Un escenari d’ensurts a base de bisturí diari.-
Som dins una espiral de bogeria febril i malaltissa de retalls, estalvis compulsius i anuncis de tisorades de despeses publiques a dojo. Aquests dies, veure i escoltar els Telenotícies és un cobriment de cor, un risc de lipotímia, o un tall de digestió si ets a taula… A veure qui la te més grossa, la tisora. O sigui, a veure qui retalla més i a qui se li carrega més mort del dèficit que cal ara eliminar. I fer-ho a corre cuita, per tal que els especuladors nacionals, europeus i supranacionals i els responsables de la crisi, se’ns creguin com una economia segura, dòcil, fiable, i puguin seguir jugant a les apostes de casino, amb els nostres diners, i guanyant alguns milions més, a cavall de més crisi.
El Govern central, al dictat de la UE, el FMI i el mateix Obama, amaga unes mesures i dispara unes altres. Els governs autonòmics, aquí Generalitat, han de mostrar el seu gest estalviador i esquarterador… darrera vindran, solidàriament - per força i precepte, els Ajuntaments i totes les Administracions públiques… Com a fil conductor de tantes garrotades en curs, queda clar que es tracta fonamentalment d’ estalviar despeses, i en canvi, poc o menys que poc d’incrementar ingressos… i per suposat ni tocar les grans fortunes, els bancs, els especuladors, els defraudadors, els negociants en negre i els tramposos de tot, que son a cobert i passen impunement pel calvari. Tampoc Catalunya s’escapa de la tendència general, malgrat alguns tocs progressistes de càrrega impositiva reequilibradora, pactats – imposats pels socis petits del govern, per ICV i molt especialment EUiA.
La tisora.-
Tanmateix no podem baixar el nivell d’adrenalina de les bio alarmes… Dimarts 1, al migdia TV3 es despatxava amb els darrers anuncis dins el garbuix de mesures:
Ens anuncien un llistat de noticies. Les unes de caràcter impositiu, com ara els increments dins del tram autonòmic de l’ IRPF dos punts per a més de 120.000 €. …(el 0’5 % de catalans), o 4 punts per a més 175.000 €. D’altres són estalvis en infraestructures. Fins aquí seguim menjant… no és el cas. Hi ha més: es restringiran ampliacions de plantilles i es reduiran un 5% els alts càrrecs i assimilats a les empreses públiques. També es reduiran un 10% les dietes por assistència als consells d’ administració de les entitats públiques. Seguim menjant, es veia venir...i alguna cosa, tocava. La tisora...

La destral.-
Sobtadament, sense ni canviar el to de veu, el presentador anuncia més reduccions de plantilles públiques: Només es cobriran el 50% de les vacants produïdes per jubilacions o baixes en el cas de personal sanitari (metges), mestres, serveis d’emergència i d’ocupació ( SOC) Aquestes mesures referides a personal suposaran un estalvi de 364,7 milions. A la resta de àmbits,considerats menys “sensibles”, només es cobrirà el 10% (una de cada deu jubilacions). Això ja supera tot el que s’havia pre- filtrat. Un de cada dos metges (i sembla que també infermers) no serà substituïts, amb la conseqüent reducció progressiva de plantilles de professionals als serveis sanitaris. Igualment a les escoles i instituts, i la resta de serveis “sensibles”. Aquí l’instrument ja és directament la destral, i Salomó i les seves solucions de divisió per la meitat o vivisecció queden superades. La cosa és greu, i des de Dempeus no podem passar sense denunciar-la. D’aquí a uns pocs dies , a la Jornada contra el CO-REpagament en tornarem a parlar però vista la velocitat dels fets consumats, aquella trobada queda encara molt llunyana.
Alguns elements al respecte de tot plegat.- Metges/ metgesses i personal sanitari:
Fa només uns mesos faltaven metges/sses al nostra Sistema de Salut. Calia contractar professionals forans i accelerar la seva acreditació. Doncs bé, ara en sobren.
El fet cert és que a partir d’aquí, amb les retallades salarials en curs (sobre el 5%), la precarietat rampant (a Madrid un 30% dels eventuals treballen ja en precari), i ara amb la NO contractació de substituts, els i les professionals marxaran cap a països on les condicions son molt més favorables, inclosos Portugal, el Regne Unit o països escandinaus. Així ho reconeixen el 91’98 % de consultats per Diario Médico (25/5/10).
I és clar, a menys treballadors , menys equips, menys assistència, més feina i per tant més carrega i més massificació. La tendència serà anar cap a la mitja matemàtica: mitja visita / mig tractament/ mitja salut… I si no n’hi ha prou ,sempre poden dividir per 3, o 4, o 10. De fet a d’altres funcions i treballs la ràtio serà cobrir una de cada 10 vacants.
Aspectes econòmic- sanitaris.- Copagaments:
Altra cop l’ombra dels copagaments tornarà a ser present amb la sempre disposada proposta de la Sra. Geli, patronals, economistes dels círcols i del sistema, i mercaders de la salut. És dur i difícil d’acabar tombant aquest disbarat. Però finalment, tot i la deriva, serà que NO. Llegiu la darrera de l'Àngels Martínez Castells presidenta de Dempeus per la Salut Pública.
El mateix Martinez Olmos, secretari general de sanitat a Espanya, ha manifestat que és millor I més equitatiu pujar l’ IRPF que no imposar un copagament.. Ni fent números s’aguanta: en un càlcul ajustat el tal cobrament es demostra inútil: recaptaria 600 milions € en el supòsit de carregar amb 5 € la visita i 10 € la urgència (exceptuant pensionistes o crònics). La xocolata del lloro.
Que no és útil, ho diu la OMS i fins i tot economistes dels equips més neoliberals del Centre de Recerca de Economía Sanitària de la UPF, com el Sr. Jaume Puig Junoy. Encara esdevindria una nova càrrega, vista la complexitat de gestió pel seu cobrament. Ells/s , malgrat tot ho veuen literalment “una Bona idea, si està Ben aplicada, perquè racionalitza” (sic)- … i tornen a esgrimir el suat argument del copagament actual en farmàcia, i la suada injustícia de la gratuïtat per a jubilats milionaris versus actius en atur. Com això és discutit i discutible, com aquest copagament caldria ajustar-lo per a corregir desequilibris, la seva solució és més copagaments a dojo, i arreu de les atencions. Paradoxal si no fos tan cínic ! La seva gran aspiració ? Acabar implementant bonificacions i desgravacions fiscals per aquells que contractin serveis i mútues privades. I compte ! Tot el que s’aparti d’aquest sil•logisme és titllat d’immediat de populista i demagògic. Fantàstic terreny sociopsicopatològic !!
Al Ministerio, ves per on, més “sensibles amb l’equitat del sistema, amb les aplicacions pragmàtiques i ràpides i amb els sondejos electorals amenaçadors han optat, de moment, per treure diners segurs i contats procedents de l¡ estalvi farmacèutic. Acord amb Farmaindustria de no imposar canvis en la prescripció individualitzada (la feliç idea de dosis per cadascú i cada cas, altra cop a la papereja…), o la recepta electrònica però aplicant un descompte del 7’5 % de la factura pública . I és que malgrat les queixes del sector el coixí havia de ser molt còmode. I les vendes de medicació no s’aturen: només a l‘ abril 2010 han crescut un 2’88 % més que l’abril passat. De fet l’increment ha estat del 2’94 del número de receptes, i paradoxalment amb una baixa del 0’06 % del preu mitjà. El creixement interanual abril-abril va pel 4’56 %,amb un 4’82 % del Nº receptes, i una baixa de 0’25 del preu mig per recepta. Vaques no tan magres, però vaques a la fi, amb lleteta i bona carn.
Una darrera perversió útil: la culpabilització dels malalts.-
Se’ns diu que un 25 % de pacients reconeixen un mal ús del sistema sanitari… (vol dir que un 75% no). Amb aquesta tècnica d’ auto inculpació es pretenen estovar resistències i obrir el discurs a penalitzacions a un públic en general tan poc estalviador. No es diu que és el propi sistema el qui ensenya- mal educa- i retroalimenta l’ús i abús dels serveis, sobretot l’hospitalocentrisme i quan generen beneficis a les grans industries de la farmàcia i la biomedicina. I de fet, i aquí ho deixo per ara (cal venir el dia 10 a l’acte de Dempeus contra el Copagament) els darrers fluxos de visites a l'ICS, van a la baixa,i el fenomen es complexa, interessant i digne d’ estudi . En qualsevol cas la mitja de visites a Espanya/Catalunya és 8 a 9 a l’any mentre a Europa és de 5. I el percentatge del PIB dedicat a salut a Espanya, el 6% i a Europa el 8 %. Com explicarem molta eficiència,…i també molta visita (mal) protocol•litzada i autoinduida.
Al loro ! Que no estamos tan mal !! que deia un. Si volem, podem dir les coses pel seu nom. Dempeus !!
Antoni Barbarà a 2 de juny de 20