Va ser dimecres 29 de juny a la tarda al Parlament de Catalunya. Es debatien i votaven els pressupostos de Salut pel 2011. L’equip del Departament de Salut encapçalat pel conseller Boi Ruiz va presentar els seus números i propostes a la resta de Grups de la Cambra. Com informen tots els mitjans de comunicació d’avui , els pressupostos es van acabar aprovant, sense sorpreses ni ensurts governamentals amb els vots en solitari de CiU, l’abstenció del PP, i amb tota la resta en contra, i demanant la seva retirada i retorn al Govern.

Aquest qui signa, en tant que secretari de Dempeus per la Salut Pública, i convidat pel Grup d’ICV/EUiA, va tenir ocasió de passar “una tarda al Parlament” que dirien els Marx (no pas el Carlos)...i seguir en directe la sessió.

Res de massa nou. Un cop més (i van...) el corró més neoliberal i dretà de l’espectre polític feia viables les polítiques de retallada i antisocials que s’imposen de manera implacable. Aquells espectacles teatrals- mediàtics de divergències CiU-PP per la qüestió/cuestión nacional, queden en patètica evidència quan, passades les eleccions, es tracta de posar d’acord les carteres i els interessos econòmics. Encara hi ha, però, qui es sorprèn que aquestes forces es donin suport mutu quan fa ara just un any més d’un milió de catalans/es sortíem al carrer per rebutjar aquella sentència de l Constitucional, en avançada pràctica “retalladora”, de l’ Estatut, a instància del PP.

La substància del que es va tractar queda recollida en les notes de premsa, menys que més. Tanmateix, permeteu ara algunes observacions personals, en la inèrcia de fer de secretari, i en un to transgressor i heterodoxa (que com sabeu és el meu inevitable estil...)

1.- Un Conseller enfurismat... i “indignat”.
Per les crítiques de l’oposició dedicada segons ell , textualment a “portar problemes front el Govern qui aporta solucions”... (sic). Però enrabiat, bel•ligerant i contundent al màxim en referir-se als “agents socials”, que ell assimila als “sindicats”, i en una indissimulada naturalitat de formes del qui ha estat sempre “patronal” dura i pura... i que no acaba d’adonar-se que ara és “conseller” del Govern i per tant mínimament plural (ja que no neutral).
Un conseller al qui li surten les maneres de patró...(i ho és). Culpables ? ... els agents socials, els sindicats que no volen signar una Pacte que, va afirmar, era garantia que no hi hauria cap ERO i ningú seria acomiadat sense negociació ... !!
I per que no se'n fien ... del conseller ! ni acompanyat de departaments de Treball, Governació.

2.- Crisi: argument de fons.
Com la cosa està tant malament "millor resignar-se a corregir una mica que perdre-ho tot..." Ara és el moment de fer desregulacions, desmuntar i "passar" de normes i de regles... el vell somni del campi qui pugui... Pagar els MIR l'atur per no treballar perquè no es pot pagar per que treballin... "millor pagar una mica o poca cosa i "produir"”...
Que segons ell “La crisi dona aquests números i resultats: no hi ha més”. “"Els pressupostos es fan sobre la dura realitat... i com a molt s’ha mirat què i com es pot retallar sense que es noti massa...” .
Més encara: “Finalment no és tant greu. Només es tracta de: esperar una mica més (amb criteri clínic ??), desplaçar-se una mica més lluny...i despatxar uns quants (milers) professionals i treballadors més precaris...”. Així de senzill, pràctic i pragmàtic !! Liquidat el problema !!

3.- Un discurs des de la fatalitat.
"No hi ha altra manera d’abordar la realitat. No es poden fer altres pressupostos... : resignació, inculpació d’anteriors excessos, submissió i adaptació".
"El model fiscal (impositiu i d'ingressos) no són discutibles perquè formen part del model electoral i programàtic". Una altra veritat descaradament immutable i intocable. És la filosofia campant que diu que “Els rics no han de pagar més (els pobres sí), doncs, se'n anirien a un altra lloc, o no invertirien per desconfiança, o farien evasió... per tant millor que paguin una mica”. Quina barra !! I aquesta dreta que treu pit ho expressa sense pudor i amb lamentable èxit.

Així les coses millor no insistir en números i parlar de “Plans de millora d'usos”, sense ni discutir el dèficit que cal respectar, sense canviar els ingressos ( a no ser des del greuge de Madrid), sense qüestionar la retallada global, sense alternativa, ... i solament retallant la “despesa”.

Un cert joc de xifres, moltes trucades i en percentatges relatius, per acabar acceptant que la retallada global en salut que diuen és del 7 % és realment del 14 % i que Catalunya passa a ser la 12ª CC.AA del ranking de despesa sanitària, a la cua de l’estat, a la cua d’Europa, a la cua...

Ni un respir: fins i tot la recuperació dels recursos de la Seguritat Social dels hospitals públics (actius immobiliaris) trigaran molt en arribar (i a més són per totes les CCAA)... i ja ho veurem.

Deu línies d’acció... per anar xerrant... Una de les quals vaig recollir, l’anomenada “Els pacients” amb quatre paràgrafs: 1.- Polítiques informatives per al bon us dels recursos i costos. 2.- Consell de Pacients 3.- Salut 2.0 4.- Carpeta personal de Salut. Veurem , Dempeus, de què va...

Però la cirera de la tarda va ser la nota en to distès i humorístic... la cervesa.

4.- Un conseller seduït i que pregona la publicitat d’una marca de cervesa ( “O todos o ninguno” – Mahou-): de com compartir la cervesa entre quatre amics, vesant una mica de líquid de cadascú a la seva copa, i així “no fer sentir malament” al pobre- aturat. Quina meravella d’exemple adient !! "Això és el que ara toca !!" exultava.

Quins nassos !!...i ni mencionar altres opcions com beure menys, o comprar envasos de litres de Xibeca, o beure calimotxo, o anar a un bar més barat, o sortir menys, ... O el que fora una alternativa d’esquerres i solidaria: posar tot i tots en un pot (i reequilibrant, posant més qui més tingui)... i pagar del pot comú !!. Sr. Ruiz miri’s altres anuncis de cervesa: la Damm , “a veces lo normal puede ser extraordinàrio” a El Bulli... o “ hace falta un poco de Sur..” de la Cruz Campo...

O al menys no faci frivolitats demagògiques: Donar respostes elementals i micro - d'anunci fàcil de penetrar- per a respondre a problemes seriosos, macros i complexes. La desproporció de dosis i el tractament són ja una fal•làcia perversa...

Aquesta teoria cervesera de “fer una mica”, com si tothom fos igual i necessités el mateix és/era ja el fil conductor corrosiu del co-re-pagament. Terme que per cert, afortunadament, no vaig arribar a escoltar en el debat, encara que sí altres: taxes, o noves recaptacions...

En fi, un veritable espectacle !!
Andanada contra els agents socials, els sindicats !!! per no voler signar l’acord que els va proposar amb voluntat de no despatxar ningú !!!. Una oposició rebutjant amb diferents arguments i intensitats el disbarat proposat, i un PP fent d’ajudant útil i necessari “ a canvi de” I ... l’anunci de la cervesa, com exemple de co- responsabilitat i bona praxi.

Tanco i em vaig a prendre una O’O per no oblidar les penes, estar lúcid i agafar empenta !! Salut !!