La ratera se suma a esta sugerente ciber- movida, incorporando este poquito de queso–cebo.
Hoy, por ayer 27, ha sido un día especialmente funesto.
En primer lugar con la tremenda estrellada del acuerdo sindical a esa salvaje mutilación de las pensiones. Y con otra noticia de impacto en las zonas nobles: la de las cajas de ahorros devenidas finalmente bancos puros y duros, sin otro disfraz ni disimulo y con toda la impunidad necesaria para sus mangoneos y negocios,... y liquidando ya aquella capa de barniz caritativa- filantrópica- cristiana que tan sociales los hacía.
Comparto la indignación de much@s amig@s y compañer@s de blogerio de IU abajo presente. No solo comparto sino que me identifico como uno más de los damnificados directos del frustrante resultado entre sindicatos y gobierno.
Al menos hay que decirlo. Lo hicieron nuestros referentes en la historia: "a veces se firman pactos vergonzantes pero la situación no permite otra cosa". Solo que se dice y se confiesa públicamente.
Ese diagnóstico lamentable permite como mínimo llamar a la necesidad de cambiar radicalmente las condiciones del juego. Permite sublevarse, autocrítica, apuntar a la insurgencia necesaria del mañana. Y decir las verdades es un buen indicador de algo que compartimos las izquierdas como seña de identidad: la sinceridad.
Hoy en este bloque diverso y plural de blocs que denuncian la situación, existe un vínculo común de honestidad y de madurez. Aun cuando las posiciones puedan ser y aparecer distintas, que lo son, y que afortunadamente enriquecen el espectro y aportan luz al camino.
Todas coinciden en señalar al enemigo principal: el capitalismo hoy vestido de neoliberalismo rampante. Y a ese ni agua. Ni la satisfacción de vernos enzarzados en peleas intestinas.

Que es legítimo, y saludable incluso, discrepar más de una vez del sindicato, incluso del Partido, pero siempre entendiendo que es el/mi "sindicato" y el papel que juega y el escenario en que puede jugar. Así que en el ataque contra los sindicatos de clase de la derechona y de la traición de este gobierno claudicante y neoliberal no nos van a encontrar haciendo palmas. La ropa nos la lavamos en casa y cuando la tendemos está más limpia que la leche. De tanta mala leche.
No nos confundimos. En este damero actual se libra una partida de ajedrez a mate final. Nosotros tenemos fichas diversas, todas blancas, y con características y funciones bien diferentes. Alfiles, caballos, torres (hipotecadas), dama, peones y presidente de la república. Pero jugando cada una a su manera vamos a enrocar y darle el jaque y mate al rey negro del neoliberalismo y sus fichas de miedo y de crisis. Nuestro enemigo está en las filas antagónicas y no vamos a caer, otra vez más en las batallitas internas.
Hoy la llamada es a la convergencia –confluencia de civilización, democracia y justicia social, antineolibaral y se está empezando a construir.
Un abrazo urbi et orbe, desde la playa de Badalona, hoy gris, fría y caladita de pena... y de esperanza.
¡Salud!!

GABINETE DE COMUNICACIÓN DE IU FEDERAL
A LAS SECCIONES DE NACIONAL Y ECONOMÍA
NOTA DE PRENSA
Jueves, 27 de enero
CAYO LARA VALORA QUE "EN ESTE MOMENTO NO EXISTEN RAZONES OBJETIVAS PARA QUE SE RECORTEN LAS PENSIONES"
El coordinadorfederal de Izquierda Unida señala sobre el principio de acuerdo alcanzado que "los responsables de este ataque a los derechos de los trabajadores son el Ejecutivo socialista, el capital financiero y la derecha política de este país"

(Madrid, 27 de enero 2011).- El coordinador federal de Izquierda Unida, Cayo Lara, valora que "no hay razones objetivas para hacer un recorte de pensiones en este momento. Estamos ante un grave recorte de las pensiones futuras y un alargamiento generalizado de la edad de jubilación. Aunque muchos trabajadores están haciendo hoy sus cálculos para ver cómo va a quedar su situación, lo que sí saben ya es que cobrarán su pensión durante menos tiempo y que ésta será más baja".
Lara ha realizado esta valoración una vez conocidas las primeras informaciones del principio de acuerdo alcanzado la pasada madrugada entre el Gobierno y los interlocutores sociales sobre la reforma del sistema público de pensiones. En su opinión, "las pensiones de millones de personas significan un asunto tan importante y de tanto calado que debía de haber tenido lugar un debate nacional" sobre esta cuestión y que "los ciudadanos se pudieran expresar en las próximas elecciones", mucho más teniendo en cuenta que ninguno de los dos partidos mayoritarios llevaban en su programa electoral ninguna propuesta de reforma.
-----------------

Así lo apoyamos y difundimos los siguientes blogs:

Soto en Cameros, Relatando desde el Bajo Llobregat, Kabila, abloguear, Desde la cantera, punts de vista, Multiverso Incognoscible, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, La Terca Iutopía, Agua Va!!!, Viramundeando, Maldice que no es poco, Quien mucho abarca , Sara Mulet, ceronegativo, Cuando murió el vino, Moscas en la sopa, La Ratera,

La Dra. Lucía Artazcoz, a més de companya i amiga, forma part del Consell Assessor de Salut Laboral de l'Ajuntament de Barcelona, del que m'honora actuar com a Secretari.
No és procedent ara ni aquí d'intentar presentar a la Lucía. És una autoritat en salut pública, coneguda i reconeguda, sobretot quan tracta de temes de salut de gènere o laborals... inequitats i determinants socials.
Ha dirigit, desenvolupat i publicat una important tasca i producció en aquestes matèries. Vinculada professionalment a l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i a tota una sèrie d'Institucions acadèmiques. La Dra. Artazcoz, és a més fundadora de Dempeus per la Salut Pública. Ella és l'autora del present text, que encarregat, vist i considerat pel mencionat Consell és ja un material publicable i a difondre.
Podreu constatar la qüalitat i oportunitat de les consideracions, que ens permeten ja, amb un gran suport bibliogràfic, parlar de com la crisi està afectant negativament la salut dels i de les treballadors/es. Ja no són previsions lògiques, ni pur sentit comú,sinó fets constatats. Per això és avui tan d'agraïr unes propostes o consideracions que cal recomanar. Gràcies Lucía i una bona lectura...

El Consell Assessor de Salut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona vol expressar la seva preocupació per les conseqüències de la crisi econòmica i de les mesures per gestionar-la sobre la salut de la població. En concret ressaltem el següent:

1. Perdre la feina té conseqüències sobre la salut de les persones, sobretot sobre l’esfera psicosocial. És important recordar que hi ha evidència científica de que les prestacions econòmiques d’atur eviten o redueixen aquest efecte i que les conseqüències sobre la salut se centren en les persones sense prestacions, sobretot si són sustentadores econòmiques principals de la llar.
2. S’ha documentat que per reduir o eliminar l’impacte de l’atur sobre la salut mental no basta amb aconseguir qualsevol tipus de feina. Alguns estudis observen que entre els joves no hi ha diferències en l’estat de salut mental entre persones aturades i les que treballen en ocupacions que estan per sota de la seva qualificació quant a contingut i/o categoria o les que tenen una feina insatisfactòria. També entre els joves s’ha assenyalat que tant perdre la feina com canviar a una altra per sota de la pròpia formació s’associa amb un increment del consum d’alcohol.
3. La crisi econòmica pot incrementar les desigualtats en la salut segons la posició socio-econòmica. S’ha observat que els individus amb salaris molt baixos i nivells d'educació també baixos tenen més risc de deteriorament de la salut durant els períodes de recessió econòmica quan es queden a l’atur. En canvi, els que tenen educació secundària o més, que probablement tenen uns estalvis que poden actuar com a coixí i unes perspectives raonables d’aconseguir una nova ocupació a curt o mig termini, fins i tot, en períodes de crisi econòmica poden millorar la seva salut.
4. Hi ha evidència científica de que els processos de reestructuració d’empreses en els què es retallen les plantilles, tenen impacte sobre la salut, no només de les persones que perden la feina, sinó també de les que continuen treballant. Entre aquestes, s’ha observat un increment de trastorns ansiós-depressius relacionats amb la incertesa sobre el futur laboral, un augment de conflictes entre companys, un increment del volum de feina en reduir-se habitualment més la mà d’obra que les exigències del treball, del tabaquisme i de problemes amb la parella.
5. Les tendències de mortalitat de la Unió Europea en els últims anys indiquen que els països poden evitar l’increment en les morts per suïcidi durant els períodes de crisi econòmica amb una despesa per càpita de 200 dòlars a l’any o més en programes actius d’ocupació. Als països que gasten menys de 70 dòlars – com és el cas d’Espanya o els països d’Europa de l’Est recentment incorporats a la UE – les crisis econòmiques s’associen amb un augment dels suïcidis.
6. Les polítiques que disminueixin els ingressos de la gent gran (entre la que hi ha una alta proporció en situació de pobresa) augmentaran la pobresa, deterioraran la seva salut, la qualitat de la seva alimentació i el seu nivell de participació social i activitat física, amb conseqüències negatives per a la seva capacitat funcional i amb un previsible augment de la dependència. Per contra, les polítiques que tinguin com a objecte l'eradicació de la pobresa en la vellesa tindran com a conseqüència una disminució de la dependència.
7. Aquestes són algunes raons per les què remarquem la importància de que els polítics i els agents socials considerin en totes les polítiques relacionades amb la gestió de la crisi que tinguin a veure amb la població treballadora l’impacte sobre la salut laboral. A més, destaquem la importància d’impulsar, ara més que mai, el paper dels serveis de prevenció de riscos laborals perquè realment estiguin integrats dins les estratègies i la gestió de les empreses i de les organitzacions.
8. És també necessari millorar la formació dels professionals de la salut laboral per tal d’atendre adequadament els reptes que la crisi suposa per a la salut dels treballadors i de les treballadores.

El dia de la presentació de Dempeus, el 19 de febrer de 2009, a l'Ateneu, entre companys/es i amb l'Angels Martínez Castells.

Referències: llegir aquí una bibliografia ben important.


Leeflang RLI, Klein-Hesselink J, Spruit P. Health effects of unemployment-II. Men and women. Soc Sci Med 1992; 34: 351-63.
Kessler RC, Turner JB, House JS. Effects of unemployment on health in a community survey: main, modifying and mediating effects. J Soc Issues; 1988: 34: 341-50.
Rodgers B. Socio-economic status, employment and neurosis. Soc Psychiatry Epidemiol 1991; 26: 104-14.
Rodríguez E, Lasch K, Mead JP. The potential role of unemployment benefits in shaping the mental health impact of unemployment. Int J Health Serv 1997; 27: 601-23.
Rodríguez E, Frongillo EA, Chandra P. Do social programmes contribute to mental well-being? The long-term impact of unemployment on depression in the United States. Int J Epidemiol 2001; 30: 163-70.
Rodríguez E. Keeping the unemployed healthy: The effect of means tested and entitlement benefits in Britain, Germany, and the United States. Am J Public Health 2001; 91: 1403-11.
Artazcoz L, Benach J, Borrell C, Cortès I. Unemployment and mental health: Understanding the interactions among gender, family roles, and social class. Am J Public Health 2004; 94: 82-88.
Graetz B. Health consequences of employment and unemployment: longitudinal evidence for young men and women. Soc Sci Med. 1993; 6, 715-724.
Dooley,D., Prause, J.,&Ham-Rowbottom, K. A. Underemployment and depression: Longitudinal relationships. J Health Soc Behav 2000; 41: 421–436.
Dooley, D., & Prause, J. (1998). Underemployment and alcohol abuse in the National Longitudinal Survey of Youth. J Stud Alcohol 1998; 59: 669–680.
Edwards R. Who is hurt by procyclical mortality? Soc Sci Med. 2008; 67: 2051–2058.
Kivimäki M, Vahtera J, Pentti J, Ferrie JE. Factors underlying the effect of organisational downsizing on health of employees: longitudinal cohort study. BMJ. 2000;320:971–975.
Vahtera J, Kivimäki M, Pentti J, Linna A, Virtanen M, Virtanen P, Ferrie JE. Organisational downsizing, sickness absence, and mortality: 10-town prospective cohort study. BMJ, doi:10.1136/bmj.37972.496262.0D (published 23 February 2004)
Dragano N, Verde PE, Siegrist J. Organisational downsizing and work stress: testing synergistic health effects in employed men and women. J Epidemiol Community Health 2005;59:694-699.
Stuckler D, Basu S, McKee M. How government spending cuts put lives at risk. Nature. 2010; 20: 465.
Zunzunegui MV, Béland F. Políticas intersectoriales para abordar el reto del envejecimiento activo. Informe SESPAS2010. Gac Sanit.2010;24 (Suppl 1):68–73

Ahir, dia 20 de gener, es va celebrar a La Farga de l'Hospitalet una assemblea de més de 3000 delegats (semblant a la que també va tenir lloc abans de l'anterior Vaga General) perque els dirigents de CC.OO i UGT de Catalunya i l'Estat poguessin explicar l'estat de les negociacions amb la patronal i l'Estat.
També ells segueixen parlant de pensions. De fet, els líders de Comissions Obreres i UGT denuncien les presses per aprofitar la por que la crisi ha generat, les mentides intoxicadores, la interessada pressió dels capitals per fer-se amb el botí de les pensions. I consideren un disbarat grotesc relacionar la negociació de la reforma de les pensions amb l'allargament de la vida de les centrals nuclears. Tot i que el ministre de Treball ha negat que el govern espanyol s'hagi plantejat aquesta possiblitat, Toxo i Méndez han advertit que aquesta mena de filtracions dificulten unes negociacions que ja són prou complicades.


I els post en blocs amics de IloveIu que aquests darrers dies han publicat sobre el tema són:

http://deportadoensiberia.blogspot.com/2011/01/que-reforma-el-sistema-publico-de.html
http://rafa-almazan.blogspot.com/2011/01/las-mentiras-de-las-pensiones.html
http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2011/01/18/los-trabajos-el-pensionazo-y-la-salud
http://ventanasdelfalcon.blogspot.com/2011/01/afiliados-de-ccoo-y-ugt-contra-la.html
http://cartaatoxo.blogspot.com/2010/12/ni-asi-ni-de-ninguna-manera.html
http://ciberculturalia.blogspot.com/2011/01/en-defensa-de-las-pensiones-publicas.html
http://bloclaratera.blogspot.com/2011/01/por-que-lo-llaman-austeridad-cuando.html
http://mayoyoaguava.blogspot.com/2011/01/abraham-rubalcaba.html
http://nicolasdurancornella.blogspot.com/2011/01/el-pensionazo-y-la-mision-imposible-del.html
http://grandolapeque.wordpress.com/2011/01/20/pensiones/

Aquí unes primeres informacions sobre aquesta trobada que suposa el punt d'inici d'una nova etapa del Partit de l'Esquerra Europea:

A modus d'acta...
Des de divendres 14 a diumenge 16, s’ha reunit a Brussel·les el màxim òrgan executiu del Partit de l’Esquerra Europea sota la nova presidència de Pierre Laurent.
En aquesta reunió de la nova etapa s’han tractat multitud de temes. Els més destacables per a la nostra formació (EUiA) son aquests:
- S’ha nominat el nou secretariat, composat per 6 persones entre les quals es troba el nostre company Toni Barbarà.
- S’ha designat la delegació del PEE al Foro SocialMundial (WSF) a celebrar l'immediat febrer Dakar, en la que hi figura Àngels Tomás.
- Dins de la constitució dels grups de treball per temes bàsics cara al desenvolupament polític s’ha constituït un de troncal de Serveis Públics (educació, salut, serveis socials), que coordinarà en Toni Barbarà.

El nucli del debat polític de la reunió ha girat sobre el projecte de Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) aprovat en el darrer congres. Aquesta campanya es desplegarà com un instrument de recollida d’un milió de signatures arreu de la UE, demanant la constitució d’un Fons europeu social pel desenvolupament ecològic i solidari, que es treballarà al llarg del 2011 i s’executarà en el 2012. Segons ho preveu la normativa aprovada el passat desembre en el Parlament europeu.

EUiA ha participat i seguirà col·laborant en aquest veritable instrument de pedagigia i mobilització política i social i que passa a ser l’eix central de l’acció immediata del PEE en la perspectiva de incorporar-hi organitzacions, sindicats i forces i persones al servei de la cultura. Un grup de dinamització en que han de ser-hi tots els partits membres, vetllarà pels aspectes de dinamització d’aquesta tasca. EUiA ha explicat la seva experiència amb els antecedents de les ILP en que ha participat a Catalunya.

Dins la previsió d’agenda pel 2011 es contemplen diversos mítings de presentació de la Iniciativa Ciutadana Europea a diverses capitals europees i diversos encontres i seminaris entre els que destaquem un seminari sobre serveis públics en col·laboració amb Transform! a celebrar a Barcelona la segona setmana de juny i del que EUiA serà organitzador i amfitriona. També ha quedat recollida la festa anual L’Alternativa d’EUiA a inicis d’octubre.

Amb el President Pierre Laurent.
El proper comitè executiu es celebrar a l’abril a Budapest (presidència europea de torn hongaresa).

Dissabte varem poder contar amb l’assistència de Félix Cárdenas, viceministre de Energia del govern de Bolívia i ministre de descolonització que havia estat convidat pel PEE a participar en el grup de treball d’Amèrica Llatina realitzat divendres.

En el capítol de l’actualitat internacional s’han tractat mocions sobre Tunísia, Costa d’Ivori, Romania, Palestina, Grècia,… i finalment s’ha aprovat la resolució bàsica per la referida Iniciativa Ciutadana Europea que lidera qui ha estat durant molts anys president del GUE-NLG, Francis Wurtz . També s’ha aprovat el primer avenc pressupostari pel 2011.

seguirem informant i desenvolupant aquestes tasques... Salut !!

Tal com vam advertir, no es tracta de cap innocentada. Zapatero es va sotmetre a les autoritats europees i els "mercats" i vol que s'aprovi el projecte de llei de jubilació als 67 anys en el proper Consell de Ministres de divendres 28 gener 2011. Manté la seva promesa als poderosos contra els interessos i els drets dels treballadors i treballadores.

Izquierda Unida té en marxa una campanya contra les retallades socials aprovades pel govern Zapatero, contra les polítiques neoliberals que defensen, tant el govern estatal, com els regionals del PP. Cal una alternativa de sortida social a la crisi. Per IU, és necessària la convocatòria d'una nova vaga general com a manera de contestar al carrer les polítiques neoliberals i de retallades de drets dels treballadors i de la majoria de la societat. IU creu que ampliar l'edat de Jubiliació no és la solució.

Els següents blocs censurem les intencions de Zapatero, i el seu govern, i seríem partidaris de convocar una Vaga General:

Ventanas del Falcón, Arraio Sound System, Soto en Cameros, Relatando desde el Bajo Llobregat, Kabila, abloguear, Desde la cantera, punts de vista, La Ratera, Multiverso Incognoscible, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Bosque de Brocelandia, La Terca Iutopía, DEMPEUS per la salut pública Agua Va!!!, Viramundeando, Maldice que no es poco, Moscas en la Sopa, Quien mucho abarca La Rueda del Tiempo, Sara Mulet, ceronegativo, Les coses d'en Jomi, Desde d'esquerra,

També a Catalunya, des d'EUiA s'ha explicat que el que està en joc és l'estat del benestar. Nosaltres hi estem d'acord. És necessària una alternativa de sortida social a la crisi, i Dempeus per la salut pública ha estat a reunions amb organitzacions socials de Catalunya i els sindicats majoritaris per aturar les retallades de drets i la privatització de serveis fonamentals. Des de Dempeus pensem, con tanta i tanta gent demòcrata i respectuosa amb les conquestes històriques, que ampliar l'edat de jubilació no és cap solució. Per això seguirem atentament el decurs de les negociacions Govern-Sindicats en la defensa dels drets humans i de ciutadania, i per la salut pública. Aquest és l'informe he fet arribar i que publica Dempeus al resepcte de la darrera reunió:

La tarda de dimecres 12 de gener ens vam trobar al local de CTESC de Barcelona, una sèrie d'entitats i organitzacions civils i participatives, sectorials i socials, que havíem participat a la darrera mobilització de la vaga del 29 setembre 2010 en el seu suport i adhesió. Un cop més la crida es feia des de la pluralitat i sota els auspicis de les forces de sindicats de classe, CCOO, UGT o de la mateix CONFAVC com expressió veïnal. Nosaltres vam, assistir com a Dempeus i en continuïtat a anteriors col·laboracions. El tema central a l'ordre del dia era el dit "pensionazo", és a dir la reforma de laboral i sobretot la darrera de pensions que el Govern està tramitant, negociant o sembla ser que imposant. En una primera ronda van informar associacions que tenen en marxa diverses campanyes social, algunes amb ILP en curs i peticions de signatures al respecte. Contra les execucions de desnonaments (Fòrum Hipotecari de Catalunya), o contra les pujades i facturacions abusives de les companyies elèctriques i d'energies, o la de la Plataforma per una "Fiscalitat justa, ambiental i solidària", o la campanya contra la Privatització de les Caixes d'Estalvis, o la campanya d'ATTAC per gravar amb un Impost a les Transaccions financeres internacionals...i contra els paradisos fiscals i la impunitat especulativa, , o finalment com deia al inici la Campanya sindical contra la Reforma laboral i de les pensions...
Desprès de les respectives informacions es va obrir el torn d'intervencions que va ser molt participat i profitós. Tothom va coincidir, i això va constituir una mena de conclusió global a la fi de l'acte, en la necessitat de treballar en xarxa, de sumar, de complementar-se, de fer aportacions des de cada "especialitat" o àmbit però amb visió i voluntat integradora conscients com som del caràcter d'atac global i brutal neoliberal contra el que va quedant del dit "estat del benestar" i els serveis públics. Per tant tota forma de col·laboració, comunicació, implicació, ja sigui en actes, campanyes o mitjançant instruments informàtics serà benvinguda.

Des de Dempeus vam aprofitar per, un cop més, donar continuïtat al nostre discurs de salut (entesa com a pública i des dels determinants socials), per tant de sumar-nos de forma natural i lògica a la dinàmica de preservar allò públic i contra les privatitzacions i totes les formes de desviacions dels recursos públics cap a empreses de lucre... i per tant vam aprofitar per parlar del nostre treball (i futur llibre) sobre Co/Re/pagament en sanitat. També per explicar que salut és molt més que absència de malaltia i per tant el nostre interès pels condicionants d'habitatge, treball, pensions, etc.
Vam aportar, i va ser posteriorment molt recollit i citat, la necessitat creixent d'abordar els nostres temes amb una òptica des de local fins a més global i especialment a escala Europa que és qui determinarà finalment gran part de les accions ( i atacs) sobre les legislacions, normes i polítiques dels estats. En aquest sentit vam explicar molt breument la nostra "implicació", jornades i calendari "europeu" des del rebuig al ultraliberal Tractat de Lisboa, però potser aprofitant instruments de pedagogia, informació i mobilització com una possible Iniciativa Ciutadana pan-europea a sostenir amb un milió de signatures , i que actualment és a debat normatiu al Parlament Europeu.
El to de les intervencions va ser, doncs, respectuós, plural, molt complementari i en la recerca de la suma i reforç global, doncs moltes intervencions va esmentar l'actual escenari, també a Catalunya, vistes les intencions, els programes i les declaracions del nou govern de la Generalitat en el sentit de donar protagonisme, recursos i paper determinant als sectors més privats i privatitzadors, pel que fa a serveis públics i essencials.
Els sindicats, CCOO i UGT ens van informar de l'última hora de les negociacions sobre pensions a les taules centrals a Madrid, un cop vist superat el Pacte de Toledo i en la recerca de figures d'excepcionalitat a la violenta agressió que suposa el que el govern Zapatero ha proclamat: la seva decisió irrevocable de prolongar l'edat de jubilació als 67 anys, i períodes de cotització a considerar que van des del retall de final computat fins a situacions gairebé provocadores com l'exigència de períodes de 41 anys de cotització... en els temps que corren al "mercat" laboral.
També es va anunciar una primera trobada en forma d'assemblea general de delegats sindicals, però oberta a tothom i a nosaltres coma a xarxa social en particular, a la Farga de l'Hospitalet el proper dia 20 de gener a les 11 del matí, i que aprofitem ja per convocar a aquelles persones que puguin i vulguin anar.
És prevista l'aprovació del tema de reforma de pensions el proper dia 25 en tràmit parlamentari al Congrés.. i fins allà seguirem al detall i al dia el que transcorri. Ningú descarta una possible nova Vaga General, però es considera la procedència i viabilitat, tot i que és segura la mobilització diversa i contundent contra aquesta veritable Submissió del Govern al xantatge i el manament dels "mercats" i els especuladors, amb l'inestimable suport i complicitat de les autoritats neoliberals de la Unió Europea i altres institucions capitalistes internacionals.
Amb tota aquesta informació, Dempeus segueix en la coherència de participar activament explicant que la salut ve determinada substancialment per les condicions de treball, de serveis públic, de salari i pensions, de justícia i equitat, de democràcia real, en definitiva de suport a la salut ampla i social entesa com nosaltres la entenem (i la OMS també !!). Seguirem en contacte i coordinant-nos amb la xarxa de més d'un centenar d' entitats socials !!
Salut i seguim que això és cada dia més la Nostra Salut, la Salut de la Ciutadania, la Salut Pública !
----------------------------------------------------------
En castellano...

Tal como advertimos, no se trata de ninguna inocentada. Zapatero se sometió a las autoridades europeas y los "mercados" y quiere que se apruebe el proyecto de ley de jubilación a los 67 años en el próximo Consejo de Ministros del viernes, 28 de enero de 2011. Mantiene su promesa a los poderosos contra los intereses y los derechos de los trabajadores y trabajadoras.

Izquierda Unida tiene en marcha una campaña contra los recortes sociales aprobados por el gobierno Zapatero, contra las políticas neoliberales que defienden tanto el gobierno estatal, como los regionales del PP. Es necesaria una alternativa de salida social a la crisis. Para IU, es necesaria la convocatoria de una nueva huelga general como forma de contestar en la calle las políticas neoliberales y de recortes de los derechos de los trabajadores y la mayoría de la sociedad. IU cree que ampliar la edad de jubilación no es la solución.

Los siguientes blogs censuramos las intenciones de Zapatero y su gobierno y seríamos partidarios de convocar una Huelga General:
Ventanas del Falcón, Arraio Sound System, Soto en Cameros, Relatando desde el Bajo Llobregat, Kabila, abloguear, Desde la cantera, punts de vista, La Ratera, Multiverso Incognoscible, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Bosque de Brocelandia, La Terca Iutopía, DEMPEUS per la salut pública Agua Va!!!, Viramundeando, Maldice que no es poco, Moscas en la Sopa, Quien mucho abarca La Rueda del Tiempo, Sara Mulet, ceronegativo, Les coses d'en Jomi, Desde d'esquerra,

Hasta más allá de las narices estoy de leer, oír, sentir y resonar eso de la necesaria “AUSTERIDAD” que todo lo invade y todo lo recorta, que nos agrede, empobrece, desgracia, insulta… en lugar de decir ALEVOSÍA, delito cometido a traición y sobre seguro.
Porque para algunas gentes como el que subscribe, instruido de peque en los “hermanos” (educado luego en la vida y en la sociedad), el término austeridad, del Latín austerus, y del Griego austeros, de auo, desecar, era un adjetivo para calificar algo: “Que se reduce a lo necesario o práctico y prescinde de lo puramente superfluo, decorativo o placentero”, o incluso “Que se ajusta con rigor a las normas de la moral”.
Algo sinónimo a sencillez, moderación, cumplimiento riguroso de las normas morales, sin lujos ni adornos excesivos o innecesarios, a sobriedad, rigidez, gravedad, seriedad, parquedad, frugalidad, moderación, templanza, temperancia, prudencia, mesura, economía, ahorro, continencia, rigor, severidad, ...uff !!
Debemos también evocar sus raíces judeo - cristianas. El cristianismo original predicó la austeridad como una virtud personal necesaria para alcanzar la perfección. Era el sacrificio de privarse de placeres o de cosas como ofrenda personal a Dios. Era abstinencia, mortificación, penitencia, ascetismo, misticismo…
Esa mortificación de los sentidos y pasiones pasó incluso a ser una cierta virtud laica para los que luchaban por la emancipación de las clases populares desde una mística revolucionaria (hasta que la alienación del proletariado explotado por el capital convirtió a muchos en ávidos consumidores i clientes de ese mismo capital)
Así, de casi caer en desuso social ha pasado, en su acepción de doctrina y política económica paradigma anti-Keynes(leer posts sobre economía crítica en Punts de vista de Àngels Martínez Castells), al estrellato del lenguaje actual.
El coctel de etimologías descrito sustenta de maravilla, la política perpetrada por el neoliberalismo más salvaje que estos días se ceba con los pueblos y las clases trabajadoras de Europa, y del mundo. Presupone que somos, de entrada CULPABLES.
Hemos gastado demasiado, hemos vivido por encima de nuestras posibilidades, nos hemos creído ricos, no hemos sido mínimamente previsores, nos hemos dejado engañar com el caracol de portada, hemos despilfarrado....etc. ¿Les suena?
Pues bien, siguiendo los cánones de ese productivo e incrustado sentimiento judeo cristiano de culpa, tras el pecado ahora viene el tiempo de la exculpación, la penitencia, el castigo... aceptado además con docilidad, humildad, resignación,.. cristianas. Así, a mamporro limpio, e impío.

¡¡Austeridad!! ¡¡Que gran hallazgo!!
A mi no me llega para final de mes... ¿A usted (ri)le da? Risa me da!! Habremos de subvertir el lenguaje de inmediato, y negar la mayor, como tantas otras veces. Menos caridad, precariedad, irresponsabilidad, agresividad, austeridad,... y más seriedad, generosidad y utilidad –sociales -, más solidaridad.
Pero para rematar la cosa, quiero resarcir mi maltrecha condición de prejubilado, ofreciendo al austero - embustero gobierno Zapatero una serie de ideas, canteras, sectores y colectivos donde aplicar urgentemente sus medidas de austeridad y otras correcciones muy fáciles de imaginar:
Se nombran unos cuantos miles de inspectores fiscales (o habilitan en periodo especial de crisis y que luego se reconvertirán en trabajadores públicos variopintos), y se les manda a ejercer libreta en mano a:

- Puertos deportivos, mil, atiborrados de “yatecitos” donde el máximo deporte es el descorche de cava (como pistoletazo del gatillazo de salida)
- Zonas VIP de puertos y aeropuertos, donde esperan sus vuelos/cruceros personajes Jet, en clase “First”, con destinos sugerentes a Islas Caimán, Luxemburgo, Jersey, Zúrich, Ginebra... o Andorra.
- Propietarios de casitas con entrada, escalera y área aparte, del “servicio”. A la vez de casitas en la nieve, casitas en la playa, casita en la ciudad, casita en la urbanización, casitas de reserva para la vejez, casitas picadero, casitas para una ayudita de renta ...
- Listado de usuarios de tarjetas de crédito Platino y otros metales...a cuenta “de”.
- Depositarios patriotas de ciertos ahorrillos en sociedades de valores, al 1 % de tributación, como la SICAV y otras sUciedades de inversión. Tirando del hilo igual salen otros depósitos más subterraneos. Seguro.
- Clientes de “boutiques exclusivas” de la calle de Alcalá o el Paseo de Gracia para ir haciendo boca.
- Familias bienestantes, bienpensantes, bienpasantes, que mandan su prole a centros escolares privadísimos, de élite y alta alcurnia y escasa inspiración solidaria.
- Tantos, tontos, que no quieren morirse, no por lo que se van a perder de vivir, sino para no dejar, no despegarse de tanto como tienen...
- Los que consideran normal que ellos sean diferentes, de bien, de guays, de plus, de ricos y tal y tal...
- Los que pulverizan ambientadores ecológicos a la taza del wáter
- Los urbanitas que cuando oyen hablar de “metro” piensan solo en cien centímetros y no en transporte suburbano. ¡¡Que peste!!
- Los que comen caviar aunque no sepan que son huevos de pescado, foie que es hígado de oca, kokotxas que son agallas de merluza, trufas, espardenyas, criadillas y otras exquisitas cochinadas, y le añaden unas gotas de gin o de vodka al bitter- sin.
- A los tod@s tont@s del culo, que aun siéndolo, se ríen de nuestra austeridad (¿hilaridad?) y de nuestra imbecilidad... de aguantarlos.

Va siendo hora de evocar aquello de "En pie, "DEMPEUS", los parias de la tierra" ... ¿les recuerda algo ?

¡Ni austeridad ni niño muerto! Vamos a empezar de una puñetera vez a ponernos de pie y decir SE ACABÓ...ahora a austerizarlos a ellos.
¡¡Feliz 2011!!

Demano amb caràcter de prioritat sanitària que a partit d’ara els Telenotícies de TV3 es facin a franges pactades, sota advertiment de poder ferir la sensibilitat dels telespectadors/es, i en tot cas mai a les hores dels àpats. Hi ha un seriós risc d’ennuegaments, de talls de digestió, dispèpsies, gastritis i cobriments de cor aguts, veient- escoltant els continguts.
Aquest migdia el telenotícies de la “nostra- seva MAS- TV3” ha estat una veritable prova de resistència gàstric- coronaria. La “cadena” molt en clau de regals de Reis mags, s’ha despatxat amb una generosa i arrodonida seqüència –entrevista amb el nou conseller de Salut de la nova MAS- Generalitat, el Sr. Boi Ruiz. Bo i que l’ han presentat com a notable i quelcom d’assenyat i prudent, el personatge s’ha llençat a “raonar -vomitar” la línea política que des d’ara presidirà el seu departament. És a dir la retallada i la privatització més dura i pura que mai cap autoritat pública, incloses les més neoliberals, havia gosat aventurar. El PP de les Espanyes haurà de demanar classes particulars al mestre Boi.
Que cal reduir la despesa, cal retallar serveis, cal actuar amb urgència , al menys durant un o dos anys, ..de moment. Una música i una lletra compartida al mil•límetre amb el nou macro-economista, l’altra MAS,- Colell: Que la desviació és insostenible i superior (segons ells) al que s’esperava i la gran culpable del desgavell és la sanitat. (Nota: noteu que a partir d’ara tornarem a escoltar més sovint parlar de “sanitat” que no pas de “salut, i això no és cap tripijoc lingüístic sinó que comporta un tema conceptual implícit: mercat versus/pel damunt del dret).
Cal recuperar 850 milions d’euros de desviació en el present exercici i la fórmula es presenta com infalible, ni que sigui una mica dolorosa: retallar despesa. Noteu, altra cop, que mai no es plantegen un increment ni percentual ni real de les inversions públiques en despesa social.
Els mecanismes han estat enunciats en veu alta pel Sr. Boi en forma d’un llistat complert de tots els desideràtums i receptes neoliberals, per, definitivament, apoderar-se i dirigir també el món de la sanitat (ells en diuen el sector econòmic). No se’n ha deixat cap: una darrera l’altra i sense anestèsia:

- Formes de gestió privada. Imagineu bé el pitjor: la pela és la pela i , i mana. (l’ afany de lucre és la clau de la tal gestió)

- “Col•laboració” amb els centres privats, que podran assumir serveis de la xarxa pública (en comptes de que sigui ella qui els desenvolupi). Aturada en sec de nous serveis i equipament.

- Revisió de serveis i prestacions (“cartera”) que es donen a la sanitat pública. (Això pot afectar a qualsevol cosa inclosa la medicació o la cuina als hospitals. El avui conseller va ser l’autor d’aquella provocació- sonda de cobrar un euro per l’aigua envasada als hospitals)

- Allunyament físic de determinats serveis públics. Es faran proves i prestacions però caldrà anar una “mica més lluny de casa” (vol dir llistes d’espera i serveis reservats tan sols a centres d’alt nivell i demanda, amb la conseqüent invitació tàcita a usar centres privats, “ràpid eficients i al servei del client”, inclòs el gran client que és el CatSalut)

- Tot allò que pugui representar menys despesa. Protocols rigorosos, fent el que està manat de fer… i sol el que cal fer, i encara que es trigui “una mica més”. (Un cop més el temps de diagnòstic i tractament s’allargaran de forma que –inexcusablement- durant aquest temps els /les malalts/es aniran empitjorant i les malalties avançant)

- Col•laboració amb els metges- sindicat de metges. Una fórmula d’entente corporatiu (que el sindicat groc de metges ha aprofitat per reclamar d’immediat un conveni propi, particular i diferenciat). Aquest mecanisme, que en principi pot sonar bé i raonable, pel que suposaria d’incorporar més als professionals (metges, i altres sanitaris no- metges) amaga darrera el foment de practiques privatitzadores , com les conegudes i fallides EBAS a l’assistència primària, ambulatoris privats-“cooperatius” on el que prima és el condicionant econòmic, i es confon deliberadament l’autogestió amb el negoci. Amb unes determinades partides, cadascú que espavili al seu aire… i si li queden beneficis, millor per ell…

- En definitiva la pitjor versió d’allò que venim denunciant i advertint des de fa mesos/anys vista ja la sospitosa tendència de la ex consellera Geli, sospitosament amiga del Sr, Boi, d’anar explorant- introduint formes “mixtes” que finalment acaben portant els recursos/diners públics, via concerts, als calaixos de les empreses privades del sector. I amb especial interès per les asseguradores i mútues sanitàries, però sense oblidar farmacèutiques, o industria de la biotecnologia.


- L’estrella d’aquest seguit de plagues anava al final del publi- reportatge televisiu (que ara es transformarà o versionarà a tots els altres medias): les persones que subscriguin o tinguin ja pòlisses d’assegurança privada a empreses de cobertura privada gaudiran de bonificacions i rebaixes a la seva factura fiscalitat i als seus impostos. La definitiva: en temps de crisi les arques públiques ingressaran menys contribucions d’aquests privilegiats re- protegits, i així “la resta” tindrà menys pressuposts, encara.

Però no vull tancar aquesta primera crònica d’urgència i d’emergència, que vol posar ja tots els indicadors d’alerta en vermell, sense una guinda de tot aquest pastís que mereix una ullada particular: No hi haurà Copagament !
Tal com va prometre el Sr. Mas a la campanya electoral, no hi haurà “copagament”, paraula que queda reduïda a l’infern mediatic- durant un temps -, i que sona fatal, encara que el mateix Sr Boi es confessa un admirador del concepte… que ara no toca.
I quan explica el perquè no toca, diu amb veu de nul•la credibilitat que és que ara amb la crisi aquesta fórmula donaria pocs ingressos i per contra podria fer molt de mal al més febles… Fantàstic !! Son alguns dels arguments ja clàssics de Dempeus contra el Co/Re/pagament… recorden ?
El que passa és que el Sr. Boi, bo i que intenta amagar l’ou, tampoc diu la veritat: no hi copagament perquè per això caldria l’acord global del Consell Territorial de Sanitat a escala estatal, i el mateix Sr. Zapatero – suïcida ell, però no fins aquest límit- ja ha dit públicament que NO hi ha copagament !! I per tant a callar, i a provar de seguir seduint a Madrid a MINISTERIO i la resta de comunitats autònomes en el pitjor estil de la ex consellera Geli.
Però és que a la fi tot el que ha vomitat avui el Sr. Ruiz, ÉS COPAGAMENT, és REpagament, de la ciutadania…I és RECOBRAMENT de les atencions sanitàries, per una part mitjançant els impostos (dels qui en paguem- assalariats i treballadors, i cada cop menys rics i potentats, vistes les intencions del MAS-Colell ), i per l’altra a l’hora de satisfer factures o pòlisses d’assegurança privades. Rellegim el que ens diu l'Àngels Martínez Castells a Punts de Vista. Negoci rodó !

En seguirem parlant que la cosa és greu (que no pas de gent seria)… i la campanya d’intoxicació i estovament mental del personal tot just comença. Ni cent dies, ni gairebé cent hores… Ja son aquí !!,a l’atac del poc que va quedant de l’estat del mig -estar- anar - estant, i sense anestèsia ni vergonya.
Els temps estan clamant una resposta a curt-mig-llarg termini. I a gran escala...
Com ja hem dit i escrit a Dempeus més de quatre cops: contra co/re/pagament, oposem el nostre dret i el prepagament que ja hem avançat: JA ESTÀ PAGAT ! … Si de cas miri’s com ho ha de re/distribuir…
SALUT i Dempeus que ens farà falta !!!
Un 2011 ple de lluites socials, ple de vida i salut, ple d’aventures i ple de coneixences… !!

D’aquí a un mes, exactament el 4 de febrer, estarem celebrant una trobada que penso serà excepcional en el terreny de la salut, entesa en la seva més ampla i noble concepció.



Allà al maig de 2004 es va celebrar la Primera Jornada de Participació en Salut Pública. A les hores sota el comandament del regidor de Salut Pública a l'Ajuntament de Barcelona, el qui va ser company i amic Ignasi Fina.

Aquí un record del díptic i baix una foto.


Aquest cop anem ja per la quarta Jornada...
Es diu: Comunicació en salut: parlar i escoltar. No se us escapen els dos infinitius verbals que tanquen el seu títol. Perquè justament d’això es tracta de parlar i d’escoltar. Amb mètode, norma, respecte, temps, capacitat, rigor, exactitud, de forma entenedora i recíproca, útil, precisa, atenta, empática… Cal un temps d’explicació i un temps d’escolta. Cal posar pauta –d’aquí el rellotge de sorra- l’espai de comunicació real a ser possible bidireccional i amb atenció i sense interrupcions /trencaments precoces.
I vull anunciar-vos ja la primícia, que suposo i espero us arribi també per altres canals d’informació, per tal d’animar-vos a participar. La convocatòria és ja oberta i el mecanisme d’inscripció summament fàcil de complimentar, clikant dins la pàgina de la Secretaria Tècnica, Suport Serveis .
No cal dir que esperem ser molt i moltes aquell matí a l’espai Fontana, que naturalment l’assistència és gratuïta sota la crida i organització a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona – Delegació de Salut, que no serà un rotllo “medicalitzant” sinó saludable i gratificant... I que, finalment, el cartell que podreu llegir és molt suggeridor .
I a més hi trobareu persones conegudes, moltes d’elles també de Dempeus per la salut Pública, entitat o associació que per cert serà present mitjançant la presidenta i companya Àngels Martínez Castells que tractarà sobre les noves formes d’ organització civil i les noves tecnologies.
No us ho perdeu perquè segur que desprès us sabrà molt de greu. No hi manqueu i apunteu-vos ja mateix perquè a més estareu envoltats d'amics i d’amigues...
4a Jornada de Participació Social en Salut Pública
Comunicació en Salut: Parlar i Escoltar

Lloc i data: Espai Jove La Fontana, C. Gran de Gràcia, 190-192 -08012- Barcelona
4 de febrer de 2011

Secretaria Tècnica: (Informació i inscripcions) Calvet, 30 -08021- Barcelona
Tel. 93 201 75 71 Fax 93 201 97 89
A/e: participacio@suportserveis.com

Per formalitzar la inscripció és necessari emplenar el formulari que trobareu
a la pàgina web de la Secretaria tècnica: www.suportserveis.com

INFORMACIÓ GENERAL
Inscripció gratuïta
Divendres, 4 de febrer de 2011
Inscripció gratuïta (inclou l’assistència a les sessions, la documentació
i el servei de cafè).
4a Jornada de
Participació Social en Salut Pública

Presentació Programa Horari preliminar

Cada dia hi ha més consciència de les dificultats de comprensió entre els/les
professionals de la salut, entesa en la seva més ampla concepció, i les persones
ateses, la ciutadania, els i les pacients.
Les noves tecnologies, amb enormes avenços en biomedicina, sanitat i salut,
junt amb una popularització mediàtica i social del tema, i també una indiscutible
interferència d’interessos comercials i aliens, fan que massa sovint no ens
entenguem quan parlem.
És capital recuperar transversalitat, temps i condicions per parlar i sobretot escoltar-nos.
Paradoxalment, comunicar, un tema de tanta rellevància que sovint determinarà
l’èxit o el fracàs de les atencions, no és prioritat a les facultats de salut, i és
evident que les solucions hauran de venir per la via de l’habilitat personal
ajudada per aprenentatge, temps i recursos.
El mateix llenguatge, en lloc de ser vehicle d’apropament, pot esdevenir
element fronterer i separador d’incomprensió. Els tecnicismes i neologismes
de l’argot medicosanitari resulten indesxifrables i incomprensibles per
a la immensa majoria de ciutadans no experts. Però les dificultats ho són en
doble sentit i també els pacients s’expressen, al seu millor criteri, amb
una sèrie de deformacions o incorreccions de difícil interpretació. El paper
dels mitjans de comunicació és clau, però difícil per una desitjable pedagogia
i controvertit amb extrems des del sensacionalisme groc fins al tecnicisme
incomprensible.
Les TIC i tot el món cibernètic han representat una aportació quantitativa
d’informacions però no sempre de la qualitat desitjada, i poden afegir confusió,
incertesa i preocupació al cercador de la xarxa fins a provocar casos d’errors
o respostes d’hipocondria. Per contra, en d’altres casos, quan són ben usats,
administrats i dosificats, representen interessants fonts de coneixement,
formació i comunicació.
Així, estan apareixent i creixent noves organitzacions d’usuaris, de malalts/es,
de ciutadania en exercici empoderat dels seus drets, i les seves pàgines web
són elements pedagògics i organitzatius que cal tenir molt en compte.
La qüestió és, doncs, com millorar i optimitzar la comunicació en ambdós
sentits, d’anada i tornada, amb reciprocitat i respecte mutu, amb vehicles
entenedors i així propiciar un marc de relació d’empatia i salut...


Foto: Taula d'obertura de la Primera Jornada de Participació en Salut PúblicaPROGRAMA:
08.30-09.00 h
Acreditació i lliurament de documentació

09.00-09.30
Benvinguda i presentació.Isabel Ribas. Delegada de Salut, Ajuntament de Barcelona

09.30-10.15 h
Conferència inaugural
Milagros Pérez Oliva. Sotsdirectora d’El País

10.15-10.45 h
Pausa i cafè

10.45-12.30 h
Taula rodona i debat

- Ramon Morera. Fòrum Català d’Atenció Primària
- Manel Piñero. Agència de Salut Pública de Barcelona
- Josep Lluis Bimbela. Escuela Andaluza de Salud Pública
- Jesús Edison Ospina. Centre d'Estudis Polítics i Socials
- Àngels Martínez Castells. Dempeus per la Salut Pública
- Josep Martí Valls. Consell de Salut de l’Eixample
Modera: Antoni Barbarà. Ajuntament de Barcelona


12.30-13.45 h
Col·loqui obert. Modera: Antoni Barbarà

13.45 h
Cloenda