Com qui no vol la cosa , la cosa és que ja hi tornem a ser: campanya electoral altra cop, i una certa sensació de “déjà vu, déjà vécu”… Tanmateix cada situació és diferent, i particular. Aquesta vegada també.
A Catalunya tan sols votarem Ajuntaments, altrament dits Governs locals, i en segona instancia decisoris per a la conformació de Diputacions, Consells Comarcals i altres Administracions. A la gran majoria de regions i nacionalitats de l’Estat també celebren eleccions autonòmiques i la contesa apareix com una prèvia de les generals de l’any proper. A casa nostra el tràngol autonòmic ja el vam viure i patir el passat novembre de 2010, amb l’adveniment de la MasGeneralitat i el NoCiu govern que ens castiga i penalitza fa ja més de 100 dies.
A Catalunya, a més de xifres record d’atur i precarietat, de desballestament de treball productiu, de pèrdues, amputacions i contrareformes de tota mena, ens estan aplicant una brutal sèrie de retallades socials. Han caigut com a rapinyaries sobre els serveis públics i van al desmantellament de l’estat del benestar (o “mig estar”) del que diuen que gaudíem, alevosament i per sobre de les nostres possibilitats ?!!
Una situació de tal gravetat condiciona i determina la campanya electoral. En el meu cas, sense obligacions de candidat, esmerço totes les energies en intervencions arreu com a secretari de DEMPEUS per la Salut Pública.
Aquesta situació m’està suposant una experiència personal i política especialment enriquidora. El tema obvi, i del moment, és la retallada dels serveis públics i en particularment la tisorada de la sanitat pública a Catalunya. A Dempeus publicaré alguns dels eixos emprats...
He participat ja en diversos escenaris, fa uns dies a la UE a Brussel•les, a l’ Universitat de Zaragoza, a l’AA.VV de Poble sec, i més darrerament a la Facultat de Ciències de la Salut a Bellvitge, Associació de dones de Torrelles de Llobregat, o avui a la Comissió de Salut del Districte de St. Martí i Poble Nou. El llistat pels propers dies s’allarga amb noves intervencions, a l’UPF, a Sabadell, a Gràcia… a Gavà.

Donat que Dempeus és una associació de ciutadans /es plural en la seva composició política –partidària el discurs ha estat curosament ideològic , que no partidari ni electoral, i per tant ha estat molt gratificant la defensa de valors, conceptes, idees, principis… com la salut i la sanitat publiques dins tot el seu enorme context social. La coincidència i l’empatia es pot respirar i notar des de la taula, i puc assegurar que aquets és el cas quan interveníem en els actes, la sintonia d’ones i la complicitat es podien tocar gairebé físicament… en defensa del sistema públic de salut. Parlo en plural doncs estem “predicant” salut pública moltes veus. Avui mateix l’Àngels Martínez ,a Olot, fa uns dies la Montse Vergara, a Cardona...
La gent entén perfectament el nucli del tema i confirma amb les seves preguntes i paraules que coincideix amb Dempeus , i els i les companys de mesa, ja siguin professionals de la salut, sindicalistes o veïns/es… quan afirmem “Amb aquestes retallades de Sanitat ens faran perdre la Salut “.
A més de fer amics i amigues per a Dempeus, i seguir eixamplant el nostre àmbit i discurs, han estat ocasions idònies per refermar les convocatòries més immediates. Substancialment dues, potser tres.

Una les mobilitzacions immediates i ben particular és la Macro- Manifestació social del dia 14 contra les retallades i en defensa dels serveis Públics. Dempeus ha estat integrant i treballant dins el nucli que ha promogut aquesta mobilització i allà serem. Esperem trobar-nos molts i moltes al seguici i darrera la pancarta de Dempeus. Cal que sigui una clamor multitudinari de dignitat, d’ insurgència, de democràcia, de pronunciament pels serveis públics integrals, universals, i de qualitat. Desprès vindrà la del dia 15...i més.

Dos: el dia 22 de maig, diumenge, les eleccions locals… qui vulgui ja ho sap. En tot cas recordar que “la democràcia és bona per la salut”. Jo votaré al meu poble- ciutat, a Badalona, tot just arribant de l’aeroport des de Roma on hauré assistit a una reunió del Partit d l’esquerra Europea al voltant del món del treball. A Badalona, a més de jugar-nos el futur govern municipal, com arreu, els resultats seran molt particulars i molt significatius: es tracta de barrar el pas a la versió més xenòfoba, racista i ultradretana, encarnada per un personatge atemoridor i amenaçant: García Albiol. Cada vot d’esquerres, en el meu cas com a militant d’EUiA, per la coalició ICV/EUiA, serà un al•legat per la concòrdia, la solidaritat i els drets humans.

Veieu quin video magnífic al bloc del company Ceronegativo:
http://www.youtube.com/watch?v=teFzsNIxSRo
A la resta de l’ Estat la jugada hem vist té encara més alçada, i allà espero i desitjo que les candidatures d’ I. U. , arreu, obtinguin uns resultats més que bons, que han ser punt d’inflexió visible de la reacció, indignació, insurgència, esperança…


I Tres: dimecres 22 de juny, recordeu que sou convocats, a una magnífica trobada – Convenció des de Dempeus per parlar i arrencar capa a una “Nova cultura de la salut”. Pendents de confirmació definitiva, ens veurem a l’amfiteatre de Caixa Fòrum. Serà una ocasió senzillament històrica…. I no ens la perdrem/ perdreu.
Salut ! i Dempeus !!