El President ha vist la llum “pública” i ara ja desinforma allò que va informar...

Parlem com ja tothom endevina del President del moment, del president del Col•legi de Metges de Barcelona, Dr. Miquel Vilardell, esdevingut El Braveheart dels catalanets/es amb bata blanca.
Definitivament aquesta crisi i el darrer pla de xoc d’austeritat retalladora ens ha afectat el cervell i som immersos dins una epidèmia delirant i psicòtica.
El president que assessora i il•lumina el camí es rebota i es capgira contra el Govern al qui estava assessorant i marcant el camí. Entre d’altres coses per l’aplicació d’unes mesures de retallada sanitària, que no desautoritza tant per la seva mateixa naturalesa, sinó per les maneres utilitzades: “quan es prenen massa apressa i sense consultes prèvies porten conflictes”.

La declaració, penjada a la pàgina web del Col•legi oficial de metges de Barcelona, respira una pretensió ecumènica, urbi et orbe, i és digna de passar-s'hi.
Formalment, tant el to, com la veu i la prosòdia de Presídium, així com la imatge son d’una solemnitat gairebé dramàtica, … amb quatre llibres darrera, l’il•lustre bust parlant evoca, en civil, aquella declaració del monarca Borbó un llunyà 24 de febrer, o una declaració presidencial made in USA tipus Despatx oval de la Casa Blanca exposant els motius per entrar en una de les seves guerres.
El tractament majestàtic, pel damunt del bé o del mal, d’un President sempre en alerta, va pujant d'intensitat en una complicitat “in crescendo”, “sigui on allà sigui, ell, la veu de la majoria, preocupat pel neguit dels professionals". Disposat a afrontar un cara a cara, de president a president.
Es fa difícil de pensar que aquest prohom auto- erigit en defensor del sistema públic de salut, sigui el mateix que signava el/s informes de salut, dirigits a les autoritats que els hi encarregaven, és a dir al Departament de Salut, sota diversos comandaments. No sols la lletra, però també la tossuda iconografia del vell- nou "trio de los Amores", Geli- Ruiz- Vilardell, posa en qüestió aquest sobtada conversió del President a la causa d’allò públic. Quina transmutació més complerta de policia dolent a policia bo !!

És clar que ell, situat pel damunt de Partits i disciplines, pot demanar a les forces polítiques que “oblidin per un moment els seus interessos (?) i pensin en els interessos dels ciutadans…” Òndia, acabem de descobrir el supramegapolític de la veritat apolítica !!
Aquesta declaració solemne, recull també, cal dir-ho, algunes veritats quasi obvies que no està malament d’escoltar donada la seva escassa publicitat habitual: “el sistema és eficient, és excel•lent, la sostenibilitat es pot garantir sense aquestes retallades, cal comptar amb totes les parts, cal seguir garantint el caràcter públic, universal i de qualitat del sistema…"
Tan sols manca una darrera pregunta retòrica tot i que queda implícita: com és que no l’han anomenat a ell, conseller de salut, amb la seva vàlua i autoritat ??
Potser la resposta venia immediatament al Telenotícies de TV3, la seva, quan el portaveu del CiU-Govern català, Sr. Francesc Homs, deia, mentre li anava creixent el nas, que a aquest executiu “mai li havia passat pel cap perdre qualitat d’atenció sanitària… “ El cinisme portat a l’esperpent! Les brutals retallades del Govern no ataquen el nucli dur de la qualitat sanitària, segons el tal Sr. Homs… !

Amb tisorades cruentes del 10 % del pressupost, amb milers de llocs de treball a la picota, amb plantes d’ hospitals i quiròfans tancant-se, amb “estalvis” en tots els fronts i preavisos de llistes d’espera desesperants, amb serveis eliminats i d’altres massificats al límit, sense ni tan sols garantir un elemental manteniment de plantilles, amb deteriorament arreu de salaris, amb nul•la participació de la ciutadania, amb invitació a subscriure mútues privades, amb renuncies imposades a centres assistencials de proximitat i seguretat, amb coREpagaments i taxes a la banqueta, amb desgravacions- bonificacions fiscals als qui puguin pagar mútues privades, amb retallades de la cartera de serveis, amb previsions d’externalitzar – privatitzar intervencions no ateses al llits i serveis de centres públics que es vagin tancant, amb tota aquesta bateria d’agressions (llegiu l'Àngels Martínez al seu bloc), el Sr. CiuDiputat “no hi veu per enlloc cap mena de pèrdua de qualitat” !!
Òndia, Caram , Carai !! En marxa, urgentment, oftalmòlegs al Parlament i psiquiatres a primària i comunitària.
Menys mal que tenim al Dr. Vilardell, que vetlla per tots nosaltres, incansable dictaminador, expertíssim en experts, crític i independent de les misèries polítiques i les vanitats humanes…!!
Aquesta nit, ja tots i totes podem dormir més tranquil. Tot i que hi ha el risc que potser el MasHonorable, ara no li faci massa cas, com li va passar al pobre expert de l’altre Consell Assessor, el d’economia, el caritatiu i filantròpic Sr. Salvador Alemany…

No us sembla que en aquest escenari teatral alguna cosa fa olor de podrit a Catalunya ?? com al clàssic l’ensumava a Dinamarca. També podria ser ,però ,que per un cop, aquest team neoliberal esade/iese hagi errat el tir ? Què s’hagin passat d’accelerada ? Que en comptes d’atemorir-nos ens hagin arribat a fer indignar, enfadar, i fins i tot posar-nos Dempeus ??
Tan de bo perquè queda vist que guanyem actius. El Dr. Vilardell, fins aquí tan liberal i admirador del mercat i la col•laboració públic-privat, ha vist la llum “pública” i ja és “un dels nostres”.
Amen
--------------

Aquí: La notícia causa- causant:
A CatalunyaPress 11/04/2011
Vol que es paralitzin les retallades i s'escolti al sector
Vilardell mou fitxa i obliga a Mas a rectificar o enfrontar-se definitivament amb el sector sanitari
CatalunyaPress.- El President de la Generalitat, Artur Mas, haurà de justificar per què va crear un comitè de savis sanitaris presidida per Miquel Vilardell i decidir entre seguir actuant com un gestor o començar a ser un governant. I és que la demanda de Vilardell no deixa lloc al dubte: insta el President a tornar a començar.
Es tracta d’un avís duríssim al President, sí, però també al conseller de Sanitat, Boi Ruiz, provinent de la patronal dels hospitals catalans i que ha liderat les retallades sanitàries, aprovades en tots els centres sense cap procés participatiu.
És en aquest aspecte on Vilardell, que també presideix el Col•legi Oficial de Metges de Barcelona (Comb), ha centrat les seves demandes en una comunicació al web d’aquesta institució. Per al veterà doctor, es fa necessari que el Govern rectifiqui i torni al punt de partida per tal de repensar la retallada de manera que no afecti a la qualitat assistencial.








Aquest Dr. Vilardell és el famós personatge que presidia uns Informes en temps de la consellera Geli que ens portaven a pensar si tenia alguna cosa a veure amb els fabricants de supositoris... Ara, sense entonar el més petit "mea culpa" amb la boca petita, bescampta les retallades que es volen fer en destral (ell utilitzava potser la llima de manicura, però demanava el copagament i altres mesures que atien les desigualtats. En la pendent de la manca de credibilitats, el senyor Vilardell vol fer marxa enrera... li costarà. Un ha d'adonar-se on porta el camí que empren, i que sempre hi ha el risc de que es posi al davant un golafre que vol empassar-se la sanitat pública (i acabar amb un dret fonamental de ciutadania) sense maneres. Però el Sr. Boi Ruiz i el Sr. Vilardell estaven tots dos, fins ahir, en el camí que va seguir el Servei Nacional de Salut britànic. I les formes són poc importants quan el fons és una inmensa pirataeria d'allò que és públic!
Algú ho havia de dir Toni, i has estat tú.
Ahir mentre escoltava i veia el video del Dr. Vilardell, que van passar vàries vegades per la TV3, s'em feia un nus a l'estomac. Com pot un senyor tant compromés amb les polítiques neolliberals, assesor del govern Mas i anteriorment del govern Montilla, paladí del copagament, dir sense cap mena de vergonya el que va dir ahir en favor de la snitat pública i en contra de les retallades?
Suposo que ara com a president del Col·legi de Metges i davant les continues protestes del sector sanitari, calia que es posiciones o dimitis.
Però com dius al final, estem d'acord en que “el sistema és eficient, és excel·lent, la sostenibilitat es pot garantir sense aquestes retallades, cal comptar amb totes les parts, cal seguir garantint el caràcter públic, universal i de qualitat del sistema…"
Salut!
Elena Alvarez
He estat rient i amb els ulls com a plats llegint aquest post. No tothom estem tan ficats i correm el perill de creure'ns -encara avui en dia i després de tot- la bona fe dels més pirates de tots, els que saben donar cops de timó segons bufa el vent i quedar d'allò més bé. Molt bon post, moltíssim, que penso compartir.
Ara bé, tampoc exagerem. Afirmar que "el sistema és eficient, és excel·lent..." és com pasar-se molt i molt. Ara, si salvem la sanitat pública del desastre tampoc creiem que no presenta greus mancances. Abans de qualsevol retallada. Que jo tinc pendent d'explicar quatre coses al meu blog sobre les històries per a no dormir viscudes a mans de la sanitat pública ja fa 12, 10 anys. I també des del maig pasat i que encara estic patint. De les confessions a porta tancada d'un inspector mèdic. I molt més.
Publica un comentari