Fa forces dies que dins una bullida de notícies especialment intensa, a cavall de les seccions de política, actualitat, societat, religió, o simplement com a “coses de la vida”, ve remenant la cua (mai millor dit) el tema de la pederàstia confessa i pandèmica, urbi et orbe, de certs/cents ministres de l’ Església Catòlica, apostòlica i romana... Apa, apa !!
Naturalment es tracta d’una mena de secret a veus, de quelcom sabut i amortitzat per l’opinió pública políticament i religiosa correcta i submisa. Una llegenda urbana elevada a la categoria de mite escabrós o de guió de cine gore. Encara més una lamentable experiència personal en el record permanent de molts i moltes infants educats en la castedat,la sublimació dels desitjos terrenals, la repressió dels instints carnals, la puresa mariana, l’amor de Deu pel damunt de totes les coses, i bla, bla,
És la petita- gran història de molts i masses ex alumnes d’escoles cristianes o confessionals amb hàbits i sotanes, o no; de catequistes que anàvem a evangelitzar el món i a salvar infidels, de criatures que saltàvem de la ma dels pares per a anar a besar –ostensiblement- la ma d’un capella que es creuava al carrer... Una història amb ferum d’halitosis al confessionari, d’interrogatoris minuciosos fins al detall dels nostres pecats i flaqueses, amb especial interès pel sisè manament, d’estimes de mestres paternalistes amb contactes i friccions tan excessives com inexplicables, llavors. Un món de regalèssia “Zappa” i de “vales” per redimir faltes de comportament i apujar nota, una moral maniquea de bons i dolents, una hipocresia i una parafernàlia aixecada als altars (mai millor dit, un altra cop).
Doncs bé. Ara ens adonem que aquella mena de mania de magrejar, llardosa i enganxosa, no era només una raresa de l’ “hermano” XXX, que tan li fa el nom doncs com sabeu eren noms de ficticis, àlies, noms de guerra o santedat. Que era una pràctica extensa i popular entre els celibataris personatges ensotanats i amb una bragueta monumental del coll fins els peus.
Finalment hem tingut santa paciència i benaurada esperança fins veure i viure com aquestes pràctiques vexatòries i delictives, que apleguem sota el paraigua ambigu de pederàstia, eren posades a exposició i denúncia pública. Que no era amor cristià, que era més aviat “filia” patològica que no pas sentiment de puresa afectiva, que era pedofília, P de rastia, agressió i abús sexual sobre criatures o adolescents indefensos/es, confosos, atemorits i sovint, a més, avergonyits/des.
Això és una taca que embruta i posa en dubta tantes vocacions i beatificacions. Escolans, devotes filles de Maria, congregants, minyons i nenes del Domund, de les Congregacions i apostolats, militants de processons i escoltes de trobades “cumbaiàs” diverses ! Deixebles del Santes organitzacions, Opus Deis, Legionaris de Crist, seminaristes, monjos i monges d’ hàbits de colors i amb Sants i Santes fundadors diversos. Vet aquí aquests vitralls com el que il•lustra aquest post que ens miràvem amb ulls incrèduls i erotitzats !!
I han trigat anys i segles en acceptar-ho. I es veu que capellans, rectors ecònoms, mares superiores, bisbes, cardenals i papes de Roma, ho sabien i havien desestimat investigar-ho, mirant cap una altra capella, usant allò tan cristià dels vots de castedat, obediència, submissió, silenci... Complicitat culpable !!
Ara el teutó Ratzinger, esdevingut Benet XVI, demana perdó en nom de l’ Església catòlica, i pateix públicament les culpes i el dolor dels pecats... Un veritable via crucis, una horrorosa expiació !! Quin mal de veure’l patir i haver d’ penedir conductes que més enllà del codi religiós son simplement i planera DELICTES. Delicte que cal denunciar, jutjar i condemnar. Tal i com si fossin individus carnals, mortals, laics i civils...
Per acabar-ho d’ espiritualitzar ara resulta que el dit Benet XVI, tot aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i ell viatjava a Portugal, lliga caps i endevina la malèfica connexió de la xacra pedòfila amb el ”Tercer Secret de Fátima“... Vet aquí !!! Ara ho entenem tot !! Era el diable que s’havia infiltrat esotèricament als cossos dels eclesiàstics pecaminosos !! Amb la por que havíem passat de peques intentant esbrinar que ens hauria dit la Verge amb el tercer Secret de Fátima !! I era això...
Així doncs, des de la molt terrenal posició ciutadana laica i democràtica, esperem l’acció de la Justícia civil. Dels Tribunals no eclesiàstics- inclòs el Constitucional si vol una mica de feina- , del Codi Penal vulgar i banal. Ens agradaria veure entrar a la garjola algun malfactor abusador per donar-li l’ oportunitat de redimir-se i purificar-se evangelitzant companys de presó.
I és que com deia la meva estimada i plorada avia Macaria, “...aquesta gent ens estan fent perdre la fe !!”