Han estat en pocs dies, poques hores, una pila de preguntes i de possibles respostes viscudes en càmera ràpida, sense pausa ni temps per pair res. Una contundent recepció d’impactes audiovisuals, senyeres i estanqueres ( i alguna blaugrana per amanir-ho tot) , “a por ellos”, i “in- inde- indepenciA”... ,
Un poti- poti de sentiments, sovint confrontats, molts elements contradictoris i fins i tot algun cop antagònics. Questió de culpa ?, o de Goig ?,o de Pecat ?, o Raonable ? o Dubtós, cosa de justa Indignació ? Revolta ? Por a l’incertesa ? Molt evident la dualitat bipolar Catalunya – Espanya...però, quina Catalunya i quina Espanya ?. Quina portada de premsa, quina editorial, quina explicació partidària i mediàtica, i social ?? Segurament un exercici sense anestesia de la fricció del binomi "Raons versus Emocions"... sabent que ambdues percepcions i assumpcions son fonamentals i que poden resultar complementàries, harmòniques o tot el contrari, com és el cas que ens ocupa, o no.
Moltes preguntes...
Es pot celebrar la victòria futbolera d’Espanya des de la catalanitat original abstraient-se de l’entorn patrioter de Tele 5, de les consignes i dels toros a la bandera ? És possible implicar- se dins la marea reivindicativa de dignitat per Catalunya i de rebuig a la provocació Constitucional sense renunciar a conviccions federalistes i confederalitzants? És correcte, des de la perspectiva nacional, aportar tanta substància humana a una senya d’identitat estatal com és la selecció espanyola de futbol ?? Queden disculpats els jugadors barça/catalans de la selecció col•laboracionistes perquè (fent bo el tòpic dels catalans) es cosa de qualitat i cobraran una milionada, i la pela és la pela ?? És la roja una senya d’identitat integradora i sumadora ?, o a quina de les Espanyes representa ?... és roja o “colorada”, o tricolor ?? En tot cas potser hem descobert una cosa que ignoràvem: que Espanya és una selecció de futbol !!

A peu de manifestació, compartint carrer amb amics i amigues, i d’altres només coneguts i alguns massa re-coneguts, compatriotes tots i totes d’una pàtria que caldrà- ara ja no es pot seguir navegant i pescant dins l’ambigüitat – definir definitivament. Independència per a qui ?, per a què ?, amb qui ?, respecte de qui o de què ?, com ?, quan ?, etc... Independents ? del FMI, del Banc Mundial, de l’ OTAN, del G-20, de l’OMC, del BCE, de la U.E., de ...?? El que va quedant clar al carrer és que quan no hi ha un preacord pautat i pactat de continguts i de reivindicacions el que acaba apareixent és allò més radical també per fàcil i elemental, i que és més fàcil cridar una consigna com independència que recitar una manifest amb valoracions i condicions determinants.
Cert que aquesta sentència tan il•legítima com fatxenda ha estat un impagable impuls a la causa independentista. I que dins les aigües turbulentes de l’acció-provocació-reacció és on millor es mouen els pescadors de vots i els viscerals que no volen ni necessiten d’arguments per millor usar explosions gestuals i hormonals. De sempre les cèl•lules més nobles dites neurones competeixen amb aquelles situades més baix i amb funcions endocrines, sexuals i reproductores de l’ espècie, alies gònades. Que, per suposat son també importants i sine qua non. Els fonamentalistes de nacionalismes “necio”nalistes excloents, violents, invasius, colonitzadors, antidemocràtics i ètnics s’alimenten d’aquestes secrecions viscerals i des de posicions aparentment antagòniques utilitzen els mateixos no- raonaments oposats i descalcificadors. La fatxenda nacional catòlica i tardo franquista està en plena “cruzada” anticatalana aprofitant la molt legítima, proporcionada i justificada mobilització ciutadana de Catalunya. I recordeu un cop més : Es raona amb els arguments, però es vota amb els sentiments (o les hormones).

Paradoxes: en plena era de la robòtica, la cibernètica i la enginyeria genètica hi ha una demostrada i creixen creença mítica - esotèrica com demostren les virtuts endevinatòries d’un pop, alemany (?), anomenat Paul i que concedeix entrevistes a totes les televisions i mitjans del planeta... !!??
És, això meu, ambivalència ? Perplexitat ? Conflicte ? També en aquest article ? Segur que sí però no pas ambigüitat. Tan sols cosa de mètode, d’endreçar el calaix, de posar ordre prioritat i calendari.
Llegiu el que diu l'Àngels Martínez Castells.
I mentre passen més coses al món, però la vuvucela mediàtica tan rica i variada permet fer dues o tres versions i edicions de comunicació parlant cadascuna del que convingui o interessi.
Ens colen, aprofitant el moment,Contrareformes sense precedents ni fre ni contenció, de Caixes, laboral, econòmica, i ara aviat de les pensions i cap als Re-Co-paganments en assistència sanitària.
Llegiu sempre Dempeus per la salut pública...per estar vacunats contra la tonteria patológica.
I la vida segueix. A Pamplona poden seguir tractant la quotidianitat amb els “encierros” de San Fermín i les corrides de patxaran i calimocho...
A Cuba s’acaba de produir un fet llargament demanat, reclamat, exigit des de les “democràcies occidentals”, els USA, i la UE, com és l’excarceració d’unes desenes de presos opositors al govern cubà (els mitjans en diuen sempre “règim” per allò d’ anar tacant), mitjançant una lloable gestió del Ministre Moratinos, ... Fins i tot ja menja un opositor en vaga de fam des de fa mesos (sí, sí, mesos !!, com a prova irrefutable de la qualitat del sistema sanitari cubà !!) Una persona que es negava a “ingerir” per boca ni aliments ni líquids, però que (vet aquí !!) acceptava ser “alimentat i hidratat” per via parenteral...a un llit hospitalari d’alta qualificació i cura...la qual cosa menciono per a donar idees i exemples a les democràcies occidentals tan respectuoses elles amb els drets humans.... Encara que sembla que aquests demòcrates miren el Mundial de futbol i altres interessos que no son per cert els drets humans ni al Marroc, ni a Gaza, ni al Sàhara occidental, ni a Afaganistan...ni
Un gran enrenou, a gust de cada interès, amb un teló de fons electoral a Catalunya, i de marc panoràmic a Espanya.
Vista la dificultat del moment jo m’aferro als principis i reivindico i actualitzo dialècticament el meu entendre federalitzant, des de la sobirania confederada i amb la voluntat de suma acordada i pactada...lliurement i entre les parts. Amb els pobles que vulguin i es deixin federalitzar, si volen.
Barrant el pas als enemics de classe i nacionals, que a més son coincidents. Els mateixos amb barrets i disfresses diferents.

Que per tal d'avançar, ho tinc molt clar, amb qui, en cada moment i circumstància, i en quina direcció i etapa: cap l’equitat, la justícia, la pau, la solidaritat, el socialisme.
Oé, oe, oe !!! Salut !!