Sobre “Copagaments i el Canvi de model sanitari català`” (1 i 2)

i seguirà un tercer capítol, apassionant, Sobre organització i mètodes “dempeus” (3)

Sense cap pretensió de polèmica inoportuna, però per tal de deixar algun punt sobre alguna "i", i que "algú ho havia de dir"...un parell de precisions...
També com a excusa i/o base d'una futura reflexió i debat que proposo realitzar dins Dempeus.
I aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, però també l’Esgueva, entro a reflexionar i a convidar a uns primers intercanvis d’opinió sobre com organitzar la desorganitzada organització que és fins aquí Dempeus..., o no.

1.- Respecte del Co/RE/pagament.-

Interessant el document adjunt, rebut per diverses vies i linkat d’entrada aquí sota, a més d’haver estat ja publicat a la pàgina de Dempeus :
http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2011/10/23/copago-sanitario-%c2%bfeficacia-eficiencia-o-negocio/
http://www.1mayo.ccoo.es/nova/files/1018/Informe44.pdf

Però en tot cas res de substantivament nou desprès d'una Jornada que vam celebrar com Dempeus el juny de 2010 !!!. Fa més d’un any, i on per primer cop es va argumentar i fonamentar la posició tècnic-política contra el Co/RE/pagament.
Entre d’altres ponents hi van participar Marciano Sánchez Bayle de la FDSP, (encara que ell no acostuma a mencionar-ho, mencionar-nos, ni a fer-ne cita bibliogràfica). També el Gaspar Llamazares, que ha seguit desenvolupant el tema i posició...i moltes altres personalitats del sector, que per cert en aquell moments NO tenien gens clar que (i si) calia oposar-s’hi frontalment, i més aviat s'instal•laven en el pur debat- observació, i a veure-les venir.

En tot cas aquella magnífica trobada va generar un document de referència, agradi o no, que va ser la dita "Declaració de Barcelona" sobre Co/re/pagament.
Us recordo que en aquells moments la consellera de salut es deia Marina Geli i venia a donar-nos la classe a la Festa l'Alternativa. Això és un fet documentat i no opinable.
En qualsevol cas, amb algunes d’aquestes amistats que no fan reconeixement ni esment d’aquests antecedents, no anem pas "Confluint" a res, i més aviat generen un mal rotllo estèril i mostren poca elegància intel•lectual... per dir-ho tou.

Nosaltres seguirem fent el link de la dita Jornada contra el Co/RE/pagament per si les males memòries :
http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2010/06/15/dossier-jornada-contra-el-copagament/ ... i evidenciant que allà van quedar explicitades les dues línies argumentals de rebuig:
1) no és útil per aportar recursos, acaba repercutint negativament en costos d' hospitalització, i 2) penalitza les persones més febles, discrimina i ho fa malament a qui no hauria de fer-ho i trencant l' equitat del sistema.
Finalment si algú vol il•lustrar-se al respecte de tot plegat només te que anar a la pag web de Dempeus a l'espai "cerca" posar-hi copagament, o si de cas "repagament”, expressió ara d’èxit, però que per cert va ser parida a i dins Dempeus.
I ni cal recordar que al blog Punts de Vista de la companya Àngels Martínez Castells, i al meu propi "La Ratera" del Toni Barbarà, hi figuren desenes... gairebé un centenar de posts sobre el tema i relacionats, i que els teniu com a data bibliografia i d' hemeroteca a la vostra disposició.

2.- Respecte del “canvi de sistema”.-

Opino que ja n’hi ha prou d’aquesta lletania reiterada de que "ara estan intentant canviar el sistema". El conegut com a Sistema Català, o "mixt" o de la governança i la col•laboració públic- privada, o del copagament que la Sra Geli va intentar col•locar amb totes les seves forces. O de la petita -llarga història dels canvis legislatius successius (estatals i autonòmics) que no han estat altra cosa que etapes d’un procés amb afany liquidador del sistema públic de salut. I això fa anys i legislatures que rutlla...

Tanmateix és cert que la virulència, agressivitat, impunitat i velocitat dels fets amb l'arribada del Govern neoliberal de CiU (amb el suport necessari i imprescindible del neoliberal del PP i alguna passivitat o comprensió de les esquerres ex-tripartites) defineix un escenari molt especial.

És la situació descarnada de les retallades actuals en totes les polítiques socials i molt cruament en prestacions sanitàries.

És absolutament cert que amb errors (i algun "horror") inclosos, els dos anteriors Governs progressistes van millorar substancialment el finançament social, notòriament i històrica molt endarrerit, i que això es va notar en positiu en prestacions socials així com altres accions de correcció correctes. Però mai no va pronunciar-se, i menys encara practicar, el deslindat, la separació d' allò públic d' allò privat. Mai no va renunciar ni denunciar el sistema híbrid, mixt o "parasitari" externalitzador, privatitzador (amb experiències tipus EBAs), governances de difícil tipificació (hospitals tipus Moisès Broggi), polítiques de vacunes nefastes (grip A, papil•loma humà..) i un llarg (i lamentable) etcètera, que encapçala com a veritable greuja la "seducció- debilitat" a favor de la introducció del Copagament que en va fer l'ex consellera Geli, qui va esdevenir arreu com la seva més notòria defensora i impulsora.

Així doncs, el tall, el canvi de model, no s'inaugura amb l'arribada de CiU al poder, tot i que sí s' ha accelerat i ha guanyat en brutalitat fins i tot eliminant qualsevol anterior toc participatiu, social, o de rostre humà. És la contundència sense anestèsia dels predicaments més mercantilistes i neoliberals de les dretes econòmiques i polítiques.

Tan cert això com l’ afició mal dissimulada de la social democràcia per les "noves formes de gestió" profundament inoculades de criteris economicistes i de mercat, amb pretensions postmodernes i tuf de ranci empresarial.
Tan veritat com que a cada territori la pràctica depredadora i privatitzadora ha tingut, té, i tindrà diferents expressions en funció de cada realitat sociopolítica. Al País valencià se'n diu hospitals model Alzira, a Madrid model Esperanza Aguirre, a Catalunya Moisès Broggi aSant Joan Despí ... etc. Diferents tractaments, mateixos objectius i acabaments: pèrdua de caràcter públic, externalitzacions, privatitzacions, i calaix de beneficis per determinades empreses de lucre.

Per tant, quan vulguem, puguem i considerem,... un dia, en xerrem i debati’m plegats/des en veu alta de tot aquest assumpte.
Avui aquesta reflexió només pretén "acotar" una mica certes afirmacions com les dites, i que poden quedar com a veritats acceptades a base de reiteració, de que el "canvi de model" fa uns mesos que és en curs...quan en fa forces anys...

No m’agradaria que aquestes opinions poguessin fer pensar a ningú/na que això és desafecció, ni derrotisme, ni negació de les diferències notables entre les etapes anteriors i la gravetat de l'actual... (i amb l'horitzó blau- negre del PP). Per què no ho és.

Dir la veritat ens farà forts/es, i ens donarà la credibilitat que a cops reclamem i que ens reclamen. No cal insistir en la gestió anterior tripartita com a una etapa gairebé perfecta, perquè no ho va ser, ...i justament la sanitat va ser una de les assignatures mal resoltes o manifestament millorable. Tant ens costa d'acceptar-ho ?? Aquest país és massa petit per practicar amnèsies i ens coneixem quasi tots/es.

I d'acord, "ningú no és perfecte" (Billy Wilder dixit). Però entre nosaltres podem i devem dir-nos tota la veritat, les veritats.
----------------------------------------

Seguim amb una tercera part... un cop passades unes hores de digestió...
Salut !!