Des de fa alguns dies les persones que vivim i treballem a Catalunya, i que a més volem fer-ho,...altrament dits catalanes i catalans, som estabornits sota l’impacta del Constitucional...
EL CONSTITUCIONALAZO.- Així en diré de la sentència,filtre, censura, retallada –correctiu sobre l’Estatut de Catalunya, un reu assegut a la banqueta del Constitucional a denuncia I acusació de l’espanyolíssim PP esdevingut consciència de la sacrosanta unitat indissoluble de la pàtria (sic/ele)...
Han estat anys d’un prenyat atópic, hipermadur i tortuós, per concloure en un part distòcic i amb ventosa electoral d’una sentencia- criatura per amagar i ni ensenyar-la. Jo m’inclino per dir-ne més “fallo”, o veredicte, doncs així ja s’indica que és un error capital i porta la penitència i la sanció incorporada. Tot a joc del nom de tan ut/supra/altíssima Institució, un veritable Tribunal, (així anomenat perquè els seus savis membres van als toros i al futbol a localitats de Tribuna)
Tribunals eren el d’Ordre Públic, el de vagos i maleantes, el de represión del comunismo y la masoneria, i fins i tot, fa alguns segles el de la Santa Inquisició. Com era previst, anunciat, previsible, cantat, filtrat, temut, el part expulsiu de tan encarcarada i fatxenda congregació togada ha estat un nyap disgenèsic (altrament dit “malparit”), un engendra que no s’arregla ni amb aigua de colònia ni amb drogues psicòtropes. Senzillament patètic l’ intent de defensa de legitimitat del tal Tribunal, que no és ni imparcial, ni just, ni oportú, ni equilibrat, ni útil, ni creïble, ni capaç, ni diligent, ni paritari, ni barat, ni pertinent el cas. I sí políticament incorrecte.

LES TISORES .- Una prèvia sobre l’escenari històric , social i cultural pot ajudar a explicar o entendre esdeveniments concatenats i de successiva cronologia de forma premeditada , causal i gens casual. Des d’aquella data en que la fallida estrepitosa de la banca Lehman Brothers va disparar el tret de sortida de l’ etapa històrica de la mega crisi mundial, no hem passat un mes sense ensurts, una setmana tranqui-la, un respir sense noticia negativa, inquietant, pessimista… antisocial, retrodemocràtica, o reaccionaria. Un guió terrorífic i sostingut fet i Re-fet per plomes, edictes i veus molt autoritzades i pretesament sàvies del sistema i que no cal dir han estat immediatament aplaudides, sostingudes i explicades pels experts i tertulians acreditats del sistema tot respirant una coincidència sospitosa i extrema.
Això excepte opinions excepcionals autònomes, empoderades, antineoliberals i d’esquerres amb tots els honors i dignitats que cal reconèixer-les en dies tan difícils i compromesos. Elles ens han donat llum i enteniment científic per resistir…i algun dia contraatacar. No vull per tant ara ni aquí reproduir altra cop els arguments de defensa de la democràcia veritable i radical, del drets humans, social i polítics, de la pau i d’una veritable alternativa social i socialista.
Tips de crisi, crisi arreu, amunt l’IVA, rescats a la banca, atac a les caixes, retallades socials i salarials, menys recursos per a serveis públics, aprimament de plantilles, congelacions de pensions, privatitzacions a dojo, amenaces de nous retalls, copagaments sanitaris, pensions futures hipotecades i qüestionades malgrat el superàvit de la seguretat social, contrareforma laboral… Uff ! Prou !!! Pasta ya !!
Cal donar un tocs analgèsics de “circenses” amb els Nadal o Alonso, però s’imposa una bona dosi d’ anestesia amb el futbol de continuïtat lliga- campionat del món, la roja i les banderetes als balcons,…ara hi torno, oe, oe, oe ! Més ? Espectacles altament corrosius a les teles, a veure qui la diu més grossa…la burrada, la horterada. Escatologia i pornografia en estat sofisticat darrera l’exhibició de malifetes i corrupteles…a veure qui ha estat més delinqüent i l’ha muntat millor, la martingala. Amunt les estores que tapaven la femta, i si tu l’estires fort per aquí l’altre l’estira forta per allà, ventiladors en marxa i una pudor insuportable amb cantinela de” tots són igual”, “a mi no em donen res, ja no crec en la política “”?!
I ara el postra de crema cremada a la catalana. Un toc de gràcia al model d’estat, als anhels federalitzants. La puntilla a qualsevol progrés de sobirania i de reconeixement del fet nacional català, dins estat plurinacional, ara colgat sota la “Indisolubilidad de la patria”, prietas las filas, brazos en alto… Un veritable retro-fatxa perpetrat per l’evacuació (aquí si pròpiament dit) del dictamen de l’irresponsable Constitucional.
Masses preguntes i moltes incredulitats fent cua… Qui legitima aquest 10 personatges sense pietat ni sense sentit del ridícul ni de la vergonya ? Com es pot reclamar acataments per part de qui no acata la voluntat popular democràticament expressada i Reexpressada?
Temps ara de confusió. Inevitablement potinejats d’interessos partidaris partidistes i electorals a Catalunya, i a Espanya. Amb dobles i triples lectures i utilitzacions a Catalunya o a Espanya. Parlant i decretant la fi i tancament de qualsevol sortida via model federal, exigint acatament i submissió a l’ interpretació més reaccionaria de l’encaix catala-espanyol. Aquestes sotragades posen en greu perill un equilibri- pacte que es venia sostenint per inèrcia més que no pas per bondat ni qualitat democràtiques.
Així les coses, es radicalitzen posicions, visceralitzen primitivismes i enroquen enfrontaments a manca d’arguments o de raons. Els integrismes més elementals guanyen adeptes rebotats, i són més i més crescuts els centralistes espanyolistes i els independentistes més ètnics i menys socials. Tanmateix qui això escriu reitera el seu convenciment federal i confederal ( de “con fe de realismo”) en temps de cendres tardofranquistes, mai del tot extingides. Quan els pobles són sobirans, respecten i son respectats acostumen a compartir i a sumar, lliures i en pau.
El proper dia 10, aniré, per suposat a la Mani, malgrat compartir carrer amb més de tres Durans, quatre Millets, i cinc Cunis i sis Raholes,… que la causa s’ho mereix. I per si algú vol idees de insubmissió i de posar-se “dempeus” aquí en van dues de gratuïtes:
Què passa si tothom, cadascú en la seva responsabilitat i competència, fa com si no li haguessin arribat els retalls del Constitucional azo ? Ens multaran ? Ens ficaran a la presó per desacatament ? Ens enviaran la Brunete o faran tornar les tropes des d’Afganistan ? Clonaran molts nous Tejeros, se sienten coño- ! ?- Ens expulsaran d’Europa ? O ens faran pagar més ?... ai no que això ja ho fan !


I DAVID VILLA .- I si encara així no acaten el veredicte popular, igual que nosaltres sí acatem i acatarem la seva autodeterminació, podem arribar a les últimes i demanar que el jugadors del Barça i/o els nascuts a Catalunya no juguin al selecció espanyola, la roja, de futbol !! Us imagineu quin escàndol ? Quina tragèdia ! La secessió i la sedició dins la selecció ¡! El Tribunal de La Haia requerit a dictamen ! Ja era sospitós que les victòries de la garra hispana mobilitzessin La Rioja, Murcia i el Bernabeu, i aquí en prou feines quatre petards ( o potser, tres), unes quantes banderetes balconeres, i els guiris de sempre vestits amb la samarreta blaugrana del Messi o del Villa. O si no, els apliquem la tècnica catalana: ¡¡ VILLA, VILLA, VILLA, QUE PASEN POR TAQUILLA !!
Salut !!