La Dra. Lucía Artazcoz, a més de companya i amiga, forma part del Consell Assessor de Salut Laboral de l'Ajuntament de Barcelona, del que m'honora actuar com a Secretari.
No és procedent ara ni aquí d'intentar presentar a la Lucía. És una autoritat en salut pública, coneguda i reconeguda, sobretot quan tracta de temes de salut de gènere o laborals... inequitats i determinants socials.
Ha dirigit, desenvolupat i publicat una important tasca i producció en aquestes matèries. Vinculada professionalment a l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i a tota una sèrie d'Institucions acadèmiques. La Dra. Artazcoz, és a més fundadora de Dempeus per la Salut Pública. Ella és l'autora del present text, que encarregat, vist i considerat pel mencionat Consell és ja un material publicable i a difondre.
Podreu constatar la qüalitat i oportunitat de les consideracions, que ens permeten ja, amb un gran suport bibliogràfic, parlar de com la crisi està afectant negativament la salut dels i de les treballadors/es. Ja no són previsions lògiques, ni pur sentit comú,sinó fets constatats. Per això és avui tan d'agraïr unes propostes o consideracions que cal recomanar. Gràcies Lucía i una bona lectura...

El Consell Assessor de Salut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona vol expressar la seva preocupació per les conseqüències de la crisi econòmica i de les mesures per gestionar-la sobre la salut de la població. En concret ressaltem el següent:

1. Perdre la feina té conseqüències sobre la salut de les persones, sobretot sobre l’esfera psicosocial. És important recordar que hi ha evidència científica de que les prestacions econòmiques d’atur eviten o redueixen aquest efecte i que les conseqüències sobre la salut se centren en les persones sense prestacions, sobretot si són sustentadores econòmiques principals de la llar.
2. S’ha documentat que per reduir o eliminar l’impacte de l’atur sobre la salut mental no basta amb aconseguir qualsevol tipus de feina. Alguns estudis observen que entre els joves no hi ha diferències en l’estat de salut mental entre persones aturades i les que treballen en ocupacions que estan per sota de la seva qualificació quant a contingut i/o categoria o les que tenen una feina insatisfactòria. També entre els joves s’ha assenyalat que tant perdre la feina com canviar a una altra per sota de la pròpia formació s’associa amb un increment del consum d’alcohol.
3. La crisi econòmica pot incrementar les desigualtats en la salut segons la posició socio-econòmica. S’ha observat que els individus amb salaris molt baixos i nivells d'educació també baixos tenen més risc de deteriorament de la salut durant els períodes de recessió econòmica quan es queden a l’atur. En canvi, els que tenen educació secundària o més, que probablement tenen uns estalvis que poden actuar com a coixí i unes perspectives raonables d’aconseguir una nova ocupació a curt o mig termini, fins i tot, en períodes de crisi econòmica poden millorar la seva salut.
4. Hi ha evidència científica de que els processos de reestructuració d’empreses en els què es retallen les plantilles, tenen impacte sobre la salut, no només de les persones que perden la feina, sinó també de les que continuen treballant. Entre aquestes, s’ha observat un increment de trastorns ansiós-depressius relacionats amb la incertesa sobre el futur laboral, un augment de conflictes entre companys, un increment del volum de feina en reduir-se habitualment més la mà d’obra que les exigències del treball, del tabaquisme i de problemes amb la parella.
5. Les tendències de mortalitat de la Unió Europea en els últims anys indiquen que els països poden evitar l’increment en les morts per suïcidi durant els períodes de crisi econòmica amb una despesa per càpita de 200 dòlars a l’any o més en programes actius d’ocupació. Als països que gasten menys de 70 dòlars – com és el cas d’Espanya o els països d’Europa de l’Est recentment incorporats a la UE – les crisis econòmiques s’associen amb un augment dels suïcidis.
6. Les polítiques que disminueixin els ingressos de la gent gran (entre la que hi ha una alta proporció en situació de pobresa) augmentaran la pobresa, deterioraran la seva salut, la qualitat de la seva alimentació i el seu nivell de participació social i activitat física, amb conseqüències negatives per a la seva capacitat funcional i amb un previsible augment de la dependència. Per contra, les polítiques que tinguin com a objecte l'eradicació de la pobresa en la vellesa tindran com a conseqüència una disminució de la dependència.
7. Aquestes són algunes raons per les què remarquem la importància de que els polítics i els agents socials considerin en totes les polítiques relacionades amb la gestió de la crisi que tinguin a veure amb la població treballadora l’impacte sobre la salut laboral. A més, destaquem la importància d’impulsar, ara més que mai, el paper dels serveis de prevenció de riscos laborals perquè realment estiguin integrats dins les estratègies i la gestió de les empreses i de les organitzacions.
8. És també necessari millorar la formació dels professionals de la salut laboral per tal d’atendre adequadament els reptes que la crisi suposa per a la salut dels treballadors i de les treballadores.

El dia de la presentació de Dempeus, el 19 de febrer de 2009, a l'Ateneu, entre companys/es i amb l'Angels Martínez Castells.

Referències: llegir aquí una bibliografia ben important.


Leeflang RLI, Klein-Hesselink J, Spruit P. Health effects of unemployment-II. Men and women. Soc Sci Med 1992; 34: 351-63.
Kessler RC, Turner JB, House JS. Effects of unemployment on health in a community survey: main, modifying and mediating effects. J Soc Issues; 1988: 34: 341-50.
Rodgers B. Socio-economic status, employment and neurosis. Soc Psychiatry Epidemiol 1991; 26: 104-14.
Rodríguez E, Lasch K, Mead JP. The potential role of unemployment benefits in shaping the mental health impact of unemployment. Int J Health Serv 1997; 27: 601-23.
Rodríguez E, Frongillo EA, Chandra P. Do social programmes contribute to mental well-being? The long-term impact of unemployment on depression in the United States. Int J Epidemiol 2001; 30: 163-70.
Rodríguez E. Keeping the unemployed healthy: The effect of means tested and entitlement benefits in Britain, Germany, and the United States. Am J Public Health 2001; 91: 1403-11.
Artazcoz L, Benach J, Borrell C, Cortès I. Unemployment and mental health: Understanding the interactions among gender, family roles, and social class. Am J Public Health 2004; 94: 82-88.
Graetz B. Health consequences of employment and unemployment: longitudinal evidence for young men and women. Soc Sci Med. 1993; 6, 715-724.
Dooley,D., Prause, J.,&Ham-Rowbottom, K. A. Underemployment and depression: Longitudinal relationships. J Health Soc Behav 2000; 41: 421–436.
Dooley, D., & Prause, J. (1998). Underemployment and alcohol abuse in the National Longitudinal Survey of Youth. J Stud Alcohol 1998; 59: 669–680.
Edwards R. Who is hurt by procyclical mortality? Soc Sci Med. 2008; 67: 2051–2058.
Kivimäki M, Vahtera J, Pentti J, Ferrie JE. Factors underlying the effect of organisational downsizing on health of employees: longitudinal cohort study. BMJ. 2000;320:971–975.
Vahtera J, Kivimäki M, Pentti J, Linna A, Virtanen M, Virtanen P, Ferrie JE. Organisational downsizing, sickness absence, and mortality: 10-town prospective cohort study. BMJ, doi:10.1136/bmj.37972.496262.0D (published 23 February 2004)
Dragano N, Verde PE, Siegrist J. Organisational downsizing and work stress: testing synergistic health effects in employed men and women. J Epidemiol Community Health 2005;59:694-699.
Stuckler D, Basu S, McKee M. How government spending cuts put lives at risk. Nature. 2010; 20: 465.
Zunzunegui MV, Béland F. Políticas intersectoriales para abordar el reto del envejecimiento activo. Informe SESPAS2010. Gac Sanit.2010;24 (Suppl 1):68–73