidades en directe (sense cap criteri raonable de preselecció, la qual cosa, i vist el seu biaix o escorament, sovint questiona o n’ invalida l’objectivitat), i sobre dades d’enquestes i sondejos al respecte del tema de cada setmana.
Algunes de les Preguntes prèvies al voltant d la crisi eren:
Està d‘acord amb que s’abaixin els sous als funcionaris ? SÍ – 45’3 % // NO – 49’7 %
Està d’acord que es congelin les pensions ? SÍ – 19’3 % // NO - 78’3 %
Si vostè treballés, estaria disposat a que li baixessin el sou per fer front a l’actual crisis econòmica ? SÍ – 42 % // NO - 53 %
Característiques tècniques : Mostra aleatòria realitzada per GESOP, la mateixa empresa de l’anterior enquesta de la CUS, però amb una dimensió de 600 enquestes a telèfons fixes de Catalunya i assistida per ordinador. Marge d’error mostral calculat +- 4 % . Setmana del 12 al 19 de maig 2010. I la quarta pregunta inclosa dins el sondeig:
ACCEPTARIA PAGAR UN EURO PER VISITA A LA SANITAT PÚBLICA ?
SÍ – 56 % // NO - 41’7 % // No sap – 2’3 % Una Banda molt ampla de 14 punts a favor dels qui acceptarien el co-re-pagament d’un euro !

- Per sexe : Home- SÍ – 60’1 % (vs 39’2 % No) // Dona- SÍ – 52 % ( vs 44’1 % No) Aquí un biaix de gènere que confirma que les dones són clarament més reivindicatives i disposades a defensar el caràcter públic de la sanitat, tot i que encara són majoria les disposades a cedir i re-pagar.
- Per edat:
De 16 a 29 anys: SÍ – 50 % // NO – 47’59 %
De 30 a 44 anys: SÍ – 58’2 % // NO – 40’7 %
De 45 a 59 anys: SÍ – 61’5 % // NO – 34’8 %
Més de 60 anys: SÍ – 53’2 % // NO – 44’2 %
Els/les joves són el grup menys claudicant front el copagament de l’ euro, gairebé meitat per meitat .
- Per nacionalitat: Espanyola SÍ – 52’8 % // Estrangera SÍ – 73’4 %
- Per nivell d’estudis: SÍ ----- Alt – 64’8 % (vs 33’8 % No) // Mig – 57’4 % (vs 40 % No) // Baix – 49’5 % (vs 47’7 % No)
- Per Lloc de naixement:
Catalunya: SÍ – 51’9 % // NO – 45’7 %
Resta de l’Estat: SÍ – 55’1 % // NO - 42’9 %
Resta Món: SÍ – 69’9 % // NO – 27’6 %

- Per situació laboral:
Treballa: SÍ – 53’6 % (vs 45 % No) - Aturat: SÍ – 58’1 % (vs 41’9 % No)
Jubilat o pensionista: SÍ – 58’4 % (vs 40’8 % No) – Feines de la llar: SÍ – 57’6 % (vs 33’3 % No)
Estudiant: SÍ – 57’8 % (vs 37’5 % No)

Quines conclusions podem extreure de la comparació de les mostres ?.
En primer lloc: Es pot extreure alguna conclusió del dos estudis ?. Les diferències són tan substancials que cas de ser acceptades significarien un capgirament de l’estat de la qüestió entre la ciutadania.
Des del clar rebuig al COpagament, del 2009, a l’acceptació ja resignada i majoritària del maig 2010.
Cal considerar que la pregunta clau en cadascun dels dos treballs és prou diferenciada, i que com acostuma a passar l’enunciat de la qüestió ja disposa cap una o altra direcció de resposta. Això és sempre així però encara més dins un marc - envoltori global que parla de les factures d’ una crisi que ningú pot ja negar i molts/masses consideren implacable i sense possible resposta ni defensa. Dins un estatus prefixat de fatalisme resignat és molt més fàcil d’introduir-hi claudicacions co-pagadores en quelcom tan sensible i seriós com la salut
individual. A més a la primera enquesta de 2009 la pregunta era "interpretable" ja que de fet es referia al coneixemnet, o no, de la possibilitat d'aplicació del copagament.
Tanmateix crec que les tècniques, amb independència de la distinta fiabilitat en funció del molt diferent (quantitativament) univers entrevistat, no ens haurien de portar a una tal consideració, tot i que com a música de fons cal retenir que la crisi i els seus impactes i les seves conseqüències poden estar jugant a favor d’estovar resistències a mesures com el copagament sanitari, veritable estrella polar de les ambicions més neoliberals i mercantils.
Si és així, confirmem la urgència i l’oportunitat des de Dempeus per la Salut Pública, però també des de les formacions polítiques de les esquerres reals i anticapitalistes, això com dels sindicats de classe i les organitzacions socials en pro de la salut i la sanitat publiques, d’ intensificar la lluita contra el REPAGAMENT disfressat de Copagament, i que suposaria la liquidació a curt termini del Sistema Públic de Salut com ara el coneixem. Jornades com la del proper dijous 10 de juny són del tot transcendents i cal estendre i difondre convocatòria, continguts i missatges. Alguns dels presents elements seran material de debat a aquesta Jornada que hauria de representar una important contestació de persones DEMPEUS en defensa dels drets de ciutadania i els serveis públics universals.
El tema no solament no s'atura sinó que penso que esdevindrà pedra de toc dins l'actual ofensiva privatitzadora que s'instrumenta mitjançant pretess mesures anti-crisi. El tema segueix omnipresent als nostres blogs amics, a Punts de Vista de l'Àngels Martínez Castells o a l'imprescindible DEMPEUS.
Cal generar una BANDA AMPLA d’aliances socials, polítiques i ciutadanes en defensa del caràcter públic dels Sistema Nacional de Salut i plantar cara a les batzegades privatitzadores i mercantilistes com el dit COpagament. Això serà senyal inequívoc de Salut !!