Si alguna persona segueix periòdicament aquest bloc haurà pogut constatar una inusual calma, quietud, aturada productiva. En efecte es va quedar fixat amb una trilogia sobre Retallades sanitàries i des de fa uns dies no he penjat nous posts.
Tot i no tenir un compromís contractual amb els meus lectors/es, sí em considero moralment vinculat a esperits tan sensibles i particulars com vostès, disposats a seguir les meves elucubracions i pensades.
Per això i a modus d’informació, que no pas de disculpa, dir que no he estat absent per baixa laboral, ni mèdica, sinó tan sols per absència, uns dies, del meu hàbitat natural i per una sobredosis de feina tangible- presencial e inajornable al meu retorn. Així que no es facin il•lusions qui voldria veure’m “perdut” per al ciberdebat, qui em faria un “reset” indefinit si pogués, qui no m’ha trobat a faltar…
Conclosa doncs l’absència, retorn a la presencia, just en unes dates en que el món està en plena ebullició, i utilitzo literalment els mots "món i ebullició" vist el que està petant.

És veritat que portem, aquells qui ho portem, mesos de predicar i proposar la divergència, temps per les raons de justícia i rescat de la veritable ciència, de reclam a superar com a col•lectiu la inútil innocència, a esgotar la paciència, invocacions reiterades a la intel•ligència… conreu i crida necessària a la insurgencia… !

I vet aquí que això ha petat ! Bé, al menys, ha començat a esquerdar-se, ha iniciat una camí encara incert però sense por ni marxa enrere. Hem assolit una situació de veritable efervescència social i ciutadana. Estic parlant de l’anomena’t moviment 15 M, i més, i de més coses.
Res de casualitat , i molta causalitat.

Cert que la pressió brutal de les mesures neoliberals, les retallades socials i laborals des del nou govern dretà de la Generalitat, la insuportable xifra d’aturats i la degradació i precarietat en l’ocupació, les condicions d’infravida de milers de ciutadans, la desesperança angoixant dels joves, la impunitat dels bancs i les grans empreses repartint-se el botí de la crisi, i massa espurnes més han propiciat aquest esclat primaveral, nou, fresc, plural, iconoclasta, horitzontal i transversal, policromàtic, divertit, pacífic, insolent i respectuós, decidit i encara en gestació. Imaginació i revolta. Dexeu-me regalar-vos una frase que em va enamorar als cartells de Pça. Catalunya: "Tu tele, te mira...y se aburre". Genial !!
Alarma !! Els seus cervells pensants del "Cuni- NoCiU- sistema" s’han posat a analitzar el que i perquè del fenomen. També, sortosament, neurones lliures, lúcides, nostres, i contestatàries s’hi estan esmerçant. Llegiu a l'Àngels Martínez Castells ,i al Juan Linares i a l'Oscar Martínez, i respireu fons ! Sempre imprescindible DEMPEUS per la Salut Pública...!
Sembla clar que queda clar el que "no volen", sembla evident el que denuncien, fins i tot , i això és una veritable noticia, s’estan formulant objectius i conquestes que la gran majoria "sí vol", s’està sumant al rebuig, la proposta alternativa, s’hi estan adherint persones, grups, associacions, reivindicacions organitzades i sectorials, o no, i no,i també les fins aquí no organitzades.

El teixit d’unió és la indignació que "reacciona", el "ja n'hi ha prou" i la convicció en veu alta que, perduda la por, superada la paràlisi per submissió, és arribada l'hora d’iniciar la construcció d’allò nou.
I en això estem, en la concreció necessària i tòpica de la utopia, en la recerca del camí (no escrit) i posta en marxa dels instruments (en fase d’assaig) per a un veritable canvi de societat que no sigui sols una capa de maquillatge per continuar amb la mateixa malaltia, que sigui una veritable transformació social i civilitzatòria.
Una altra característica és sens dubta la capacitat de contagi- contaminació en positiu, de creixement en els territoris, de manera que cada hora que passa es concreta una nova cèl•lula indignada que fa presencia al carrer, a la plaça, a una nova ciutat de tot l’estat, i a més sense renunciar a traspassar qualsevol frontera, que el moviment és d’ample espectre i volada i no té duanes ni copyright.

Per anar centrant aquesta primera reflexió sobre l’alçament social que gaudim, una constatació més: la suma de gents, de sectors, d’ interessos parcial aparentment inconnexos, i que en trobar-se, en confluir en el temps, l’espai i el moviment, es descobreixen uns als altres, i aprenen sobre la marxa que la lluita és comuna, que la batalla d’uns és la dels altres, que l’enemic neoliberal, capitalista, autoritari, espoliador, injust, capitalista, és el mateix per a tothom i que els avenços i la victòria només poden arribar, dempeus, amb la unió imperiosa dins la diversitat, amb la confluència de corrents que van aportant força i cabal generant una riada capaç d’arrossegar tanta brutícia moral i tanta deixalla antidemocràtica.
I aquí la reivindicació del terme CONFLUÈNCIA. Una imatge que defuig el nom convergent per superar-lo en força, dinamisme, i capacitat de transformació i de canvi.

I és que certament , el moviment del 15M, indignats, acampats, o com en vulgueu dir-ne neix i creix, independent però en paral•lel a altres mobilitzacions importants. Potser no tan notòries en ser més puntuals, més "clàssiques” –manifestacions- actes- concentracions,- però igualment serioses i significatives: Les impulsades per sindicats de classe, organitzacions ciutadanes, veïnals, sectorials, …les anomenades del 14M per ubicar-les dins la macro manifestació contra les Retallades socials , i en defensa dels Serveis Públics d’aquella data a Barcelona. Tot i no haver gaudit de gaire- massa ressò mediàtic (i un cop més, res no és casual, ni neutral !) aquesta insurgencia està consolidant un espai de trobada com fa anys no es produïa. Noves crides a la resposta, nous posicionaments en defensa del caràcter públic dels serveis públics. Nous estils de respecte mutu i d’inclusió de reivindicacions i sectors que fins aquí es resistien a confluir… I una actitud que ha estat poc- gens comentada, interessadament pels qui voldrien silenciar-ho,: la no-confrontació, la independència i sobirania dels dos moviments sense antagonismes, el reconeixement recíproc i complementari, un cop més la confluència social, els manifestos de suport i defensa de legitimitats, la denuncia dels fets repressors i la violència policial.
El “sistema” intenta ridiculitzar als uns i ningunejar al altres, i quan no pot sortir-se’n proba al menys d’enfrontar-los. Em pregunten, “Tu ets dels del 14 o dels del 15 ?”. Jo els responc: “del 14+15=29”.
Jo escric a blocs, uso de Facebook i twitexo, però també d'octaveta ("flyer"), megàfon i cartell, i de reunió i xerrada sobre Dempeus per la Salut Pública. Com de la recent assentada a Roma amb moviment sindical europeu… que desprès de anys i panys comença a utilitzar i a parlar sense embuts d’un instrument fins ara enterrat: la vaga general europea !
I aniré a la presentació de les "Meses per la convergència" a Barcelona el proper dia 3, I a la presentació de l’Anuari del Moviment Laic i progressista de la Fundació Ferrer Guardia en el que he col•laborat, i aniré a Gavà a parlar de “Salut i dona”, i preparo una Jornada Seminari sobre Serveis Públics a Europa com a Partit de l’Esquerra Europea –EUiA, a Barcelona pel proper dia 10 de juny, … i aniré a sumar veus amb la meva gent, amics, fills, companys, a la Plaça Catalunya. I aniré a manifestar-me el dia 1, front al Parlament contra la liquidació de l’impost de Successions, i més endavant contra els pressupostos que volen perpetrar, on entre d’altres barbaritats, es retalla el 10 % amençat pe a l'ICS, de la sanitat pública per tant, a més de l'atac a tots el serveis públics que posen en fila de privatitzacions, entrega, desmantellaments…!

Però encara trobaré alguna estona per treballar, sense oblidar, que ningú se’n oblidi o pot acabar pagant cara la ignorància !- que haig de col•laborar en la mesura de tot el que pugui per què al meu poble, a BADALONA ! no entri al govern un alcalde xenòfob i populista del més virulent PP que se’ns està instal•lant com qui no vol la cosa Un PP que ha vingut per quedar-s’hi, i progressivament i demolidora, acabar contaminant de blau intens facciós espanyolista el blau convergent neoliberal de Catalunya. Ja sé que alguns em direu que tant li fa, blau per blau, però jo us diré que vingueu a donar una volta per Badalona (ja no a quedar-vos que sou gent amiga) i veureu del que estem parlant, i les seves concrecions civils.

Bé, bo, ja he fet la posta al dia que em demanava el cos. Ho sento, però "Ho havia de dir !"
Tot plegat un moment important, dens, apassionant, una bon cop de rem cap a Itaca, una CONFLUENCIA que ens farà més persones, més sans, feliços, i més solidaris.
Salut i Dempeus !