Demano amb caràcter de prioritat sanitària que a partit d’ara els Telenotícies de TV3 es facin a franges pactades, sota advertiment de poder ferir la sensibilitat dels telespectadors/es, i en tot cas mai a les hores dels àpats. Hi ha un seriós risc d’ennuegaments, de talls de digestió, dispèpsies, gastritis i cobriments de cor aguts, veient- escoltant els continguts.
Aquest migdia el telenotícies de la “nostra- seva MAS- TV3” ha estat una veritable prova de resistència gàstric- coronaria. La “cadena” molt en clau de regals de Reis mags, s’ha despatxat amb una generosa i arrodonida seqüència –entrevista amb el nou conseller de Salut de la nova MAS- Generalitat, el Sr. Boi Ruiz. Bo i que l’ han presentat com a notable i quelcom d’assenyat i prudent, el personatge s’ha llençat a “raonar -vomitar” la línea política que des d’ara presidirà el seu departament. És a dir la retallada i la privatització més dura i pura que mai cap autoritat pública, incloses les més neoliberals, havia gosat aventurar. El PP de les Espanyes haurà de demanar classes particulars al mestre Boi.
Que cal reduir la despesa, cal retallar serveis, cal actuar amb urgència , al menys durant un o dos anys, ..de moment. Una música i una lletra compartida al mil•límetre amb el nou macro-economista, l’altra MAS,- Colell: Que la desviació és insostenible i superior (segons ells) al que s’esperava i la gran culpable del desgavell és la sanitat. (Nota: noteu que a partir d’ara tornarem a escoltar més sovint parlar de “sanitat” que no pas de “salut, i això no és cap tripijoc lingüístic sinó que comporta un tema conceptual implícit: mercat versus/pel damunt del dret).
Cal recuperar 850 milions d’euros de desviació en el present exercici i la fórmula es presenta com infalible, ni que sigui una mica dolorosa: retallar despesa. Noteu, altra cop, que mai no es plantegen un increment ni percentual ni real de les inversions públiques en despesa social.
Els mecanismes han estat enunciats en veu alta pel Sr. Boi en forma d’un llistat complert de tots els desideràtums i receptes neoliberals, per, definitivament, apoderar-se i dirigir també el món de la sanitat (ells en diuen el sector econòmic). No se’n ha deixat cap: una darrera l’altra i sense anestèsia:

- Formes de gestió privada. Imagineu bé el pitjor: la pela és la pela i , i mana. (l’ afany de lucre és la clau de la tal gestió)

- “Col•laboració” amb els centres privats, que podran assumir serveis de la xarxa pública (en comptes de que sigui ella qui els desenvolupi). Aturada en sec de nous serveis i equipament.

- Revisió de serveis i prestacions (“cartera”) que es donen a la sanitat pública. (Això pot afectar a qualsevol cosa inclosa la medicació o la cuina als hospitals. El avui conseller va ser l’autor d’aquella provocació- sonda de cobrar un euro per l’aigua envasada als hospitals)

- Allunyament físic de determinats serveis públics. Es faran proves i prestacions però caldrà anar una “mica més lluny de casa” (vol dir llistes d’espera i serveis reservats tan sols a centres d’alt nivell i demanda, amb la conseqüent invitació tàcita a usar centres privats, “ràpid eficients i al servei del client”, inclòs el gran client que és el CatSalut)

- Tot allò que pugui representar menys despesa. Protocols rigorosos, fent el que està manat de fer… i sol el que cal fer, i encara que es trigui “una mica més”. (Un cop més el temps de diagnòstic i tractament s’allargaran de forma que –inexcusablement- durant aquest temps els /les malalts/es aniran empitjorant i les malalties avançant)

- Col•laboració amb els metges- sindicat de metges. Una fórmula d’entente corporatiu (que el sindicat groc de metges ha aprofitat per reclamar d’immediat un conveni propi, particular i diferenciat). Aquest mecanisme, que en principi pot sonar bé i raonable, pel que suposaria d’incorporar més als professionals (metges, i altres sanitaris no- metges) amaga darrera el foment de practiques privatitzadores , com les conegudes i fallides EBAS a l’assistència primària, ambulatoris privats-“cooperatius” on el que prima és el condicionant econòmic, i es confon deliberadament l’autogestió amb el negoci. Amb unes determinades partides, cadascú que espavili al seu aire… i si li queden beneficis, millor per ell…

- En definitiva la pitjor versió d’allò que venim denunciant i advertint des de fa mesos/anys vista ja la sospitosa tendència de la ex consellera Geli, sospitosament amiga del Sr, Boi, d’anar explorant- introduint formes “mixtes” que finalment acaben portant els recursos/diners públics, via concerts, als calaixos de les empreses privades del sector. I amb especial interès per les asseguradores i mútues sanitàries, però sense oblidar farmacèutiques, o industria de la biotecnologia.


- L’estrella d’aquest seguit de plagues anava al final del publi- reportatge televisiu (que ara es transformarà o versionarà a tots els altres medias): les persones que subscriguin o tinguin ja pòlisses d’assegurança privada a empreses de cobertura privada gaudiran de bonificacions i rebaixes a la seva factura fiscalitat i als seus impostos. La definitiva: en temps de crisi les arques públiques ingressaran menys contribucions d’aquests privilegiats re- protegits, i així “la resta” tindrà menys pressuposts, encara.

Però no vull tancar aquesta primera crònica d’urgència i d’emergència, que vol posar ja tots els indicadors d’alerta en vermell, sense una guinda de tot aquest pastís que mereix una ullada particular: No hi haurà Copagament !
Tal com va prometre el Sr. Mas a la campanya electoral, no hi haurà “copagament”, paraula que queda reduïda a l’infern mediatic- durant un temps -, i que sona fatal, encara que el mateix Sr Boi es confessa un admirador del concepte… que ara no toca.
I quan explica el perquè no toca, diu amb veu de nul•la credibilitat que és que ara amb la crisi aquesta fórmula donaria pocs ingressos i per contra podria fer molt de mal al més febles… Fantàstic !! Son alguns dels arguments ja clàssics de Dempeus contra el Co/Re/pagament… recorden ?
El que passa és que el Sr. Boi, bo i que intenta amagar l’ou, tampoc diu la veritat: no hi copagament perquè per això caldria l’acord global del Consell Territorial de Sanitat a escala estatal, i el mateix Sr. Zapatero – suïcida ell, però no fins aquest límit- ja ha dit públicament que NO hi ha copagament !! I per tant a callar, i a provar de seguir seduint a Madrid a MINISTERIO i la resta de comunitats autònomes en el pitjor estil de la ex consellera Geli.
Però és que a la fi tot el que ha vomitat avui el Sr. Ruiz, ÉS COPAGAMENT, és REpagament, de la ciutadania…I és RECOBRAMENT de les atencions sanitàries, per una part mitjançant els impostos (dels qui en paguem- assalariats i treballadors, i cada cop menys rics i potentats, vistes les intencions del MAS-Colell ), i per l’altra a l’hora de satisfer factures o pòlisses d’assegurança privades. Rellegim el que ens diu l'Àngels Martínez Castells a Punts de Vista. Negoci rodó !

En seguirem parlant que la cosa és greu (que no pas de gent seria)… i la campanya d’intoxicació i estovament mental del personal tot just comença. Ni cent dies, ni gairebé cent hores… Ja son aquí !!,a l’atac del poc que va quedant de l’estat del mig -estar- anar - estant, i sense anestèsia ni vergonya.
Els temps estan clamant una resposta a curt-mig-llarg termini. I a gran escala...
Com ja hem dit i escrit a Dempeus més de quatre cops: contra co/re/pagament, oposem el nostre dret i el prepagament que ja hem avançat: JA ESTÀ PAGAT ! … Si de cas miri’s com ho ha de re/distribuir…
SALUT i Dempeus que ens farà falta !!!
Un 2011 ple de lluites socials, ple de vida i salut, ple d’aventures i ple de coneixences… !!